Gramàtica Catalana: Verbs, Accent i Diftongs
Conceptes Bàsics de Gramàtica Catalana
Conjugació Verbal
Primera i Segona Conjugació
Indicatiu
- Simples:
- Present: premo, prens...
- Pretèrit Imperfecte: premia, premies...
- Pretèrit Perfet Simple: premí, premeres...
- Pretèrit Perfet Perifràstic: vaig prémer...
- Futur: premeré...
- Condicional: premeria...
- Compostes:
- Pretèrit Indefinit: he premut...
- Pretèrit Plusquamperfet: havia premut...
- Pretèrit Anterior: haguí premut, hagueres premut...
- Pretèrit Anterior Perifràstic: vaig haver premut...
- Futur Compost: hauré premut...
- Condicional Compost: hauria premut...
Subjuntiu
- Simples:
- Present: premi, premis, premi...
- Pretèrit Imperfecte: premés, premessis...
- Compostes:
- Pretèrit Perfet: hagi premut...
- Pretèrit Plusquamperfet: hagués premut...
Imperatiu
- Present: ----, premeu...
Formes No Personals
- Participi: premut,...
Tercera Conjugació
Indicatiu
- Present: bullo, bulls...
- Pretèrit Imperfecte: bullia, bullies...
- Pretèrit Perfet Simple: bullí, bullires...
- Pretèrit Perfet Perifràstic: vaig bullir, vas bullir...
- Condicional Compost: hauria bullit...
- Futur Compost: hauré bullit...
- Pretèrit Anterior Perifràstic: vaig haver bullit...
- Pretèrit Anterior: haguí bullit....
- Pretèrit Plusquamperfet: havia bullit...
- Pretèrit Indefinit: he bullit, has bullit...
Subjuntiu
- Present: bulli, bullis, bulli, bullim...
- Pretèrit Imperfecte: bullís, bullisis...
- Pretèrit Perfet: hagi bullit, hagis bullit, hagi bullit...
- Pretèrit Plusquamperfet: hagués bullit, haguessis bullit...
Altres Conceptes Gramaticals
Estructura dels Verbs Regulars
Els verbs regulars estan formats per una part invariable anomenada lexema o arrel, que informa sobre el seu significat, i per una part variable anomenada terminació verbal, feta pels diversos morfemes que donen informació sobre la persona, el nombre, el temps, el mode i l'aspecte.
Ex: particip (arrel: prendre part d'alguna cosa) -avem (terminació verbal, això és el que t'informa).
L'Accent Diacrític
L'accent diacrític és l'accent que s'utilitza per distingir dues paraules que són diferents però que s'escriuen igual. Gairebé tots els diacrítics són monosíl·labs.
Ex: ós (animal) / os (part de l'esquelet).
Els mots que duen accent diacrític el perden en el plural si no hi ha cap possibilitat que es confonguin amb un altre mot.
Ex: bóta, bótes (recipient per a líquids) / bota, botes (calçat) (no el perd).
mà, mans (extrem del braç) / ma, mes (possessiu).
La Síl·laba Tònica i l'Accent
En un mot, la síl·laba que pronunciem amb més força és la síl·laba tònica.
Només tenen dos tipus d'accent (obert/tancat) les vocals e i o.
Regles d'accentuació:
- Agudes: s'accentuen si acaben en -en, -in, vocal, -s.
- Planes: s'accentuen si no acaben en -en, -in, vocal, -s.
Els Diftongs
Els diftongs són la pronunciació de dues vocals en una sola síl·laba.
Diftongs creixents: són els que tenen la vocal feble (i, u) davant. Tres normes principals:
- Si és a inici de mot: ia (iaia), ie (hiena), io (iogurt), iu (iugoslau).
- i o u entre dues vocals (joia, veien, encrua, mouen...).
- Quan la u es pronuncia en els grups gua, qua, güe, qüe, güi, qüi, guo, quo.
Diftongs decreixents: ai, ei, oi, ui, au, eu, ou, iu.