Govern Franquista: Poder, Organització i Repressió (1936-39)

Història2,82 KB

Organització del Govern Franquista a la Zona Insurrecta

L'arribada de Franco al poder i l'organització inicial

Els motius del lideratge de Franco van ser diversos:

  • El general Sanjurjo, escollit inicialment com a líder de la rebel·lió, va morir en un accident d'avió a Lisboa al principi de la guerra.
  • Tant Hitler com Mussolini el consideraven l'únic interlocutor vàlid del bàndol nacional.
  • Franco va aplicar una estratègia d'allargament de la guerra que li va permetre consolidar el seu lideratge.

A causa d'aquests motius, Franco fou nomenat, l'octubre de 1936, Cap de l'Alzamiento, Cap de l'Estat i Generalíssim dels exèrcits.

L'evolució del govern franquista en formació fou la següent:

  • Juliol 1936: Creació de la Junta de Defensa Nacional a Burgos, integrada per militars (Queipo de Llano, Mola, Fanjul, Franco...) i liderada per Cabanellas. Tenia la missió d'organitzar la zona insurrecta.
  • Octubre 1936: Establiment de la Junta Tècnica de l'Estat, amb seu a Valladolid i Burgos, amb Franco al capdavant.
  • Gener 1938: Formació del primer Govern Nacional a Burgos. En aquest moment, Franco concentra el poder com a Cap de l'Estat i President del Govern, adoptant la condició de Caudillo d'Espanya.

Els primers decrets importants del govern franquista foren:

  • Abril 1937: Decret d'Unificació, que fusionava falangistes i carlins en un partit únic: la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
  • Abolició de tota la legislació republicana als territoris ocupats.
  • Març 1938: Promulgació del Fuero del Trabajo, inspirat en el feixisme italià (Carta del Lavoro). Establia un sindicat únic vertical (que agrupava empresaris i treballadors) i prohibia les vagues i les manifestacions obreres.
  • Encara que no fou un decret, cal destacar la rellevància de la pastoral col·lectiva dels bisbes espanyols, que donava suport explícit als insurrectes, qualificant la guerra de "croada".

La repressió franquista

La repressió massiva del bàndol nacional va ser duta a terme tant per l'exèrcit com per militants de Falange i les noves autoritats polítiques. Es va dirigir contra qualsevol persona sospitosa de ser d'esquerres o lleial a la República. Aquesta repressió, que va destacar per la seva extrema violència i planificació, tingué víctimes il·lustres, com el poeta Federico García Lorca, així com nombrosos polítics i ciutadans anònims que havien donat suport a la causa republicana, ja fos directament o indirectament.

Descarregar

PDF Word HTML