Què va suposar el Decret de Nova Planta per a la cultura catalana?

El Decret de Nova Planta (1716), de Felip V, va anul·lar les institucions catalanes i va suprimir l'ús del català en l'àmbit oficial. Va ser el moment culminant de la repressió de la cultura i la llengua a Catalunya durant el segle XVIII.

Quines són les característiques principals del Barroc?

El Barroc, desenvolupat a Europa a finals del s. XVI i durant el s. XVII, s'oposa al Renaixement i té gust per l'artificiositat, el grotesc i la monstruositat. Els temes centrals són la fugacitat de la vida i el pas del temps que destrueix la bellesa.

Quines són les fites més importants de la Renaixença?

Les fites principals són la publicació de l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833) i la victòria de Jacint Verdaguer amb L'Atlàntida als Jocs Florals (1877). També Àngel Guimerà va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

Decadència, Renaixement, Barroc i Renaixença: resum de la literatura catalana

Resum

Aquest document repassa l'evolució de la literatura catalana des del segle XVI fins al 1877. Explica la Decadència dels segles XVI-XVIII i la repressió posterior al Decret de Nova Planta, així com la literatura popular, el Cançoner i el Romancer. També tracta el Renaixement, el Barroc amb el Rector de Vallfogona i la Renaixença, amb les seves fites i característiques.

Punts clau

La Decadència (segles XVI-XVIII) és un període de pèrdua de força de la cultura catalana, amb la castellanització de la cort després de la unió de la Corona d'Aragó i Castella (casament dels Reis Catòlics, 1469).
El Decret de Nova Planta (1716), promulgat per Felip V, anul·la les institucions catalanes i suprimeix l'ús del català en l'àmbit oficial.
La poesia popular, recollida en el Cançoner i el Romancer, és la major part de la producció dels segles XVI, XVII i XVIII, i mostra la vitalitat del català entre les classes populars.
El Renaixement (finals del s. XV - s. XVI) sorgeix a Itàlia, recupera els valors clàssics i passa de la visió teocèntrica a l'antropocèntrica.
El Barroc (finals del s. XVI i s. XVII) s'oposa al Renaixement i té com a temes la fugacitat de la vida i el pas del temps; el Rector de Vallfogona n'és un poeta destacat.
La Renaixença (1833-1877) impulsa la literatura culta en català; fites clau són l'ode La Pàtria d'Aribau (1833) i el premi L'Atlàntida de Verdaguer (1877).

Posa't a prova

Decadència de la Cultura Catalana (S. XVI-XVIII)

Durant els segles XVI, XVII i XVIII es produeix la Decadència, un període en què la cultura catalana perd força. Les conseqüències principals van ser la castellanització de la cort, iniciada arran de la unió de la Corona d'Aragó i Castella (casament dels Reis Catòlics, 1469).

El segle XVIII i la dinastia Borbó marquen el moment culminant de la repressió de la cultura i la llengua a Catalunya amb el Decret de Nova Planta (1716). Felip V anul·la les institucions catalanes i suprimeix l'ús del català en l'àmbit oficial.

La Literatura Popular i Tradicional

Sempre ha existit una literatura popular i tradicional, creada i viscuda pel poble, que respon als seus gustos, interessos i necessitats.

Característiques de les Expressions Literàries Populars

Són anònimes, tot i ser creades per un autor individual.
Representen els interessos, vivències i gustos d'un col·lectiu concret.
Es transmeten oralment, sovint acompanyades de melodia per a una millor difusió.

La Poesia Popular: Cançoner i Romancer

La major part dels poemes dels segles XVI, XVII i XVIII pertanyen a la poesia popular. Aquesta producció literària és una mostra de la vitalitat i vigència del català en les classes populars. Dins la poesia popular trobem gèneres agrupats en el Cançoner i els poemes recollits en el Romancer.

El Cançoner

Recull composicions de diversos tipus:

Composicions religioses: Sobre Jesucrist, la Verge Maria o sants, amb una melodia senzilla. Cants que formen part de cerimònies en honor a patrons i altres celebracions religioses. Solen tenir versos de set síl·labes.
Nadales: Composicions de Nadal que descriuen imatges i episodis del naixement de Jesús (el naixement, els Tres Reis, etc.).
Cançons de bandolers i lladres del camí ral: Poemes importants durant el bandolerisme. Explicaven aventures i robatoris dels bandolers més coneguts, que sovint eren vistos amb simpatia i admiració.
Cançons de pandero: Cançons cantades per majorales de confraries de la Mare de Déu del Roser. Amb motiu de la festivitat, sortien a recaptar diners. Anaven a cases on hi havia festa, posaven preu per cançó, i improvisaven cançons en honor als assistents, acompanyades pel pandero.
Corrandes: Cançons de tema divers (amor, enyorança, bressol, feina, etc.).

El Romancer

Els romanços provenen d'antics cantars de gesta. Es classifiquen segons la seva procedència:

Francesa, provençal, castellana o autòctona (a partir dels s. XVII i XVIII).

El Renaixement Català (Finals S. XV - S. XVI)

El Renaixement s'inicia a finals del s. XV i dura fins a la segona meitat del s. XVI. Sorgeix a Itàlia i s'estén ràpidament per Europa.

Característiques del Renaixement

Retorn als valors i ideals de l'antiguitat clàssica.
Canvi de mentalitat: Es passa de la visió teocèntrica del món medieval a la visió antropocèntrica, característica del s. XVI.

Línies Poètiques

La poesia segueix tres línies principals:

Una línia medievalitzant (com la d'Ausiàs March).
Una línia d'influència italiana, que intenta adaptar models propis de la poesia en llengua catalana a les noves formes introduïdes pel corrent renaixentista.
Una línia de caire popular.

Pere Serafí, poeta i pintor, és un autor representatiu del Renaixement i de la renovació poètica.

El Barroc (Finals S. XVI i S. XVII)

El Barroc es desenvolupa a Europa a finals del s. XVI i durant el s. XVII.

Característiques del Barroc

Oposició a l'època anterior (Renaixement).
Gust per l'artificiositat, el recargolament, el recarregament o l'enfarfegament.
Temes centrals: la fugacitat de la vida i el pas del temps que destrueix la bellesa.
Gust per la monstruositat i el grotesc.
Oposició a l'harmonia renaixentista.

El Rector de Vallfogona: Poeta Barroc Destacat

El Rector de Vallfogona (Francesc Vicent Garcia) neix a Tortosa (1579 o 1582). És un poeta destacat en les lletres catalanes per la varietat i diversitat de la seva obra. Presenta dues actituds literàries:

Una elegant i retòrica.
Una altra satírica, irònica, burlesca i escatològica.

La Renaixença Catalana (1833-1877)

La Renaixença (1833-1877) va impulsar la producció literària culta en català, gràcies a la consciència nacionalista assolida per la burgesia arran de la Revolució Industrial.

Fites Importants

1833: Publicació de l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
1877: Jacint Verdaguer guanya el premi L'Atlàntida als Jocs Florals.
Àngel Guimerà és proclamat Mestre en Gai Saber.

Característiques de la Renaixença

Visió dinàmica de la natura.
Ús del mite, el símbol i la ironia.
Atracció pel passat (especialment l'Edat Mitjana).
Temes com la melangia i la mort.
Atracció per la foscor i el caos.

Objectius Principals

Recuperar la llengua catalana.
Conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació.
Fomentar nous escriptors.
Restaurar els Jocs Florals.