Glossari de Geografia Física: Vegetació i Hidrologia a Espanya

Garriga: Formació Vegetal Mediterrània

Garriga: Formació vegetal mediterrània arbustiva i de matolls de poca alçada, especialment sobre terrenys calcaris o argilosos, els més secs, i que deixen zones sense cobrir on domina la roca. Espècies vegetals característiques són: el romaní i l'esparreguera. Es pot trobar a la regió mediterrània. A Menorca, trobem espècies com el margalló o el càrritx.

Màquia: Formació Arbustiva Densa

Màquia: Formació vegetal mediterrània arbustiva densa, de més de dos metres d’alçada, i que creix habitualment sobre terrenys silícics, integrada per matolls com el bruc i la ginesta. La podem trobar, per exemple, a zones de les serralades catalanes o en alguns indrets de Menorca. Exemple: l'ullastrar menorquí.

Vegetació Eurosiberiana

Vegetació Eurosiberiana: Vegetació característica de la regió botànica que a la Península Ibèrica trobem en les zones de clima oceànic i en zones muntanyoses de la meitat nord. Predomina el bosc caducifoli, amb espècies característiques d’arbres com el roure o el faig. En sòls pobres, hi trobem matolls. Exemple: vegetació d’Astúries o Galícia.

Vegetació Macaronèsica

Vegetació Macaronèsica: Vegetació característica de la regió botànica formada per les Illes Canàries, Açores, Madeira i Cap Verd. És una mescla d’espècies tropicals, mediterrànies (pins) i atlàntiques, amb una bona part d’endemismes a causa del seu aïllament (com el drago canari), i boscos perennifolis. Exemple: La laurisilva és un bosc propi de Canàries, Açores i Madeira, on predominen els llorers, amb un dens sotabosc.

Vegetació Mediterrània: Clima i Adaptació

Vegetació Mediterrània: Vegetació característica de la regió botànica pròpia del clima mediterrani. Inclou la major part de la Península Ibèrica i també les Illes Balears. Es caracteritza pel bosc perennifoli i un dens sotabosc, amb espècies escleròfiles, adaptades a l’aridesa estival. Espècies d’arbres característiques són, per exemple: l’alzina, l’alzina surera i el pi. On el bosc no creix, apareixen formacions vegetals arbustives com la màquia, la garriga i l’estepa.

Vegetació Xeròfila: Adaptació a la Sequera

Vegetació Xeròfila: Vegetació adaptada a la sequera, que forma part de la vegetació mediterrània, amb espècies arbustives i matolls de fulles espinoses i petites, formant màquies, garrigues i estepes. Exemple d’espècie xeròfila és el garballó o margalló.

Albufera: Zona Humida Litoral

Albufera: Zona humida formada per una extensió d’aigua salabrosa o salada, separada del mar per una zona arenosa que sol tenir un canal de desguàs que comunica amb el mar i que talla la barra litoral. A la Península Ibèrica són especialment destacables les de la costa llevantina (l'Albufera de València, el Mar Menor). A les Illes Balears, destaquen:

• L'Albufera de Muro (Mallorca)
• L'Albufera des Grau (Maó)

Aqüífer: Emmagatzematge d'Aigua Subterrània

Aqüífer: Formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua subterrània aprofitant la roca que l’acull. Es concentren en zones de rocam permeable, com les arenes, les graves, les conques terciàries, les riberes fluvials i les àrees de rocam calcari. A les Illes Balears i a les Canàries, els aqüífers proporcionen la major part dels recursos hídrics. La seva sobreexplotació pot ocasionar-ne la salinització. Exemple: l’aqüífer de S’Albaida al nord de Menorca.

Endorreisme: Conques Sense Sortida al Mar

Endorreisme: Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d’una conca no aconsegueix arribar a l’oceà, a causa de l’aridesa climàtica i perquè són corrents d’aigua que discorren per terrenys poc favorables (planures, barreres muntanyoses). Això fa que s’acumulin en llacs o llacunes de poca fondària. A Espanya, les conques endorreiques són petites i escasses. Exemple: les llacunes de Ruidera (Ciudad Real).

Exorreisme: Drenatge Normal a l'Oceà

Exorreisme: Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica té un drenatge normal, ja que les seves aigües aconsegueixen arribar a l’oceà, com passa a les grans xarxes hidrogràfiques espanyoles. Exemple: la xarxa hidrogràfica del riu Duero.

Estiatge: Cabal Mínim del Riu

Estiatge: Període en què el cabal d’un riu arriba al seu nivell més baix. Habitualment es produeix a l’estiu, com en el cas dels rius mediterranis, però també es pot produir en rius d’alta muntanya a l’hivern. Exemple: Estiatge de tres a quatre mesos al riu Segura.

Desertització: Degradació del Sòl i Pèrdua Vegetal

Desertització: Procés de pèrdua del mantell vegetal, és a dir, degradació cap a un desert, a causa de:

• L’erosió del sòl
• Pràctiques agràries i ramaderes inadequades
• Incendis
• Carència d’aigua

Gran part del sud d'Espanya pateix aquest risc. Exemple: Cap de Gata.

Torrent: Llit de Règim Torrencial

Torrent: Llit natural que només duu gran quantitat d’aigua una part de l’any; tenen règim torrencial, ja que la major part de l’any no tenen cabal. Exemples destacats:

• Torrent de Cala Galdana (Ferreries, Menorca)
• Torrent de Canyamel (Mallorca)
• Torrent de Pareis (Mallorca)

Recursos Hídrics: Disponibilitat i Distribució

Recursos Hídrics: Disponibilitat d’aigua superficial i subterrània amb què es compta per satisfer les necessitats humanes. Cal tenir en compte la desigual distribució de l’aigua a Espanya, que depèn:

• De les precipitacions, que són desiguals.
• De la demanda, relacionada amb la densitat de població i la importància del consum agrari, industrial i turístic.

A les Illes Balears, els recursos hídrics es limiten a les aigües del subsòl i als embassaments de la Serra de Tramuntana. Exemple: aqüífer de S’Albaida a Menorca.

Règim Fluvial Pluvial

Règim Fluvial Pluvial: Evolució, distribució i variació dels cabals d’aigua al llarg de l’any. El règim dels rius espanyols està condicionat per:

• La disposició de la Meseta (lleugerament cap a l'oest)
• El relleu
• L’índex de precipitacions

Exemple: règim del riu Xúquer.

Revinguda: Aportació Ràpida i Catastròfica d'Aigua

Revinguda: Aportació ràpida, més o menys violenta i catastròfica de l’aigua a aquells espais on té tendència a acumular-se en excés (voreres de rius o torrents, o depressions). Exemples:

• Torrentades de Manacor (setembre de 1989)
• Inundacions a les Illes Canàries (2011)

Salinització d'Aqüífers per Intrusió Marina

Salinització d’Aqüífers: Procés d’acumulació de sal com a conseqüència de la intrusió de l’aigua marina als aqüífers. Això passa quan l'aigua marina aprofita la porositat de la roca i la pressió hidrostàtica per barrejar-se amb l'aigua subterrània. Aquest fenomen es deu principalment a la sobreexplotació. Exemple: salinització de l’aigua a les zones més turístiques de Menorca (Sant Lluís i Ciutadella).

Vessant Hidrogràfica: Conques i Mars

Vessant Hidrogràfica: Conjunt format per totes les conques que vessen al mateix mar. A la Península Ibèrica hi ha tres vessants principals:

• Cantàbrica
• Atlàntica
• Mediterrània