El Govern d'Espartero i O'Donnell: El Bienni Progressista
El Bienni Progressista (1854-1856): Revolta i Nou Govern
Davant l’autoritarisme, els progressistes, els demòcrates i alguns moderats s’uniren i el 1854 s’alçaren en el pronunciament de Vicálvaro, al capdavant del qual es posà O'Donnell. Els insurrectes elaboraren el Manifest de Manzanares, on es demanava:
- L’acompliment de la Constitució del 1845.
- La reforma de la Llei electoral.
- La reducció d’impostos.
- La restauració de la Milícia.
La presidència va recaure en Espartero i O'Donnell fou nomenat ministre de Guerra. El nou govern intentà restaurar els principis del progressisme i va restaurar la Milícia Nacional i la Llei municipal. També es va preparar una nova constitució (1856, "non nata") que no fou promulgada, però que introduïa novetats importants, com ara la llibertat de culte i l’elecció del Senat. L’actuació més important del bienni fou un pla de reformes econòmiques, amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament econòmic i la industrialització del país.
La Legislació Econòmica i la Crisi Social
La nova Llei desamortitzadora dirigida per Madoz va afectar els béns de l’Estat, de l’Església, dels ordres militars, de les institucions benèfiques i dels ajuntaments (béns de propis i comunals). Aquesta pretenia aconseguir recursos per a Hisenda. Una bona part dels ingressos foren invertits en la construcció de la xarxa de ferrocarril. El 1855 es creà la Llei general de ferrocarrils, que regulava la constitució i oferia incentius a les empreses que hi intervingueren.
La preocupació pel desenvolupament econòmic es va reflectir en una legislació per afavorir la reforestació, posar en funcionament el sistema de telègraf, ampliar la xarxa de carreteres, fomentar el creixement de les societats per accions i de la banca, i desenvolupar l’activitat minera.
Les mesures reformistes del Bienni no van solucionar la crisi de subsistències i van generar un clima de greu conflictivitat social. A Catalunya es van produir vagues obreres el 1855. Els treballadors demanaven:
- La reducció dels impostos de consums.
- L’abolició de les quintes.
- El millorament de salaris.
- La reducció de la jornada laboral.
El govern va acabar presentant la Llei de Treball, que permetia les associacions d’obrers, però la situació d'inestabilitat va acabar amb la formació de la Unión Liberal. Finalment, Espartero va dimitir i la reina va confiar el govern a O'Donnell.