Glossari de Termes Filosòfics, Socials i Religiosos

Filosofia i ètica2,43 KB

Ateisme

Doctrina (en la teoria) o actitud (en la pràctica) que nega l'existència de Déu. Cal distingir l'ateisme pròpiament dit (que afirma positivament la no-existència de Déu) de l'indiferentisme, l'agnosticisme i l'escepticisme. En la història de les religions sempre hi ha hagut persones o doctrines atees.

Aparentar

Tenir l'aspecte (d'una certa cosa, d'una certa edat, etc.).

Ciència

Conjunt de coneixements i l'activitat destinada a assolir-los. Es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.

Concili Tarraconense

Document en què es reflexiona sobre la sol·licitud envers els més pobres i marginats, i es demana als cristians que renovin el compromís en camps concrets d'acció social.

Dignitat

En els capítols catedrals i en les col·legiates, cadascuna de les prebendes més elevades, com la de degà, la d'arxipreste o la d'ardiaca.

Discriminar

En una col·lectivitat, donar un tracte d'inferioritat a determinats membres per motius socials, religiosos, lingüístics, polítics, etc.

Diàleg

Forma discursiva caracteritzada per l'intercanvi d'idees (tret de casos de simple exposició o conversa), generalment personalitzades en dos subjectes.

Doctrina Social de l'Església

(També anomenada Doctrina Social Cristiana). És un conjunt de normes i principis referents a la realitat social, política i econòmica de la humanitat, basat en l'Evangeli i en el Magisteri de l'Església Catòlica. El Compendi de la Doctrina Social de l'Església i el Catecisme de l'Església Catòlica la defineixen com un «cos doctrinal renovat, que es va articulant a mesura que l'Església...»

Drets Humans

Aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Empirisme

Conjunt de doctrines filosòfiques que neguen la possibilitat de qualsevol mena de coneixement que no provingui de l'experiència (consistent en les dades de la percepció sensorial). Les idees i conceptes de la ment deriven, en últim terme, de l'experiència. En aquest sentit, l'empirisme s'oposa, des d'un punt de vista gnoseològic i epistemològic, al racionalisme.

Descarregar

PDF Word HTML