Glossari Essencial de Geografia Física i Meteorologia
Estrat
Masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.
Sòcol
Relleus de plana o d’altiplà formats durant l’era Primària o Paleozoic. Són els més antics de la Península i estan formats per roques molt rígides que, quan hi ha moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.
Peneplà
Superfície arrasada per l’erosió amb pendent molt suau i amb valls de fons molt ample per les quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament.
Ria
Valls d’antics rius actualment inundades i envaïdes per les aigües marines a causa de l’enfonsament de la costa o per la pujada del nivell del mar.
Relleu Tabular
Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes degut a l’acció diferencial de l’erosió sobre els diferents materials. Distingim formes com ara Moles, Malls i Taules.
Mola
Turó escarpat al capdamunt i amb cim pla.
Mall
Roca alta i escarpada.
Taula
Terreny elevat i pla, de gran extensió, envoltat de valls i barrancs.
Erm
Superfícies estructurals tabulars, planes, elevades, seques i fredes, només aptes per a la pastura.
Rasa
Superfície plana limitada per penya-segats marins esglaonats.
Depressió
Zona de la superfície terrestre enfonsada respecte del terreny que l’envolta. Poden ser d’origen tectònic, quan són produïdes per l’enfonsament d’un bloc de l’escorça, o d’origen erosiu. Esdevenen dipòsits de sediments.
Albufera
Llac salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.
TòMBOL
Barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral.
Orogènesi
Moviments de l’escorça terrestre que donen lloc a la formació de sistemes muntanyosos.
Geosinclinal
Dipòsits de sediments resultat dels processos d’erosió del relleu.
Dorsal
Carenes muntanyoses al mig dels oceans originades pels moviments divergents de les plaques oceàniques.
Cinglera
Tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar al terreny.
Unitats Morfoestructurals
Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica. Conformen les unitats principals del relleu de la Península.
Isolínia
Línies que uneixen punts amb el mateix valor: corba de nivell, isotermes, isòbares, etc.
Corbes de Nivell
Línies que uneixen punts amb la mateixa altitud.
Isòbares
Línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosfèrica idèntica. Els vents tendeixen a igualar les pressions existents entre dos llocs.
Massa d’Aire
Porció d’aire amb unes característiques pròpies de temperatura, humitat i pressió. Espanya, a causa de la latitud, rep masses d’aire càlid tropical i masses d’aire fred o polar.
Aridesa
Terme que indica sequedat, manca d’humitat. L’índex d’aridesa estableix la relació entre les pluges i el poder dessecant de l’evaporació, representada per les temperatures.
Pluja de Fang
Pluja de color vermellós a causa de la presència de petites partícules en suspensió procedents dels sorrals d’Àfrica.
Galerna
Vent sobtat i tempestuós que, a la costa septentrional de la Península, sol bufar entre l’oest i el nord-est.
Pluges Torrencials
Aplicat a les precipitacions, són pluges molt freqüents o abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat en un espai de temps molt curt.
Oscil·lació Tèrmica
També s’anomena amplitud tèrmica. És la diferència entre la temperatura més baixa registrada i la temperatura més alta. Es pot calcular en valors absoluts, però generalment es fa comparant mitjanes mensuals.
Inversió Tèrmica
Augment de la temperatura amb l’altitud, contràriament al fet que la temperatura acostuma a disminuir 6,5ºC cada 1000 metres d’altitud. A les illes Canàries els vents alisis provoquen aquesta inversió tèrmica. Així doncs, es registren temperatures més altes i aire més sec cap als 2000 metres que no pas als 800 metres.
Isotermes
Línies que uneixen els punts que registren les mateixes temperatures en un moment determinat.
Isohietes
Línies que uneixen els punts que tenen les mateixes precipitacions en un moment determinat.
Anticicló
Massa d’aire sotmesa a altes pressions. Són responsables del temps estable.
Depressió
Massa d’aire sotmesa a baixes pressions. Són les responsables del temps inestable, precipitacions i vent.