La Gran Guerra: De la Pau Armada al Conflicte Global
L'origen de la Primera Guerra Mundial
La Pau Armada (1890-1914)
Després de la unificació, Alemanya es va convertir en la potència rectora de la política internacional europea, gràcies a la política del canceller Bismarck, que va idear un sistema d'aliances entre Alemanya, Àustria i Rússia. També es va associar Itàlia. Aquest sistema pretenia aconseguir dos objectius:
- L'aïllament de França, ja que la pèrdua d'Alsàcia i Lorena el 1870 havia alimentat el seu revengisme i la convertia en un adversari potencial.
- El manteniment de l'equilibri als Balcans. Bismarck sabia que Àustria i Rússia tenien interessos enfrontats als Balcans i que aquestes tensions podrien ser l'origen d'un conflicte europeu.
La mort de l'emperador alemany Guillem I va portar al tron Guillem II, partidari d'una política més agressiva a Europa i de l'expansió colonial, la qual cosa va provocar la destitució de Bismarck el 1890. Es va iniciar així un nou període que anomenem Pau Armada (1890-1914), amb dues característiques principals:
- Les potències europees es van agrupar en dos blocs militars enfrontats: la Triple Aliança (Alemanya, Àustria i Itàlia) i la Triple Entesa (França, Rússia i el Regne Unit).
- El temor mutu va portar a una intensa cursa d'armaments.
Els enfrontaments armats entre les potències
Les qüestions colonials foren una font contínua de problemes. Les antigues potències havien ignorat els nous estats, els van deixar sense matèries primeres i mercats, per això aquests demanaven un imperi colonial propi. Les reclamacions colonials es plasmaren en les dues crisis del Marroc (1905-1911).
La segona font de conflictes fou la qüestió d'Orient. L'Imperi Otomà s'esfondrava i Àustria i Rússia pretenien aprofitar la situació per augmentar el seu poder a la zona. Entre 1908 i 1913 hi hagué tres crisis greus a la zona.
La crisi de l'estiu de 1914
El 28 de juny de 1914, l'hereu al tron de l'Imperi Austrohongarès, l'arxiduc Francesc Ferran, va fer una visita oficial a Sarajevo per demostrar la sobirania austríaca a Bòsnia i va morir en un atemptat comès per un terrorista serbi.
El 23 de juliol, Àustria va plantejar un ultimàtum a Sèrbia, en què l'amenaçava amb la guerra si no permetia investigar l'assassinat. Sèrbia va rebutjar l'ultimàtum el 25 de juliol i Àustria li va declarar la guerra el 28 de juliol.
Rússia va iniciar la mobilització contra Àustria i Alemanya. Alemanya va declarar la guerra a Rússia i després a França. El pla alemany, amb un primer pas que consistia en la invasió de Bèlgica i l'amenaça de la flota alemanya, va fer decidir-se els britànics i el Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya. Itàlia no va donar suport a Alemanya i es va trencar la Triple Aliança.
El desenvolupament de la Primera Guerra Mundial
La guerra de moviments (1914)
El pla alemany pretenia una ràpida victòria sobre França per girar-se després sobre Rússia, però els alemanys van ser aturats a la batalla del Marne. Rússia va llançar una ofensiva precipitada sobre Alemanya i els russos van ser derrotats a Tannenberg i als llacs Masurians, però van aconseguir forçar els alemanys a desviar tropes cap a l'est i això va salvar París.
La guerra de posicions (1914-1917)
Els alemanys van intentar trencar els fronts de batalla de Verdun i els britànics a la batalla del Somme, però els resultats van ser pèrdues de moltes vides humanes. Els aliats van intentar trencar l'equilibri atacant zones secundàries:
- Mediterrani: els britànics van intentar prendre el Bòsfor per aïllar Turquia, però van fracassar.
- Colònies alemanyes a l'Àfrica: van ser conquerides pels britànics.
- Orient Mitjà: els aliats van ocupar les possessions otomanes.
La flota britànica va bloquejar Alemanya i va començar la guerra submarina.