La Gran Depressió: Comerç Internacional i el New Deal
E.2.) La caiguda del comerç internacional
- 1929: L'economia dels EUA suposava el 45% de la producció industrial i un 12,5% de les importacions mundials.
- Davant la dèbil demanda interna, les importacions dels EUA es van reduir, especialment les de productes primaris.
- Les exportacions dels productors de béns primaris es van veure molt afectades: reducció de les exportacions → caiguda general dels preus → menys ingressos → menor demanda de béns manufacturats.
La reacció: Proteccionisme i guerra d'aranzels
Es van implementar polítiques proteccionistes per afavorir els productors domèstics (reserva dels mercats nacionals):
- Tarifa Smoot-Hawley (1931) dels EUA.
- Conferència d'Ottawa (1932) de la Gran Bretanya.
- Començà una guerra d'aranzels entre països.
L'abandonament del patró or i les devaluacions
L'abandonament del patró or va provocar devaluacions competitives:
- 1930: Països exportadors de béns primaris (Amèrica Llatina, Austràlia i Nova Zelanda).
- 1931: Gran Bretanya.
- 1933: EUA.
- 1936: França.
Efecte: Contracció del volum de comerç a nivell mundial.
Els forts vincles entre les economies mundials (generats durant la Primera Globalització) van transmetre la deflació i la Gran Depressió a Europa i a la resta del món.
Les polítiques per sortir de la Gran Depressió
La Gran Depressió va suposar la primera gran crisi del capitalisme, marcant la fi del liberalisme econòmic i del laissez-faire propugnat per Adam Smith.
El pensament de Keynes
Segons Keynes, la causa fonamental de la crisi era la falta d'iniciatives a causa d'un mercat que no motivava la inversió de capital. Davant l'absència d'expectatives de beneficis immediats, l'Estat havia d'intervenir en l'economia (política fiscal) per solucionar els problemes de demanda (consum i inversió).
Estats Units: Roosevelt i el New Deal
El New Deal va ser un programa d'intervenció pública dut a terme per F. D. Roosevelt (Partit Demòcrata) després de guanyar les eleccions del 1933. Els seus objectius eren:
- Sanejar el sistema financer: Evitar abusos especulatius i restablir la confiança del públic en les institucions bancàries.
- Reactivar l'economia: Reduir l'atur, reactivar la inversió i impulsar el consum.
- Justícia social: Obtenir un repartiment de la renda menys desigual, oferint prestacions i drets laborals als treballadors.