El reglament: concepte, classes i requisits de validesa

Resum

El document explica què és un reglament com a norma jurídica de caràcter general i vigència indefinida, i com es diferencia de les normes individuals i de les lleis. Tracta la seva subordinació a la llei, la terminologia segons l'òrgan aprovador i les classes de reglaments segons l'Administració d'origen. També detalla els requisits de validesa (competència de l'òrgan i jerarquia normativa) i les vies per declarar un reglament il·legal.

Punts clau

El reglament és una norma de caràcter general, amb vigència indefinida, que crea drets i obligacions i innova l'ordenament jurídic.
El reglament és d'inferior jerarquia respecte de la llei i no pot alterar-ne el text; si ho fa és il·legal i nul de ple dret.
Els reglaments reben nom segons l'òrgan que els aprova: Reial Decret (Consell de Ministres), Ordre ministerial (ministres) i Resolució (secretaris d'Estat o directors generals).
Segons l'Administració d'origen hi ha reglaments estatals, autonòmics, de l'Administració local, corporatius i de les administracions institucionals.
Per ser vàlid, el reglament ha de ser aprovat per un òrgan competent i respectar el principi de jerarquia normativa.
Un reglament il·legal pot ser anul·lat per la pròpia Administració, pels tribunals (Poder Judicial) o davant del Tribunal Constitucional.

Posa't a prova

El reglament: concepte i característiques

Concepte: El reglament és una norma que crea drets i obligacions per als seus destinataris i innova l’ordenament jurídic. Té caràcter general, no va dirigit a un individu concret, sinó a una col·lectivitat. Normalment té vigència indefinida: no s’esgota la seva eficàcia en una única aplicació sinó que es pot aplicar al llarg del temps.

En contrast, les normes individuals tenen caràcter individual, esgoten la seva eficàcia en una sola aplicació, han de ser escrites i estan dictades per les Administracions Públiques. Això contrasta amb les lleis, que són dictades i aprovades pels parlaments.

Relació amb la llei i jerarquia normativa

El reglament té caràcter subordinat, supeditat a la llei: és d’inferior jerarquia respecte de la llei. El reglament no pot alterar el text d’una llei; si ho fes seria il·legal i nul de ple dret.

Terminologia segons l’òrgan aprovador

Cada tipus de reglament rep un nom segons l’òrgan que l’aprova:

Reial Decret — el règim aprovat pel Consell de Ministres.
Ordres ministerials — els reglaments aprovats pels ministres.
Resolucions — els actes aprovats per secretaris d’Estat o directors generals.

Classes de reglament

Classificació dels reglaments: segons l’Administració Pública de la qual provenen:

a) Reglaments estatals.
b) Reglaments autonòmics.
c) Reglaments de l’Administració local.
d) Reglaments corporatius (exemple: col·legis professionals).
e) Reglaments de les administracions institucionals.

Requisits de validesa

Perquè un reglament sigui vàlid ha de complir diversos requisits. Entre els més rellevants:

1er. Aprovat per un òrgan competent

El reglament ha de ser aprovat per un òrgan competent. No tots els òrgans tenen potestat per dictar reglaments. Si un òrgan dicta un reglament sense tenir la potestat atribuïda per la llei, és un reglament il·legal i, per tant, nul de ple dret (art. 62.2 de la Llei 30/92). Entre els òrgans que tenen competència hi ha l’Administració General de l’Estat, l’Administració de la Generalitat de Catalunya i els òrgans en l’àmbit de l’Administració local.

2on. Principi de jerarquia normativa

Les normes estan ordenades jeràrquicament. Les normes de rang inferior no poden contravenir, modificar o derogar les normes de rang superior. Si infringeixen aquest principi serien il·legals i nul·les de ple dret (art. 9.3 de la Constitució Espanyola i art. 62.2 de la Llei 30/92).

Reglament il·legal

Vies per declarar-lo il·legal o anul·lar-lo:

1a. Per la pròpia Administració — iniciatives administratives per revisar o anul·lar actes reglamentaris que no s’ajusten a la legalitat.
2a. Pels tribunals (Poder Judicial) — control judicial que pot declarar la nul·litat d’un reglament contrari a la llei.
3a. Davant del Tribunal Constitucional — mitjançant vies de control constitucional quan es qüestioni la compatibilitat amb la Constitució.

Nota: Els articles i les referències legals citades (per exemple, art. 62.2 de la Llei 30/92 i art. 9.3 de la CE) són rellevants per al control de la legalitat i la jerarquia normativa.

Preguntes freqüents

Què és un reglament segons el dret administratiu?

És una norma de caràcter general, dirigida a una col·lectivitat, que crea drets i obligacions i té vigència indefinida. No s'esgota en una sola aplicació.

Quina és la diferència entre un reglament i una llei?

El reglament té caràcter subordinat a la llei i és d'inferior jerarquia. Les lleis són dictades i aprovades pels parlaments, mentre que els reglaments els aproven òrgans de l'Administració.

Quan és il·legal un reglament?

És il·legal quan l'ha dictat un òrgan sense potestat atribuïda per la llei o quan contravé, modifica o deroga una norma de rang superior. En aquests casos és nul de ple dret.