Glossari de Formes del Relleu i Processos Geològics

A continuació, es presenten les definicions dels principals conceptes relacionats amb les unitats morfoestructurals i els processos geològics que modelen el relleu terrestre.

Unitats Morfoestructurals

Són les formes i la disposició interna que adopta el relleu.

L'Erosió

És el desgast del relleu per part de determinats agents erosius, que poden ser climàtics o atmosfèrics i biològics. Les formes derivades de l'activitat dels agents erosius constitueixen el modelatge.

L'Orogènesi

És el procés de formació de muntanyes. N'hi ha de dos tipus:

• L'Herciniana (de l'era Primària)
• L'Alpina (de l'era Terciària)

Els Sòcols

Són planes o altiplans resultants de l'arrasament per l'erosió de serralades sorgides en l'orogènesi.

Massís Antic

Muntanya baixa i de cim aplanat, resultant de l'alçament d'un altiplà (zona plana i elevada resultant de l'arrasament d'una serralada).

Conca Sedimentària

Zona enfonsada resultant de l'enfonsament d'un altiplà. Posteriorment, s'omplen amb materials terciaris i quaternaris i constitueixen una plana.

Tipus de Conques Sedimentàries:

• Conques formades per l'enfonsament d'un bloc d'un sòcol a causa de les pressions de l'orogènesi Alpina.
• Les depressions prealpines: zones enfonsades paral·leles a les serralades Alpines, formades per la descompressió de les serralades.

Serralades de Plegament

Són grans elevacions muntanyoses sorgides en l'orogènesi Alpina de l'era Terciària pel plegament de materials sedimentaris dipositats pel mar. En l'actualitat, presenten pendents forts i formes escarpades, ja que l'erosió no les ha suavitzat.

Tipus de Serralades de Plegament:

• Serralades intermèdies: muntanyes formades pel plegament de materials dipositats pel mar al marge d'uns sòcols.
• Les serralades Alpines: muntanyes formades pel plegament de materials dipositats pel mar al fons de fosses marines.

Fractura

Ruptura de l'escorça terrestre sense separació dels blocs fracturats.

Falla

Ruptura de l'escorça terrestre amb separació de blocs fracturats.

Plec

Deformació dels estrats geològics en forma d'ondulacions que resulta d'una pressió tectònica.

Glaceres de Circ

Són acumulacions de gel en la capçalera de les valls (circ).

Glaceres de Vall

Són rius de gel que es formen quan el gruix de gel acumulat en el circ és gran. Aleshores, el gel de les capes inferiors es desplaça fora del circ i s'escampa vall avall. Els fragments rocosos que conté el gel eixamplen la vall i li donen forma de U.

Doms

Paisatge de formes suaument ondulades i arrodonides que es forma si les diàclases són paral·leles a la superfície i el granit es disgrega.

Lapiaz

Cavitats separades per barrancs més o menys aguts. Es formen per les aigües d'escolament sobre els vessants o sobre superfícies planes amb fissures, en llocs on hi ha petits buits on s'emmagatzema l'aigua.

Gorges

Valls estretes i profundes, emmarcades per vessants abruptes, causades pels rius.

Pòlies

Depressions allargades i obertes de fons horitzontal, emmarcades per vessants abruptes. Poden inundar-se de forma temporal o permanent (transformant-se en un llac).

Bòfies

Són grans cavitats formades als llocs on l'aigua s'estanca. Poden tenir formes diverses i unir-se amb altres veïnes per formar cavitats de traçat complicat, denominades uvales.

Avencs

Són obertures estretes que comuniquen la superfície amb les galeries subterrànies.

Pàramos o Taules

Són superfícies estructurals planes i elevades formades pels estrats durs calcaris.

Campiñas

Són planes baixes suaument ondulades, recorregudes per rius.

Cuestas

Són zones inclinades entre els pàramos i les campiñas.

Rebliment

Farciment d'una depressió mitjançant la sedimentació de materials transportats per l'aigua.

Terrassa Marina

És una antiga platja que ha quedat més alta que l'actual nivell del mar per l'elevació de la costa o per descens del nivell del mar.