Glossari del Barroc i Rococó: termes i artistes clau

Classicista — Annibale Carracci

Classicista: estil representat per Annibale Carracci.

Naturalista — Caravaggio

Naturalista: s'aplica a temes històrics o religiosos del passat. Caravaggio.

Mètode revolucionari de Caravaggio

Aquest mètode va revolucionar la pintura: prenia com a model persones del seu entorn i les feia protagonistes; vinculant la representació realista amb el tenebrisme.

Realista — Frans Hals i Rembrandt

Realista: trasllada la realitat a l'obra. Exponents: Frans Hals i Rembrandt.

Academista — Le Brun

Academista: representat per Le Brun (Charles Le Brun), vinculat a l'academicisme oficial.

Barroca — Rubens

Barroca: estil on Rubens es mostra influït per Miquel Àngel i pel cromatisme de Ticià.

Baldaquí

Baldaquí: construcció arquitectònica amb forma de dosser sostingut per quatre columnes o pilars que cobreix un altar o una imatge.

Bodegó

Bodegó: tema pictòric que representa objectes sense vida. Va ser molt treballat al s. XVII a Holanda.

Clarobscur

Clarobscur: contrast molt acusat entre la llum i l'ombra, característic de la pintura barroca; mestre destacat: Caravaggio.

Columna embeguda

Columna embeguda: columna que sembla que té el fust encastat en el parament d'una paret o pilastra.

Columna salomònica

Columna salomònica: columna que té el fust entortolligat o entortillat, molt usada en el barroc.

Columnata

Columnata: sèrie de columnes que sostenen o adornen un edifici.

Efectisme

Efectisme: qualitat de l'art barroc que produeix un fort efecte o impressió a l'ànima.

Escorç

Escorç: recurs pictòric que cerca donar major intensitat de volum i de perspectiva.

Estípit

Estípit: columna o pilastra troncopiramidal invertida; freqüent ornamentació de retaules i portalades manieristes i barroques.

Fornícula

Fornícula: buit que es deixa en el gruix d'una paret o d'un retaule com a decoració o per posar una figura.

Llanterna

Llanterna: claraboia que sobresurt en alguns edificis i al cim de les cúpules per deixar passar la llum a l'interior.

Naturalisme

Naturalisme: corrent pictòric que es dóna en el barroc italià, focalitzat en la representació verista de la natura i la figura humana.

Patetisme

Patetisme: recurs que s'utilitza en pintura i escultura per tal de commoure i agitar l'ànima.

Planta el·líptica

Planta el·líptica: planta de corba tancada i plana, utilitzada en l'arquitectura i el disseny d'espais sacres.

Rococó

Rococó: estil nascut a França, estil cortesà que va portar l'exageració ornamental i decorativa.

Serpentinata

Serpentinata: en escultura, quan el cos és captat mentre realitza un moviment espiral, generant dinamisme.

Teatralitat

Teatralitat: qualitat efectista i exagerada emprada per cridar l'atenció i intensificar l'impacte visual.

Tenebrisme

Tenebrisme: tècnica pictòrica que consisteix a accentuar els contrastos entre llums i ombres per crear dramatúrgia visual.

Trompe-l'oeil

Trompe-l'oeil: tècnica pictòrica que intenta enganyar la vista jugant amb la perspectiva; són 'trampes a l'ull' que simulen la realitat.

Vanitas

Vanitas: motiu iconogràfic utilitzat, entre altres funcions, com a propaganda contrareformista, sobretot en la pintura barroca espanyola.