Gramàtica Catalana Essencial: Oracions, Semàntica i Normes

Oracions Subordinades Substantives

Classificació segons la forma

• Oracions subordinades substantives d’infinitiu.
• Oracions subordinades substantives conjuntives.
• Oracions subordinades substantives interrogatives.
• Oracions subordinades substantives de relatiu.

Classificació segons la funció

• Oracions subordinades substantives: Subjecte.
• Oracions subordinades substantives: Complement.

Exemples de funcions

• Oracions subordinades substantives d’infinitiu (Subjecte).
• Oracions subordinades substantives d’infinitiu (Complement del Nom - CN).
• Oracions subordinades substantives conjuntiva (Complement Directe - CD).
• Oracions subordinades substantives conjuntiva (Complement de Règim Verbal - CRV).
• Oracions subordinades substantives de relatiu (Subjecte).
• Oracions subordinades substantives de relatiu (Subjecte).

Oracions Subordinades Adjectives

Classificació segons el significat

• Especificatives (sense comes).
• Explicatives (entre comes).

Classificació segons la forma (No Finites i Adverbials)

Aquesta classificació fa referència a altres tipus de subordinació:

• Locució conjuntiva: T’escoltaré quan em demanis perdó.
• Infinitiu: Es va atabalar en veure tanta gent.
• Gerundi: Va començar la conferència bevent…
• Participi: Va abandonar la política fastiguejat.
• Pronom relatiu adverbial: Busca-li un lloc on pugui descansar.

Forma dels relatius

Els pronoms relatius inclouen: que, qui, on...

Sinonímia

Sinonímia perfecta o total

Aquells intercanviables en tots els casos. Coincideixen els trets semàntics i conceptuals dels termes.

Exemples: Portar / dur o arena / sorra.

Sinonímia parcial

Poden substituir-se els vocables en determinats contextos, però no en altres.

Exemple: Tendre / sensible

• Avui he menjat mongetes tendres.
• Aquests avis són dues persones molt tendres.
• Avui he menjat mongetes sensibles (X - Incorrecte).

Antonímia

Antonímia de sentit invers

L’afirmació d’un dels mots implica l’afirmació de l’altre (relació recíproca).

Exemples: Comprar / vendre o matar / morir.

Antònims graduables

Representen els dos extrems d’un continu.

Exemples: Fred / calent o gran / petit.

Antònims complementaris

L’afirmació d’un dels mots implica la negació de l’altre.

Exemples: Viu / mort o mascle / femella.

Antònims amb prefixos

Exemples: Il·lògic, desconèixer o anormal.

Polisèmia

Paraules que poden tenir més d’un significat (apareix una vegada al diccionari). Al mateix significant se li associen diferents significats.

Exemples:

• Ull: de la cara, d’una agulla, del pany (els uneix la forma rodona).
• Peu: de persona, de rei, del llit (els uneix la base o part baixa).

Homonímia

Mots que coincideixen en la forma, però tenen significats diferents.

Homofonia

Es pronuncien igual, però s’escriuen diferent.

Exemples:

• Vena (vas sanguini) / Bena (tira de teixit).
• Massa (determinant quantitatiu) / Maça (eina).

Homografia

S’escriuen igual i es pronuncien diferent.

Exemples: Moc (mucositat) / Moc (verb moure).

Homonímia pura

S’escriuen i es pronuncien igual (apareix dos cops al diccionari).

Mots que no es diferencien en res, pertanyen a la mateixa categoria gramatical i tenen el mateix gènere.

Exemples: Lent (lentilla) / Lent (sense velocitat); Llima (eina per allisar) / Llima (llimona).

Paronímia i Paronomàsia

La paronímia es refereix a la semblança fonètica o gràfica entre paraules. La paronomàsia és la figura retòrica que utilitza els sons per provocar estímuls als lectors.

Exemples de parònims: Sec-suc, mot-mut, impecable-implacable, actitud-aptitud.

Exemple de paronomàsia: Duc pa sec al sac.

Hiperonímia i Hiponímia

L'hiperònim és el mot més general i l'hipònim és el més concret.

Exemple:

• Hiperònim: Beguda
• Hipònims: Aigua, cervesa, vi...

Relatius Possibles

Llista de formes relatives:

Del qual, de les quals, de la qual, la qual cosa, cosa que, fet que, que, la qual, els quals, qui, amb qui, pels quals, en el qual, en les quals.

Parells de Mots Semblants

Aleshores / A les hores

• Aleshores no existien... (significa 'llavors').
• No ens veiem a les hores dels àpats.

Alhora / A l’hora

• Plou i fa sol alhora (al mateix temps).
• A l’hora del berenar...

Almenys / Al menys

• Hi assistiren almenys 600 (com a mínim).
• Han donat el premi al menys dolent (al menys bo).

Apart / A part

• En aquesta comèdia els actors fan molts aparts per cercar la complicitat (monòlegs dirigits al públic).
• Aquests papers els deixaran a part.

Apunt / A punt

• Deixo els apunts (notes).
• Estan a punt d’arribar (a prop de).

Cabal / Cabdal

• La caixa de cabals (conjunt de béns o quantitat d’un fluid).
• El descobriment d’Amèrica va ser un fet cabdal (capital o important).

Maldecaps / Mal de cap

• Maldecaps (preocupacions).
• Mal de cap (dolor físic).

Pertot / Per tot

• Pertot (en tot lloc).
• Per tot (per tot arreu).

Pot ser + Infinitiu / Pot ser

(Ús verbal)

Normes d'Accentació

• Agudes: Síl·laba tònica ÚLTIMA. S’accentuen quan acaben en vocal, vocal + S, EN o IN.
• Planes: Síl·laba tònica PENÚLTIMA. S’accentuen quan NO acaben en vocal, vocal + S, EN o IN.
• Esdrúixoles: Síl·laba tònica ANTEPENÚLTIMA. S’accentuen SEMPRE.

Conjuncions Coordinants i Connectors

Copulatives (Addició)

• No ha menjat ni pensa fer-ho.
• No trobo... ni a... ni a...
• Vol que vinguis i hi insisteix.

Adversatives (Oposició)

• Va seguir les instruccions, però el pastís no va sortir bé.
• No va anar a l'escola, sinó que va anar al metge.

Disjuntives (Alternativa)

• O bé aniré... o bé aniré...
• O calles o et faran fora.
• Venia a casa a sopar o sinó venia només a dormir.

Explicatives (Aclariment)

Connectors: és a dir, o sigui que.

Continuatives (Continuïtat)

Connectors: Doncs, com et deia... i fins i tot.

Consecutives (Conseqüència)

• Plou? Doncs queda't al llit.
• Jo me'n vaig, així és que ja us espavilareu.
• Va veure lleu i en conseqüència es va trobar malament.