Glossari de Relleu i Geomorfologia: Depressió, Meseta i Orogènia

Depressió

Sector de la superfície de la Terra que està enfonsada respecte als relleus circumdants, situat generalment a l’interior dels continents. L’enfonsament ha estat produït per moviments descendents o epirogènics o per moviments de descompressió posteriors als moviments orogènics.

Sovint presenta la forma de vall o conca d’un corrent fluvial i de la seva xarxa d’afluents. Hi ha depressions tancades i depressions sota el nivell del mar.

Exemple: Depressió Central Mallorquina.

Meseta

Unitat central i principal del relleu de la Península, entre 600 i 800 m d’altitud, relativament alta i plana. És la resta d’un antic massís sorgit durant l’orogènesi herciniana de l’Era Primària, que va ser arrasat per l’erosió i, durant l’Era Terciària, va ser deformada i destruïda en gran part per l’orogènesi alpina, que va fer sorgir les serralades interiors, les conques sedimentàries interiors i els relleus muntanyosos perifèrics. Ocupa el 45% de la superfície peninsular.

Es tracta d’una planura o altiplà, envoltada per muntanyes i dividida en dues pel Sistema Central: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud.

Modelat Càrstic

És una forma de modelat terrestre causada per l'aigua a través de processos d'erosió per meteorització química. És propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.

Exemple: Coves del Drac, dels Hams i les d’Artà (Mallorca).

Modelat Glacial

És conseqüència de l’acció del glaç en moviment, que, com qualsevol altre agent, erosiona, transporta i sedimenta. Durant el seu descens, el glaç eixampla el circ en erosionar els vessants, la llengua erosiona les parets de la vall i adquireix forma de U. Els materials rocallosos arrencats són transportats i dipositats quan el glaç es fon.

El glaciarisme va afectar les serralades més altes durant l’Era Quaternària, donant lloc a:

• Glaceres de circ: De llengua curta, que a penes surten fora de la conca on s’acumula la neu.
• Glaceres de vall: Llengües de gel que flueixen cap avall, a partir de l’acumulació de neu del circ, al llarg d’una vall preexistent; també denominat glacera alpina o de muntanya.

Orogènia Alpina

L’orogènia és el conjunt de processos de la formació de les muntanyes. L'orogènia alpina és el procés de formació de relleus terrestres per plegament, aixecats pel xoc de les plaques Africana i Euroasiàtica durant l’Era Terciària o Cenozoic.

Orogènia Herciniana

Es va produir durant l’Era Primària o Paleozoic. Dels mars que cobrien la major part de la península van sorgir les serralades hercinianes, formades per granit, pissarra i quarsita.

Modelat Litoral

Formes provocades per l’erosió combinada de l’activitat continental i marítima. És conseqüència de l’acció del mar sobre la terra per mitjà de les ones, les marees i els corrents.

Planes Litorals

Han estat formades pels rius en les seves desembocadures en dipositar materials (deltes i estuaris). Són generalment estretes i constitueixen hortes molt fèrtils per al conreu.

• Deltes: S’acumulen sediments que obturen la desembocadura i el riu desborda en diversos braços. Exemple: Delta de l'Ebre.
• Estuaris: Existeixen corrents litorals que arrosseguen sediments, impedeixen la formació de deltes i originen aquestes desembocadures obertes. Exemple: El dels rius Odiel i Tinto.

Relleu Volcànic

Propi de les Illes Canàries. Es va originar durant l’Era Terciària, quan l’orogènesi alpina va trencar els fons de l’Atlàntic i, a través de les seves escletxes, van ascendir grans masses de roques volcàniques que van donar lloc a les illes.

Els tipus de relleu més característics són:

• Cons volcànics: Relleus amb fort contingut de cendres i lapil·lis (pedres petites).
• Calderes: Cràters circulars originats per l’expulsió o enfonsament de volcans.
• Malpaïsos: Terrenys abruptes.
• Dics: Conductes fissurals.
• Roques i pitons: Són les xemeneies dels cons volcànics i de vegades són agulles de lava.
• Barrancs: Valls estretes i acinglerades de curt recorregut per l'encaixament dels torrents.
• Glacis: Rampes de pendent moderat formades pel dipòsit dels torrents.