Glossari de Conceptes Filosòfics i Cosmològics Essencials
Estoïcisme
Corrent filosòfic del període hel·lenístic el nom del qual prové del lloc en què el seu fundador (Zenó de Cítion, 333-263 a.C.) va ubicar la seu de l’escola, que estava situada en un pòrtic o stoa.
Epicureisme
Fundat per Epicur de Samos, qui va instal·lar a Atenes cap al 306 a.C. la seva escola anomenada «el Jardí».
Escepticisme
Més que una escola, és una forma de pensar que va difondre Pirró d’Elis abans que es fundessin les dues escoles filosòfiques an.
Eclecticisme
Tendència filosòfica formada en el període hel·lenístic, basada a escollir o seleccionar tesis pertanyents a distintes escoles de pensament per a sintetitzar-les en una nova doctrina, encara que sovint no es tingui present o fins i tot s’amagui, artificialment, la incoherència que es deriva de la simple juxtaposició de tesis.
Cristianisme
Religió monoteista.
Sincretisme
Mescla de filosofia i religió.
Escolàstica
Filosofia principal de l’Edat Mitjana, filosofia de les escoles.
Argument Ontològic
Argument per a la demostració de l’existència de Déu.
Universals
Existien dues postures: Realisme i Nominalisme.
Heliocentrisme
Model cosmològic en el qual el Sol és el centre de l’univers.
Geocentrisme
Sistema astronòmic que situa la Terra en el centre de l’univers.
Antropocentrisme
Concepció que considera l’home i les seves necessitats com a centre de l’univers.
Teocentrisme
Concepció ideològica en la qual Déu és el centre de l’univers.
Utopies
Model que serveix com a horitzó encara no aconseguit, però al qual es tendirà, i actua com a guia de les accions pertinents per a aconseguir-ho.
Humanisme
Doctrina que s’interessa bàsicament pel sentit i el valor de l’home i d’allò humà, prenent-lo com a punt de partida del seu plantejament.
Iusnaturalisme
Conjunt de doctrines sobre el dret natural. Llei vàlida si és justa i d’acord amb la natura humana.
Mètode de F. Bacon
Camí recorregut per arribar a un fi o resultat.
Racionalisme
És la teoria filosòfica que es caracteritza per una absoluta confiança en la raó com a font de coneixement, autònoma i autosuficient.
Empirisme
Corrent filosòfic fonamentalment britànic de finals del s. XVII i XVIII al qual pertanyen Locke, Berkeley i Hume.
Paradigma
Canvi.