Glossari d'història d'Espanya: Terzos, valido, Unión de armas i Transició

Terzos

Unitat militar de infanteria, d'atac i defensa, formada per soldats professionals, voluntaris o de reclutament, creada i sostinguda pels Habsburg espanyols durant els segles XVI i XVII. Lluitaven combinant les armes blanques (piques, espases) i les de foc (arcabussos, mosquets). Estaven distribuïts pels diferents regnes i províncies de la Monarquia Hispànica, destacant, pel seu nombre i fama, els Terzos de Flandes.

Valido

Secretari reial al qual el sobirà atorgava la seva confiança i la direcció del govern del regne. A Espanya, com en altres regnes europeus, la privança es generalitzà al segle XVII, quan els monarques van abandonar l'exercici directe del govern. Entre els validos van destacar els ducs de Lerma i d'Uceda en el regnat de Felip III, el comte-duc d'Olivares i Luis de Haro en el de Felip IV, i Fernando de Valenzuela i el comte d'Oropesa en el de Carles II.

Unión de armas

Projecte polític elaborat el 1625 pel valido de Felip IV, el comte-duc d'Olivares, en què proposava el repartiment de la càrrega militar i fiscal entre tots els regnes de la Monarquia Hispànica, que fins aleshores recaia únicament sobre Castella. El nou exèrcit permanent estaria format per 140.000 soldats aportats per cadascun dels regnes en funció de la seva població i riquesa. El projecte va suscitar una forta oposició i va fracassar per la revolta de Catalunya i Portugal.

Sufraxio censatario e universal

El sufragi és el dret polític que permet elegir, mitjançant el vot, els càrrecs públics electes. El censatari limita aquest dret als ciutadans inclosos al cens en funció d'un determinat nivell econòmic i social, mentre que l'universal només estableix com a condició per votar la majoria d'edat. A Espanya, el censatari va ser defensat pels liberals i l'universal pels demòcrates. La Constitució republicana de 1931 va establir el dret de vot de les dones.

Ludismo

Moviment de protesta dels treballadors, en els inicis de la revolució industrial, caracteritzat per la destrucció de màquines i fàbriques, a les quals culpaven de deixar-los sense feina. Rep aquest nom de Ned Ludd, un obrer britànic a qui s'atribueix la primera destrucció de telers mecànics el 1779. A Espanya, una de les primeres accions ludistes va ser la crema de la fàbrica Bonaplata a Barcelona el 1835.

Desamortización

Procés legal que, previa expropiació, va posar en venda, en subhasta pública, els béns pertanyents a l'Església («mans mortes») i als ajuntaments (baldíos, «comunals» i «propis»). Va ser realitzada durant els governs progressistes de Mendizábal (1836, desamortització dels béns del clergat regular), Espartero (1841, desamortització dels béns del clergat secular) i Madoz (1855, desamortització general). Entre els objectius hi havia: reformar l'estructura de la propietat de la terra, obtenir recursos per a Hisenda i ampliar el suport a la causa liberal.

Agrarismo

Moviment reivindicatiu que va organitzar el camperolat gallec en associacions i sindicats agraris per aconseguir la redempció dels foros, lluitar contra el caciquisme i propulsar la renovació tècnica. Van destacar les organitzacions Solidariedade Galega (1907-12) i Acción Galega (1910-15), juntament amb el màxim líder d'aquesta, Basilio Álvarez.

Nacionalcatolicismo

Ideologia que defensa que la vida política, social i cultural ha d'estar sotmesa a les directrius de l'Església catòlica. Va ser una de les bases ideològiques del règim franquista, que va comptar amb el suport i l'aprovació de l'Església catòlica. La jerarquia eclesiàstica va justificar i acceptar l'autoritat de Franco com a Caudillo d'Espanya per la gràcia de Déu, i a canvi va imposar el seu control sobre la moral, els costums i l'educació.

Sindicato vertical

Nom amb què era coneguda l'Organització Sindical Espanyola durant el franquisme. Va ser creat després de la promulgació de la Llei d'Unitat Sindical de 1940, que il·legalitzava tots els sindicats de classe existents i integrava de forma forçosa tots els treballadors i empresaris (relació vertical) en un mateix i únic sindicat sota la supervisió del Ministeri de Treball.

Contubernio de Múnich

Nom pejoratiu amb què el règim franquista va tractar de ridiculitzar el Congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnich el 1962. El màxim impulsor de la reunió va ser Salvador de Madariaga, molt ben relacionat amb els dirigents del moviment europeu, i hi van assistir 118 opositors al franquisme, tant de l'interior d'Espanya com de l'exili, units per un objectiu comú: instaurar a Espanya un sistema polític democràtic.

Plataxunta

Nom popular de la Coordinació Democràtica, organisme creat el març de 1976 per partits i organitzacions antifranquistes per restablir la democràcia a Espanya. Va néixer de la fusió de la Junta Democràtica, creada el 1974 pel PCE amb Santiago Carrillo al capdavant, i de la Plataforma de Convergència Democràtica, establerta el 1975 i impulsada pel PSOE de Felipe González.

Lei para a reforma política

Llei aprovada per les Corts franquistes i, després de la seva acceptació en referèndum, promulgada el 1977 amb rang de Llei Fonamental. Va ser l'instrument legal que va permetre el pas de la dictadura franquista a un sistema constitucional democràtic des de la legalitat vigent (de la llei a la llei) mantenint la pau social. Establia que la democràcia era l'expressió de la sobirania popular, que les Corts serien elegides per sufragi universal i regulava la futura convocatòria de les primeres eleccions generals des del febrer de 1936.

UCD

Sigles d'Unión de Centro Democrático, la coalició de partits fundada i liderada per Adolfo Suárez el 1977, que aglutinava les forces de centredreta. Va tenir un paper destacat durant la Transició democràtica, guanyant les eleccions a Corts constituents de 1977 i les generals de 1979. Es va mantenir al Govern fins al 1982, primer amb Adolfo Suárez i després de la seva dimissió amb Leopoldo Calvo Sotelo. Es va dissoldre després de la derrota electoral de 1982.

Pactos da Moncloa

Acords als quals van arribar sindicats, partits i organitzacions empresarials l'octubre de 1977 a la residència oficial del president del Govern, Adolfo Suárez. Els signants es comprometien a treballar a favor de l'estabilitat del país mitjançant la consolidació de la democràcia, la reducció de la conflictivitat social i l'adopció de mesures per superar la crisi econòmica que s'arrossegava des de 1973.