La Gran Depressió: De Wall Street al New Deal

1. Repercussions econòmiques de la Primera Guerra Mundial

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial:
1. Pèrdua de territoris econòmicament importants per Alemanya, inflació i fallida del sistema monetari a causa dels deutes d'indemnització de guerra.
2. Grans pèrdues materials i territorials per a Àustria-Hongria, Bulgària, Turquia i Rússia.
3. Divergències entre els guanyadors sobre el pagament dels deutes i reparacions. Els EUA s'oposaven a reparar Alemanya, però exigien els deutes.
4. Els EUA es consoliden com a supremacia mundial, creant una diferència econòmica entre Europa i els EUA que va originar un gran dèficit comercial i la caiguda dels preus internacionals per un excés de l'oferta.

2. Expansió econòmica i els feliços anys 20

Els EUA es consoliden com a primera potència mundial, amb una producció industrial superior al 40% del total mundial i grans inversions de capital estranger, sobretot a Alemanya i Àustria. Els canvis de la Segona Revolució Industrial (iniciada el 1870) inclouen:
1. Increment del consum de petroli i electricitat.
2. Consolidació dels nous sectors industrials (química, automoció, etc.).
3. Augment de la producció gràcies al taylorisme i el treball en cadena, incrementant el benestar.
4. Ocupació plena, augment del consum potenciat per la propaganda. Els treballadors comencen a comprar habitatges, cotxes, etc.
5. Aquesta prosperitat es reflecteix a la borsa, amb l'augment del valor de les accions i l'ús de préstecs.

3. La Crisi del 1929: Causes

1. Augment de la producció, sobretot en els nous sectors industrials, mentre que els tradicionals s'estancaven.
2. Augment de la demanda (interna i externa) insuficient per absorbir l'augment de la producció, creant una crisi de sobreproducció.
3. Els pagesos augmenten la producció, però els preus disminueixen a causa de l'excés d'estocs.
4. Poder adquisitiu baix a causa de l'atur i els baixos salaris.
5. Els grans beneficis de les empreses inflen el preu de les seves accions, que la gent continuava comprant.

3.2. Crac de Wall Street i Gran Depressió

Experts en borsa s'adonen de la sobrevaloració de les accions i comencen a vendre-les, provocant la baixada dels preus i el pànic entre els inversors. El 24 d'octubre de 1929 ("Dijous Negre") es posen a la venda milions d'accions sense compradors. El crac de Wall Street inicia la Gran Depressió, la crisi més profunda del capitalisme. La fallida de la borsa afecta el sistema bancari i creditici. Els deutors no poden retornar els préstecs, la gent retira els diners dels bancs, i molts bancs tanquen. Es deixen de concedir crèdits, el consum baixa, les inversions s'aturen, les empreses tanquen, els pagesos s'arruïnen i l'atur augmenta.

4. Extensió de la crisi internacional

La interdependència econòmica, especialment la dependència europea dels EUA, propaga la crisi. A Amèrica, els bancs són els més afectats, ja que els EUA repatria els seus capitals. El comerç internacional s'enfonsa, afectant els exportadors de matèries primeres i aliments (Àsia i Amèrica Llatina). La producció industrial cau. A Europa:
1. Alemanya i Àustria són afectades per la repatriació del capital estatunidenc.
2. França pateix menys a causa de la seva base agrícola.
3. Gran Bretanya, molt afectada, devalua la lliura esterlina.
4. Espanya, poc afectada per la seva economia endarrerida.
5. La URSS, aïllada, no pateix la crisi.

5. Les respostes a la crisi (1929-1939)

1. Deflació liberal: Deixar que el mercat s'autoreguli, disminuint impostos, despeses de l'estat i diners en circulació. Fracassa.
2. Keynesianisme: Intervenció de l'estat per redistribuir la renda i estimular el consum i la inversió. La inversió pública redueix l'atur. Aquesta solució marca la fi del liberalisme clàssic i l'inici de la regulació estatal del mercat.
New Deal: Impulsat pel president Roosevelt, combina liberalisme i intervencionisme estatal. Millora la situació econòmica, però no soluciona tots els problemes. Mesures principals: reforma financera, intervenció en l'agricultura i la indústria, lluita contra l'atur i mesures socials.
Autarquia: Adoptada per Itàlia, Alemanya i la URSS. Reducció de la dependència exterior, control d'importacions, aïllament internacional, política exterior agressiva, invasions per obtenir recursos, inversió i obra pública.