Quina diferència hi ha entre un acte nul i un acte anul·lable?

Un acte nul de ple dret no ha existit mai i la sentència que el declara és declarativa. Un acte anul·lable produeix efectes fins que una sentència el declara anul·lat, amb efectes constitutius a partir d'aquell moment.

Hi ha termini per impugnar un acte nul de ple dret?

No. Segons el document, per declarar la nul·litat d'un acte no hi ha termini d'impugnació.

Quins són els terminis per declarar l'anul·labilitat d'un acte?

El document indica un termini d'1 mes en via administrativa i de 2 mesos si es tracta d'ordenances municipals.

Validesa i invalidesa dels actes administratius: nul·litat i anul·labilitat

Resum

El document explica els tres graus d'invalidesa dels actes administratius (nul·litat de ple dret, anul·labilitat i irregularitats no invalidants) i en distingeix els efectes i els terminis d'impugnació. També detalla les causes de nul·litat segons l'article 62 de la Llei 30/1992 i les d'anul·labilitat segons l'article 63.

Punts clau

La llei distingeix tres graus d'invalidesa: nul·litat de ple dret, anul·labilitat i irregularitats no invalidants.
Un acte nul de ple dret no ha existit mai; la sentència que el declara té efectes declaratius.
Un acte anul·lable manté els seus efectes fins a la sentència, que té efectes constitutius.
Per declarar la nul·litat no hi ha termini d'impugnació; per l'anul·labilitat hi ha terminis d'1 mes en via administrativa (2 mesos per a ordenances municipals).
Són nuls de ple dret els actes que vulneren drets fonamentals, els dictats per òrgan incompetent per raó de matèria o territori, els de contingut impossible i els constitutius d'infracció penal.
Són anul·lables les altres infraccions de l'Ordenament Jurídic, inclosa la desviació de poder.

Posa't a prova

Validesa i Invalidesa dels Actes Administratius

L’Ordenament Jurídic castiga amb unes conseqüències els actes administratius invàlids. La llei preveu tres graus d’invalidesa:

Nul·litat de Ple Dret.
Anul·labilitat.
Irregularitats no invalidants.

Diferències entre Nul·litat i Anul·labilitat

Un acte il·legal nul de ple dret vol dir que no ha existit mai. Quan hi ha una sentència que declara la seva nul·litat, aquesta sentència anul·la totes les conseqüències i tots els efectes que ha provocat aquest acte durant la seva vigència. S'aplica el principi "Quod nullum est, nullum producet effectum" (el que és nul, no produeix cap efecte).
Als actes anul·lables, els efectes es mantenen, però no es poden aplicar en endavant. Per tant, l’anul·labilitat és a partir de la sentència.
La sentència que declara la nul·litat d’un acte té efectes declaratius; reconeix simplement que ja en el seu origen l’actuació administrativa era nul·la, inexistent.
La sentència que declara l’anul·labilitat d’un acte té efectes constitutius; és a dir, a partir de la sentència és quan l’Administració ja no pot aplicar aquell acte.
Per declarar la nul·litat d’un acte no hi ha termini d’impugnació.
Per declarar l’anul·labilitat d’un acte, hi ha uns terminis: 1 mes en via administrativa, i si són ordenances municipals, 2 mesos.

Causes de Nul·litat de les Actuacions Administratives

La nul·litat dels actes és l'excepció a la regla general. Ens trobem davant una nul·litat quan la llei així ho diu expressament. Els supòsits de nul·litat de ple dret es recullen, entre d'altres, a l'article 62 de la Llei 30/1992:

Actes que vulnerin els drets i llibertats susceptibles de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (articles 14 a 30 de la Constitució Espanyola).
Els actes dictats per un òrgan incompetent per raó de matèria o territori són nuls de ple dret. Per exemple: l'expulsió per part d’un alcalde d’un ciutadà estranger, o el tancament d’una fàbrica d’un municipi veí.

Per contra, no és un acte nul, sinó anul·lable, aquell dictat per un òrgan incompetent per raó de la jerarquia. Per exemple: si el Ministre d'Administracions Públiques té competència per dictar una norma en matèria de Funció Pública, i ho fa el Secretari o Director General, aquesta actuació no és nul·la, sinó anul·lable, ja que es pot corregir si és convalidada per l'òrgan superior.

Són nuls de ple dret els actes de contingut impossible (impossibilitat física, jurídica o material). Per exemple: l’obligació d’anar caminant a més de 20 km/h en un poble.
Són nuls de ple dret els actes constitutius d’infracció penal.
Són nuls de ple dret els actes dictats prescindint del procediment establert. Només són nuls de ple dret tres supòsits que preveu aquest article:
- Quan no se segueix cap procediment.
- Quan, seguint un procediment, no es respecta un tràmit essencial del procediment.
- Quan en un procediment no es respecta el que preveu la norma.
La infracció de les regles essencials per a la formació dels òrgans col·legiats, segons l'article 62, també comporta la nul·litat de ple dret. A l'Administració Pública hi ha dos tipus d'òrgans: col·legiats i unipersonals. Són nuls els actes dictats amb infracció de les regles essencials (per exemple, articles 22 a 27 de la Llei 30/1992), que inclouen:
- L’ordre del dia de la reunió (el que no està a l’ordre del dia no es pot discutir, ni als precs i preguntes).
- La constitució correcta de l’òrgan (ha d’haver-hi un president, secretari i quòrum, és a dir, un mínim de membres).
- Les regles de votació.
- L’acta de la reunió.
Són nuls de ple dret els actes presumptes contraris a l'Ordenament Jurídic (per exemple, actes obtinguts per silenci administratiu), ja que la revisió d'ofici d'actes nuls pot expulsar-los de l'ordenament jurídic.
Són nuls de ple dret altres supòsits previstos en les lleis.

Causes d’Anul·labilitat (Art. 63 Llei 30/1992)

Són anul·lables qualsevol altra infracció de l’Ordenament Jurídic, inclosa la desviació de poder.

Irregularitats No Invalidants (Art. 63.2 Llei 30/1992)

La jurisprudència estableix que aquestes irregularitats no afecten les actuacions de les administracions públiques en alguns detalls, sempre que no causin cap indefensió al ciutadà.