Les Grans Conquestes i Organització de l'Imperi Americà
TEMA 9
Les Grans Conquestes i Expedicions
La conquista del territori americà es va iniciar al Carib. La conquista de Mèxic: Hernán Cortés va desembarcar en territori mexica habitat pels asteques. Des de la costa cap a l'interior va sotmetre militarment els asteques i els va obligar a pagar tributs. En la capital, Tenochtitlan, es van establir les seves tropes, les de Hernán Cortés. El seu emperador, Moctezuma, el va agafar com a ostatge. Els asteques es van revoltar, però Hernán els va aconseguir derrotar. Tots els territoris asteques van quedar incorporats a l'imperi hispànic. La conquista de Perú: Francisco Pizarro va dirigir la conquista de l'imperi inca juntament amb Diego. Un dels episodis més sagnants de la conquista va ser la batalla de Cajamarca, en què van morir milers d'indígenes. I després, l'emperador Atahualpa va ser expulsat i així els conquistadors van perdre Cusco.
L'Organització de l'Imperi Americà
Els territoris conquistats van ser incorporats a la Corona de Castella. De seguida, li van introduir la llengua, la cultura, la religió i les lleis de Castella. Van arribar al nou continent un gran nombre de clergues, encarregats de evangelitzar els indígenes, i també funcionaris reials dedicats a organitzar els nous territoris. Hi havia dos virregnats: el de Nova Espanya i el de Perú. Al capdavant de cadascun hi havia un virrei. També es van restaurar els municipis amb els ajuntaments per a governar les ciutats i les audiències per a les qüestions legals i de justícia. I sobretot, es va crear el Consell d'Índies: una constitució que s'encarregava dels afers americans.
TEMA 8
Castella: Una Economia Ramadera
Durant el regnat dels Reis Catòlics, l'economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia i el comerç de la llana. A la Mesta (lleis del 1501) es va reforçar una organització que permetia a la mateixa monarquia cobrar quantitats enormes de diners com a drets reials sobre l'explotació de la llana. Com a conseqüència, es va produir un abandonament de l'agricultura per a poder destinar més terres a pastures, la qual cosa va comportar carències greus d'aliments com ara el blat, que es va haver d'importar. L'explotació massiva de la llana va impedir millorar la indústria tèxtil. L'economia castellana va rebre un gran impuls a partir de la conquista dels territoris d'Amèrica. L'or i la plata que arribaven d'aquest continent i l'increment de les relacions comercials van estimular la prosperitat econòmica i van convertir Castella en el regne amb més pes de la Corona hispànica.
La Recuperació de la Corona d'Aragó
La crisi de la Baixa Edat Mitjana havia delmat la població de la Corona d'Aragó i havia debilitat l'economia. La sentència arbitral de Guadalupe va abolir drets feudals a Catalunya, els mals usos, que obligaven els remences a pagar molts tributs. Aquesta sentència va establir un nou tipus de contracte que garantia als llauradors la possessió de la terra durant molts anys i que la pogueren transmetre en herència, però a Aragó i a València la noblesa va mantenir bona part dels seus privilegis. Per a estimular i protegir el comerç i les manufactures, es van promulgar noves lleis, etc.
Els Grups Socials: La Noblesa i el Clero
A la Corona de Castella, la monarquia va acabar amb el poder polític de la noblesa mitjançant la recuperació de les senyories i els privilegis usurpats als monarques. El mayorazgo i la seva hegemonia es van veure reforçats per les lleis de Toro i van consolidar la institució de la primogenitura.
A la Corona d'Aragó, la política impulsada pel rei Ferran va frenar els abusos de les classes privilegiades de Catalunya i va permetre la recuperació econòmica. A més, les mesures per augmentar les exportacions, enfortir els intercanvis comercials i protegir la indústria local van impulsar el creixement de la burgesia urbana, dedicada a les activitats manufactureres i mercantils.