Glossari d'història d'Espanya: Restauració, República i Guerra Civil
Caciquisme: pràctica política que va tenir el seu major auge durant l'època de la Restauració borbònica, utilitzant la majoria de vegades el frau electoral o l'ús de favors personals a canvi del suport a un candidat oficial. Aquest sistema va ser implantat de manera generalitzada en l'àmbit rural. La paraula cacique és d'origen caribeny i significa cap de la tribu. El caciquisme i el sistema polític de la Restauració van ser criticats pel regeneracionista Joaquín Costa en la seva obra Oligarquía y caciquismo.
Encasillado: procés pel qual el ministre de Governació col·loca en les caselles corresponents a cada districte electoral els noms dels candidats (ministerials i de l'oposició) que el Govern està disposat a tolerar. Aquest sistema implica complexes negociacions entre representants del Govern i les diferents forces polítiques locals dins del sistema del torn pacífic de partits durant la Restauració borbònica.
Manifest de Sandhurst: manifest de caràcter polític signat l'1 de desembre de 1874 pel llavors príncep Alfons de Borbó (futur Alfons XII), mentre es trobava a l'exili a l'acadèmia d'oficials britànica de Sandhurst. En el document es mostra disposat a convertir-se en rei d'Espanya i partidari de la monarquia parlamentària.
Pucheirazo: mètode de manipulació electoral utilitzat principalment durant el període de la Restauració borbònica per permetre l'alternança pacífica pactada prèviament entre el Partit Conservador i el Partit Liberal, dins del sistema de dominació política local (principalment en el rural), conegut com a caciquisme. Per dur a terme la manipulació, les papereta es guardaven en «pucheros» que s'afegien o s'extreien de l'urna.
Regeneracionisme: corrent intel·lectual, política i literària de finals del segle XIX i principis del XX caracteritzada per l'anàlisi dels mals del país i la seva crítica als vicis del sistema de la Restauració, així com pel seu propòsit de trobar-hi remei i de renovar i modernitzar la vida política i econòmica d'Espanya. El representant més destacat del regeneracionisme va ser l'aragonès Joaquín Costa.
Sistema de torn: alternança pacífica en el govern per mutu acord entre les forces monàrquiques (liberals i conservadors) durant la Restauració borbònica (a partir de 1874). El sistema es basava en el fet que, quan el partit governant patia un desgast polític, la Corona nomenava president del govern el cap de l'oposició. Aquest convocava noves eleccions per obtenir, mitjançant mètodes caciquils (frau, manipulació electoral), una nova majoria parlamentària.
Agrarisme: moviment de masses en el qual el camperolat va participar activament a través de diferents associacions agràries interclassistes durant el segle XIX i principis del XX, que buscava una justa distribució de la terra. Exemples d'aquest moviment a Espanya els trobem a Andalusia (de tipus anarquista i de classe) o a Galícia (interclassista i amb diverses tendències ideològiques), centrat en la redempció dels forals (que els camperols no haguessin de pagar més renda als senyors, i que les terres llogades per forals a llarg termini passessin a ser propietat dels camperols que les treballaven).
Bienni negre: (també conegut com a Bienni Rectificador, Contrarreformista o Conservador). Període de la Segona República entre novembre de 1933 i febrer de 1936, on van governar principalment el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) de José María Gil Robles. El Bienni Negre es va caracteritzar per la paràlisi de les reformes econòmiques, educatives i administratives del primer període (Social-Azañista) de la Segona República. Es van produir els tràgics successos d'octubre de 1934 (revolució obrera a Astúries i la seva repressió, i la repressió de la declaració d'independència de Catalunya amb Lluís Companys).
Brigades Internacionals: formacions militars constituïdes per voluntaris estrangers que van combatre a les files de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola. Les organitzacions obreres i sindicals van enviar ajudes de tot tipus i molts homes i dones van arribar a Espanya des d'octubre de 1936 fins a octubre de 1938, procedents de molts països, per combatre a favor de la democràcia, de la República i contra el feixisme.
CEDA: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Coalició de partits catòlics i de dretes durant la Segona República que tenia com a objectius principals paralitzar les reformes emprengudes en aquesta etapa (Bienni Reformista o Social-Azañista, de Manuel Azaña, de 1931 a 1933), considerades per la CEDA «laïcistes, comunistes i degradants de la civilització cristiana». Pretenia ser una organització defensora dels valors tradicionals: «religió, família i propietat». El seu líder va ser José María Gil Robles. Va donar suport a un govern de dretes encapçalat per Alejandro Lerroux durant el Bienni Negre (1933-1936).
Desastre d'Annual: important derrota militar espanyola produïda en la guerra colonial del Marroc davant els rifenys comandats per Abd el-Krim el juliol de 1921. Aquesta derrota va suposar una redefinició de la política colonial i una de les crisis més greus del sistema de la Restauració, i va ser la causa directa del cop d'Estat i la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Directori militar: primera etapa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1925). Rep aquest nom perquè el directori estava integrat exclusivament per militars (vuit generals i un contraalmirall) i presidit pel dictador. Tenia funcions d'assessorament en matèria de govern i en la promulgació de decrets amb força de llei. Va ser substituït el 1925 per un directori integrat per militars i civils (el directori civil).
Expedient Picasso: informe redactat pel general de divisió Juan Picasso que relata els fets ocorreguts a la comandància de Melilla a l'estiu de 1921 durant el desastre d'Annual. Davant l'exigència de depurar responsabilitats, es va obrir una investigació sobre el comportament dels militars i es va difondre la sospita que darrere de l'acció del general Silvestre hi havia una decisió del mateix rei, Alfons XIII. La por que la investigació afectés la monarquia i l'exèrcit seria una de les causes del cop de Miguel Primo de Rivera.
FAI: Federació Anarquista Ibèrica. Agrupació anarquista creada el 1927 durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera com a línia més radical davant l'actitud d'alguns líders del sindicat anarquista CNT, que buscaven vies més possibilistes i negociades. El nombre d'afiliats va incrementar-se durant la Segona República i va tenir un paper molt destacat en la Guerra Civil Espanyola, en les col·lectivitzacions agràries i d'empreses.
Front Popular: coalició electoral integrada per les forces polítiques d'esquerra (republicans progressistes, socialistes, comunistes i nacionalistes progressistes), vencedora de les eleccions de febrer de 1936, que presentava un programa continuador de les reformes del primer bienni republicà. La seva tasca es va paralitzar per l'aixecament militar de juliol de 1936 i la Guerra Civil.
Legió Còndor: nom donat a la força d'intervenció majoritàriament aèria que el Tercer Reich va enviar en ajuda de les forces del general Franco durant la Guerra Civil Espanyola. La intervenció va permetre a Hitler millorar la qualitat dels aparells i reparar els defectes de la seva arma aèria de cara a la Segona Guerra Mundial, i va ser una eina fonamental per a la victòria franquista. La Legió Còndor va cometre el bombardeig de Guernica.
Pacte de Sant Sebastià: reunió realitzada en aquesta ciutat l'agost de 1930 per polítics republicans, antics monàrquics, nacionalistes i socialistes, en la qual es van comprometre a derrocar la monarquia (d'Alfons XIII, Restauració borbònica) i establir una república parlamentària (la Segona República Espanyola), garantir la llibertat política i religiosa, convocar eleccions constituents i obrir la possibilitat d'autonomia política de les regions.
Sanjurjada: aixecament militar produït a Sevilla l'agost de 1932, encapçalat pel general José Sanjurjo contra la República, que va comptar amb el suport d'alguns militars, monàrquics i latifundistes andalusos. L'aixecament va fracassar i els participants van ser detinguts.
Setmana Tràgica: Setmana Tràgica de Barcelona: nom amb què es coneixen els fets violents ocorreguts a Barcelona en una setmana de l'estiu de 1909, arran del decret del govern d'Antonio Maura (Partit Conservador) de mobilitzar els reservistes (la majoria pares de família de classe obrera) per a la guerra del Marroc. Els sindicats van convocar una vaga general que va paralitzar la ciutat durant una setmana. Els disturbis van causar morts i l'incendi d'edificis religiosos i civils. La repressió va ser molt dura, amb empresonaments i 5 condemnes a mort, i va suposar la caiguda del govern de Maura.
Unió Patriòtica: agrupació creada el 1924 per Miguel Primo de Rivera durant la seva dictadura. Aquesta associació va oscil·lar entre un moviment de suport i propaganda a la dictadura sense un significat polític concret, i el partit únic del nou règim que pretenia tenir certes semblances amb el feixisme italià. El mateix dictador la va definir com «un partit polític, però apolític, en el sentit normal del terme».