Glossari de Termes de Ciència, Lògica i Epistemologia

Ciència

És un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtinguts per mitjà del raonament. (Ariadna Díaz)

Anòmal

Que no s’ajusta a un tipus considerat com a normal o regular, dins d'un sistema. (Roser Solà Armadàs)

Sistema axiomàtic

Conjunt d’afirmacions que tenen una relació entre elles. (Andreu Jiménez)

Teorema

Proposició demostrable a partir d'axiomes o de proposicions ja demostrades. (Pol Guàrdia)

Axioma

Proposició o tesi que s’accepta sense demostració. (Pol Guàrdia)

Hipòtesi

Suposició feta a partir d'unes dades que serveix de base per iniciar una investigació o una argumentació. (Raquel Vicedo)

Paradigma (Kuhn)

El terme paradigma pot indicar el concepte d'esquema formal d'organització i ser utilitzat com a sinònim de conjunt de teories. Es fa servir per referir-se a una classe d'elements amb similituds. El terme té també un significat en el terreny de la psicologia en referir-se a acceptacions d'idees, pensaments i creences, incorporades generalment durant la nostra primera etapa de vida, que s'accepten com a veritables o falses sense posar-les a prova d'una nova anàlisi. (Judit Iglesias)

Verificacionisme

Oposició al falsacionisme. Al contrari que en el falsacionisme, en el verificacionisme s’hi han d’afegir fets observacionals que corroborin la hipòtesi per tal que aquesta quedi perfectament consolidada. (Mariona Barot)

Falsacionisme

És un corrent epistemològic i un dels pilars del mètode científic. Per a Popper, contrastar una teoria significa intentar rebutjar-la mitjançant un contraexemple. (Judit Iglesias)

Coneixement

Producte d’elaboracions mentals basades en conceptes que compta amb una seguretat objectiva i subjectiva. (Pol Guàrdia)

Veritat

Proposició que no es pot negar racionalment. (Andreu Jiménez)

Premissa

Una premissa és cadascuna de les proposicions d’un raonament que donen lloc a la conseqüència o conclusió d’aquest. Les premisses són expressions lògiques que afirmen o neguen alguna cosa i poden ser veritables o falses. Una suposició prèvia a un raonament és una premissa. (Raquel Vicedo)

Conclusió

En lògica, una conclusió és una proposició al final d'un argument, després de les premisses. Si l'argument és vàlid, les premisses impliquen la conclusió. No obstant això, perquè una proposició constitueixi una conclusió no cal que l'argument sigui vàlid: l'única cosa rellevant és el seu lloc en l'argument, no el seu «paper» o funció. (Sandra Esteban)

Certesa

Convenciment subjectiu en una veritat, ja sigui per la seva evidència o per altres qualitats. (Roser Solà Armadàs)

Mentida

És la intenció comunicativa amb què l'emissor pretén comunicar com a cert quelcom que considera fals a algú altre. (Alba Moreno)

Veritat òntica

Pretén arribar a la veritat més enllà de les aparences; el terme veritat es refereix a les coses. (Roser Solà Armadàs)

Veritat epistemològica

És el coneixement de les coses. (Andreu Jiménez)

Veritat lògica

Una veritat lògica és una fórmula ben formada d'un llenguatge formal que és veritable sota totes les interpretacions dels components (diferents de les constants lògiques) d'aquest llenguatge. (Alba Moreno)

Significat

Concepte o idea que el significant evoca. (Aída Zamora Ávila)

Significant

El significant d’un signe lingüístic és la imatge que associem a la nostra ment d'una cadena de sons determinats. Aquesta imatge fònica permet, per exemple, que puguem pensar paraules sense pronunciar-les. (Raquel Vicedo)

Referent

Realitat extralingüística, concreta o abstracta, a la qual es refereix un signe. (Judit Iglesias)

Arbitrari

Que va contra la justícia, la raó o la llei; exercit atenent només el caprici o la voluntat pròpia; que té arbitrarietat. (Judit Iglesias)

Necessari

Que és obligatori, inevitable o del qual no es pot prescindir. (Judit Iglesias)

Raonament inductiu

És el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització. Es parteix d'una sèrie d'exemples significatius en què es dona una característica concreta i s'infereix que es donarà en els individus semblants o en situacions anàlogues. (Roser Solà Armadàs)

Raonament deductiu

Raonament en què la conclusió se segueix necessàriament de les premisses. (Roser Solà Armadàs)