Gramàtica catalana: adaptació de manlleus, entonació, articles i sintagmes
1. Adaptació de manlleus
Afegiment d'accent: córner, píxel.
E inicial: estand, eslip.
Adaptació vocàlica i consonàntica: gurmet, curri, tiquet, xef.
Simplificació de dobles: puzle, confeti.
2. Entonació i interrogatives
Entonació: declarativa (afirma o nega), interrogativa (pregunta) i exclamativa (expressa emoció).
Interrogativa directa: amb ? (Ha plogut?).
Interrogativa indirecta: sense ? (Li va preguntar si...).
Interrogativa total: resposta sí/no (Vols...?).
Interrogativa parcial: resposta lliure (Quina és...?).
3. Articles i apòstrof
Regla: el / la passen a l' davant vocal o h.
Excepció amb la: no s'apostrofa davant i, u, hi, hu femenines quan són àtones. Exemples: l'illa (tònica), la indústria, la universitat, la humanitat (àtones).
4. Sintagmes
- Sintagma nominal (SN): nucli = nom o pronom (
Det + N + CAdj/Quant). Ex: una ocasió especial. - Sintagma verbal (SV): nucli = verb (
N + complements). Ex: ens donava la raó. - Sintagma adjectival (SAdj): nucli = adjectiu (
CAdv + N + CAdj). Ex: massa sospitós. - Sintagma adverbial (SAdv): nucli = adverbi (
CAdv + N + CAdv). Ex: lluny del camí. - Sintagma preposicional (SPrep): sense nucli propi (
Prep + SN). Ex: amb paciència.
5. Categories i subcategories gramaticals
Nom: propi (Barcelona) o comú (llibre). Pot ser concret o abstracte, animat o inanimat, individual o col·lectiu, comptable o incomptable.
Adjectiu: atribueix característiques (gran, blau).
Determinant: article (el, la, un), demostratiu (aquest), possessiu (meu, llur), indefinit (algun, cap), numeral (cardinals, ordinals, fraccionaris, multiplicatius), quantitatiu (molt, poc) o interrogatiu/exclamatiu (quin, quant).
Quantificador nominal: expressa quantitat sense concretar.
Pronom: personal (forts o tònics: jo; febles o àtons: em, es, hi), demostratiu (això), indefinit (algú), interrogatiu/exclamatiu (qui) o relatiu (que, on).
Verb: personal (conjugat) o no personal (infinitiu, gerundi, participi).
Adverbi: de temps (ara), de lloc (aquí), de manera (bé), de quantitat (molt), d'escala o focal (només), d'afirmació (sí), de negació (no) o de dubte (potser).
Preposició: àtona (a, de, per) o tònica (contra, des de).
Conjunció: coordinant (i, però) o subordinant (que, perquè).
6. Locucions
Hi ha locucions nominals (ull de bou), adjectivals (de poca traça), verbals (fer atenció), adverbials (de tant en tant), preposicionals (a través de) i conjuntives (per tant).