Glossari de Geografia i Medi Ambient
- Paisatge alpí: paisatge propi dels alpins o de característiques similars.
- Serrat: cadena de muntanyes poc elevades.
- Conca d'erosió: depressió excavada per l'acció erosiva dels cursos fluvials.
- Xarxa hidrogràfica: xarxa natural formada per un determinat conjunt de conques fluvials.
- Règim hidrogràfic: evolució del cabal d'un riu o d'una conca hidrogràfica durant un cicle anual.
Dominis i Clima
Domini climàtic: territori caracteritzat per unes condicions climàtiques comuns.
Marinada: brisa diürna que bufa del mar cap a terra.
Fogony: vent calent i sec que fa fondre ràpidament la neu.
Climograma: gràfic en què es representa, en dos eixos i mitjançant dues corbes, l'evolució tèrmica i pluviomètrica.
Escorrentia: lloc per on s'escorre o llisca l'aigua.
Vegetació i Biodiversitat
Associació vegetal: comunitat d'espècies vegetals que es troben juntes de forma espontània.
Domini vegetal: territori caracteritzat per la presència d'uns paisatges vegetals similars.
Regió biogeogràfica: territori que comparteix uns trets geomorfològics, climàtics, de vegetació i paisatgístics comuns.
Bosc de ribera: és un bosc que es desenvolupa a prop dels cursos d'aigua.
Espècie al·lòctona: espècie no autòctona, introduïda, que prové d'un altre domini de vegetació.
Espècie esclerofil·la: espècie vegetal de fulla endurida, adaptada a temperatures altes i a l'escassetat d'aigua.
Vegetació espontània: vegetació que es desenvolupa de forma natural, sense intervenció de l'acció humana.
Regió fisiogràfica: àrea territorial amb un aspecte homogeni que li proporcionen les característiques del relleu, la vegetació i la climatologia.
Aridesa: característica de les àrees amb poca o gens d'aigua. En els climogrames, els períodes d'aridesa corresponen a la corba de les precipitacions que es troba per sota de la corba de temperatures.
Hidrografia i Relleu
Ria: vall profunda excavada per un riu i envaïda pel mar. Tenen el fenomen de les marees.
Conca hidrogràfica: territori que vessa les seves aigües superficials en un mateix riu principal o en els seus afluents.
Urbanisme i Societat
Habitabilitat: condicions de salut i de benestar que permeten habitar un espai determinat.
Continu urbà: extensió urbana continuada que produeix un efecte de barrera al territori en impedir la connectivitat ecològica entre diferents sectors.
Ciutat jardí: és una extensió urbana constituïda principalment per habitatges familiars en filera. Originalment, el concepte de ciutat jardí, que es va desenvolupar en el món anglosaxó a finals del segle XIX, s'associava a la presència de la natura i a la idea d'equilibri d'usos dels espais urbans.
Mobilitat obligada: són els desplaçaments forçats de caràcter diari per raons de treball o d'estudi.
Hàbits consumistes: són les pautes de comportament social basades en la preponderància del consum de béns i productes per sobre d'altres valors.
Sanejament hidràulic: és el tractament de les aigües abans de retornar-les als cicles naturals.
Espai natural protegit: és un espai que gaudeix d'algun tipus de protecció jurídica a causa dels seus valors naturals.
Paisatge agroforestal: és el paisatge resultat de les activitats agràries (agricultura i ramaderia), dominat per l'alternança d'àrees de conills i de boscos.
Abancalament: acció de preparar un terreny per conrear-lo tot distribuint-lo en bancals o feixes de terra plana, en ocasions mitjançant la construcció de murs de pedra.
Paisatge i Estructura
Mosaic paisatgístic: estructura paisatgística formada per un conjunt de peces o tesselles dissimilars. La tessella que ocupa una extensió més gran és la matriu paisatgística.
