Gnoseologia, Epistemologia i Filosofia del Coneixement: Plató, Aristòtil i Kant

Gnoseologia: La Branca del Coneixement

Coneixement

La gnoseologia és la branca de la filosofia que es planteja preguntes sobre el coneixement.

La Gnoseologia de Plató: Doxa i Episteme

La gnoseologia de Plató distingeix entre l'opinió (doxa) i el saber veritable (episteme).

Per explicar la diferència entre aquests dos termes, Plató sempre deia: el coneixement és com una línia que podem dividir en dues parts. La primera part correspon al coneixement sensible, que es capta amb els sentits i genera l'opinió. La segona part, en canvi, representa el coneixement intel·ligible, al qual s'arriba mitjançant la raó i que és l'únic que constitueix un saber valuós. Aquest saber es caracteritza pel fet de ser una opinió veritable que som capaços de justificar adequadament.

El Coneixement segons Aristòtil

Segons Aristòtil, el coneixement realment important és aquell que consisteix a conèixer allò universal i no allò particular.

Aristòtil creu que el coneixement és possible gràcies a un procés d'abstracció que extrau l'essència comuna als individus, prescindint de les seves característiques personals.

Els Universals: Debat Filosòfic

Els Universals

Els universals són entitats a les quals ens referim quan parlem de termes generals com éssers humans o arbres. Segons Plató, els universals existeixen de manera independent i objectiva, en el món de les Idees. Els filòsofs nominalistes creuen que els universals tan sols són el nom que fem servir per designar amb un sol mot diversos individus diferents que tenen algun aspecte en comú. El problema dels universals intenta aclarir si existeixen en la realitat els termes que serveixen de referent per descriure allò que diversos individus tenen en comú.

Hermenèutica: La Interpretació de Textos

Hermenèutica

L'hermenèutica està centrada principalment en la interpretació de textos. En general, sempre que ens acostem a un text ho fem a partir d'un prejudici determinat. Segons Gadamer, el lector mai no es pot acostar al text de manera neutra, perquè normalment sempre hi ha algú o alguna cosa que l'hagi incitat. Per tant, els prejudicis són els que orienten la nostra manera d'entendre l'obra que anem a llegir.

Descartes i el Dubte Metòdic

Descartes i el Dubte Metòdic

Descartes volia construir un nou sistema filosòfic i per a això va tractar de buscar les veritats indubtables. Per trobar-les, va posar-ho tot en dubte (dubte metòdic cartesià). Segons Descartes, la meva existència és una veritat. Aquesta és una afirmació tan certa que res no me'n pot fer dubtar. Nom que li va posar en llatí: Cogito ergo sum. 'Penso, per tant existeixo'. Aquesta veritat s'anomena cogito cartesià.

Cosmovisió i Física Clàssica

Cosmovisió

En la cosmovisió de la física clàssica, la natura està formada per matèria inerta que està subjecta a lleis matemàtiques. La cosmovisió de la física clàssica és determinista, perquè estableix que el cosmos està subjecte a moviments que es poden predir amb exactitud.

Crítica Kantiana del Coneixement

Crítica Kantiana

Kant sosté que l'experiència ens proporciona el contingut o matèria dels nostres coneixements, però la nostra raó és la que organitza aquests continguts donant-los forma.

Definicions Filosòfiques

Definicions

• Deducció: Procediment que permet passar d'unes veritats generals a unes altres de particulars. Les matemàtiques utilitzen procediments deductius quan demostren un teorema a partir de certs axiomes.
• Física clàssica: Paradigma científic que comença a l'Edat Moderna i que es basa en les lleis del moviment de Newton.
• Reminiscència: Segons Plató és el procés mitjançant el qual podem entendre les Idees amb l'ajuda del diàleg filosòfic.