Gran Depressió i respostes econòmiques (1918–1939)

Història16 de febr. 20265,35 KB

Efectes de la guerra

La guerra va afeblir els contendents europeus.
Els països aliats estaven molt endeutats amb els Estats Units.
Els tractats de pau (Versalles) van generar grans desacords econòmics entre països i van reduir la confiança dels inversors.
Alemanya (reparacions de guerra): els Estats Units, tot i intervenir econòmicament, exigien el pagament dels deutes interaliats.
Problemes econòmics greus a Alemanya.
1923–1925: França i Bèlgica van envair la conca del Ruhr com a garantia de pagament.

Les noves fronteres van modificar l'intercanvi de mercaderies.
Alemanya va perdre molts territoris.
Àustria i Hongria van quedar reduïdes a una quarta part del seu anterior territori i influència econòmica.
Bulgària i Turquia es van veure perjudicades en l'economia.
El descens dels preus agraris va empitjorar la balança comercial.
Moltíssims països van haver de demanar crèdits als Estats Units.

El dòlar es va imposar com a moneda de canvi internacional.
La balança nord-americana era la més dinàmica del període.
Els Estats Units es van convertir en l'única plaça financera capaç de mantenir un sistema de préstecs a llarg termini.
Hi va influir el desequilibri comercial d'Europa.
Els EUA exportaven a Europa molt més del que importaven.

Un gran creixement econòmic.
L'expansió de l'economia es va basar en la innovació tècnica i els canvis en l'organització del treball.
Gran renovació del sistema energètic.
El sector més representatiu va ser l'automòbil.
Construcció de grans gratacels.
Gran augment de la productivitat.
Reducció dels costos de producció.

Sobreproducció industrial.
Manca de recursos monetaris per fer front al pagament dels deutes; el crac de la borsa va afavorir l'expansió de la crisi.
Caiguda del consum: menys capacitat adquisitiva, por a ser acomiadat, caiguda dels preus agraris i acomiadaments massius.

El sistema bancari fou un dels primers afectats: uns 4.000 bancs van fer fallida i moltes famílies van quedar arruïnades.
Descens del consum (ruïna dels inversors borsaris).
Els estocs van augmentar en pocs mesos.
El subconsum i la caiguda de les inversions van induir la crisi industrial.
La disminució de la demanda va fer baixar la producció industrial i agrícola.

En primer lloc, el descens dels preus dels productes americans va comportar greus dificultats per a les empreses de la resta del món.
En segon lloc, la demanda nord-americana va reduir les seves importacions.
Van baixar els préstecs i les inversions a Europa.
1931: fallida del Creditanstalt, un símptoma de la crisi financera internacional.
Crisi greu a Alemanya: la inflació va augmentar i l'atur va deixar sense ocupació molta gent.

Proposava que l'Estat augmentés la despesa pública per reactivar l'economia.
La despesa pública generaria dèficit, considerat necessari per estimular la demanda agregada.
En augmentar la producció total, l'Estat podia incrementar els ingressos per impostos.
Keynes afirmava que calia que els capitalistes invertissin i que els consumidors consumissin per sortir de la crisi.

Pla econòmic de gran abast als Estats Units.
Proposava augmentar la intervenció de l'Estat en l'economia.
A través de la Llei d'ajustament agrari es va crear la Agricultural Adjustment Administration per reduir la producció agrària i recuperar els preus.
Es va impulsar una política monetària i reguladora.
Es va establir un salari mínim i es van introduir mesures de seguretat social.

Va impulsar una política de rearmament.
Hitler volia aconseguir l'autarquia econòmica, prescindint d'exportacions i produint tot el que necessitava.
La producció industrial creixeria de manera considerable.

La conferència internacional de Londres va intentar solucionar els desacords sobre els deutes de guerra.
Regne Unit:
- Va devaluar la lliura per afavorir les exportacions.
- Va establir acords comercials amb les seves colònies.
França:
- Les mesures comparables a les nord-americanes no van arribar fins al 1936.
- Van iniciar una política d'obres públiques.
- Van garantir els preus dels productes agrícoles i van devaluar el franc per incrementar les exportacions.