Les Grans Cròniques Catalanes: Autors, Característiques i Prosificacions
Què són les prosificacions?
Les prosificacions eren textos escrits originalment en vers que van ser transformats en prosa. Aquestes són pròpies de les cròniques medievals. En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu va suscitar la possibilitat que en la crònica de Jaume I s'haguessin prosificat poemes narratius referents a episodis de les conquestes de Mallorca i del País Valencià.
Autors de les quatre grans cròniques i la seva cronologia
Els autors de les quatre grans cròniques són:
- Jaume I
- Bernat Desclot
- Ramon Muntaner
- Pere III el Cerimoniós
L'ordre cronològic d'aquestes cròniques seria el següent:
- Les de Jaume I i Bernat Desclot són de la segona meitat del segle XIII.
- Les de Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós són de la primera meitat del segle XIV.
Característiques comunes de les quatre grans cròniques
Les característiques comunes de les quatre grans cròniques són el providencialisme, la religiositat, el moralisme i el didactisme. A continuació, les definim:
Providencialisme
És la creença que Déu és el veritable protagonista i subjecte de la història. L'home és només un objecte, un instrument en mans de Déu.Religiositat
Es basa en el tractament de termes religiosos, on Déu és el centre de tot.Moralisme
És la pràctica de respectar unes lleis morals per complaure Déu i obtenir la salvació d'un mateix.Didactisme
És un conjunt de condicions apropiades per a l'ensenyament. Així es defineix la literatura durant tota l'Edat Mitjana, la qual compleix una funció didàctica molt important, ja que, sense les escoles, la tasca d'educar només podia ser realitzada pels clergues, que eren gent culta.Característiques generals de les grans cròniques
Les característiques generals inclouen la narració autobiogràfica, els recursos joglarescos, les memòries personals, les intrigues polítiques, el Nós majestàtic, l'ús del llenguatge administratiu i les prosificacions de gestes. A continuació, les definim: