Els minerals: definició, propietats i classificació

Resum

El document explica què són els minerals, com a elements o compostos químics sòlids i inorgànics, i en descriu les característiques principals, l'origen i l'estructura interna. També recull les propietats físiques i químiques que permeten identificar-los i la classificació en elements natius, sulfurs, halurs, òxids, carbonats, sulfats i silicats.

Punts clau

Els minerals són elements o compostos químics, sòlids i inorgànics.
Poden ser amorfs (àtoms desordenats) o cristal·lins (àtoms ordenats).
Propietats físiques com la duresa, la densitat, el punt de fusió, la fractura o l'exfoliació ajuden a identificar-los.
Els enllaços químics possibles són iònic, covalent i metàl·lic.
Els silicats són els minerals més importants i representen aproximadament el 25% dels minerals.
La classificació inclou elements natius, sulfurs, halurs, òxids i hidròxids, carbonats i sulfats.

Posa't a prova

Què són els minerals?

Els minerals són elements o compostos químics, sòlids i inorgànics. Es classifiquen en:

Elements químics: Minerals formats per un sol element.
Compostos químics: Minerals formats per més d'un element.

Característiques principals

Sòlids: Tenen una forma i un volum propis en les condicions de la superfície de la Terra.
Inorgànics: No estan formats per matèria orgànica.
Homogenis: Cada mineral té unes característiques constants des d'un punt de vista:
- Estructural: L'ordenació dels àtoms.
- Químic: La composició química del mineral.
- Físic: Propietats físiques constants (com la duresa).

Origen i formació

Els processos naturals que poden originar minerals són:

Cristal·lització a partir d'un fluid.
Transformació en estat sòlid.

Estructura interna

Els minerals poden estar formats per dos tipus de matèria:

Amorfa: Àtoms desordenats.
Cristal·lina: Àtoms ordenats.

Formes de presentar-se els cristalls

Aïllats.
Agregats cristal·lins:
- Irregulars: Agrupats de forma desordenada.
- Uniàxics: Ordenats de manera més o menys paral·lela (minerals fibrosos, geodes, druses i macles).

Propietats físiques dels minerals

Hàbit: Aparença externa del mineral.
Densitat: Relació entre massa i volum.
Punt de fusió: Temperatura a la qual es fon un mineral.
Duresa: Resistència a ser ratllat.
Tenacitat: Resistència a trencar-se (fràgil, mal·leable, dúctil).
Fractura: Aspecte en trencar-se de forma irregular.
Exfoliació: Trencament en làmines.
Color: Pot ser variable (idiocromàtics o al·locromàtics).
Brillantor: Aspecte en reflectir la llum.
Birefringència: Desdoblament de la llum.

Propietats químiques

Enllaç iònic: Atracció de càrregues de signe oposat.
Enllaç covalent: Compartició d'electrons fixos.
Enllaç metàl·lic: Compartició d'electrons lliures.
Isomorfisme i polimorfisme.

Classificació dels minerals

Elements natius: Ex: Carboni (C).
Sulfurs: Element metàl·lic + sofre (ex: galena).
Halurs: Metall + fluor o clor (ex: halita).
Òxids i hidròxids: Combinació de metalls amb oxigen o OH (ex: magnetita).
Carbonats: Metall + CO3 (ex: calcita).
Sulfats: Metall + SO4 (ex: guix).
Silicats: Els més importants (representen el 25% dels minerals). La seva unitat bàsica és el SiO4.

Preguntes freqüents

Què és un mineral?

Un mineral és un element o compost químic que és sòlid i inorgànic. Pot estar format per un sol element o per més d'un.

Quina és la diferència entre matèria amorfa i cristal·lina en els minerals?

En la matèria amorfa els àtoms estan desordenats, mentre que en la cristal·lina estan ordenats. Aquesta estructura interna és una de les característiques que defineixen els minerals.

Quin és el mineral més important dins de la classificació per composició?

Els silicats són els més importants, perquè representen el 25% dels minerals. La seva unitat bàsica és el SiO4.