Les Grans Cròniques Catalanes: Jaume I i Ramon Muntaner
Jaume I: El Llibre dels Fets
Obra escrita pel monarca, destaca el to personal de l'obra, l'estil subjectiu, el caràcter autobiogràfic, la coherència lingüística i el domini de l'idioma.
Estructura i Contingut del Llibre dels Fets
Relat del naixement fins al casament amb Elionor de Castella
Conquesta de Mallorca i València
L'aixecament dels nobles aragonesos
Vellesa i malaltia del rei
Característiques del Llibre dels Fets
Sentiment religiós i providencialisme
La moralitat és un pilar fonamental.
Bel·licositat i esperit militar
Visions àmplies i detallades de les campanyes militars; el rei deixa constància del seu esperit militar i heroic.
Intimisme i vida quotidiana
Detalls intranscendents que suggereixen la vida quotidiana i el rei apareix retratat de manera real.
Amor a la terra i els seus regnes
Mostra un gran amor a la terra de la qual és monarca: Catalunya, Aragó, València, Mallorca i Montpeller.
Estil de narració: viu i àgil
Expressiu, viu, àgil, amb sintaxi a vegades descuidada, ús d'estil directe, respostes breus.
Llenguatge familiar i NÓS Majestàtic
El rei s'expressa amb un llenguatge familiar, graciós, i per no perdre la dignitat utilitza el NÓS Majestàtic.
Llengua materna i lèxic divers
Llengua materna, descurança sintàctica, lèxic patrimonial, militar, mots àrabs i aragonesos.
Ramon Muntaner: La Crònica
Biografia i Context de Ramon Muntaner
Neix a Peralada el 1265, cavaller de vida novel·lesca. Participà en la conquesta de Menorca, en la lluita contra els francesos a Sicília, preparà l'expedició dels almogàvers, i participà com a administrador i comandant després de la mort de l'almirall Roger de Flor.
Propòsit de la Crònica de Muntaner
Constància de les seves memòries personals i relata només allò que havia vist. Tracta de donar un exemple de com havien d'actuar; la crònica representava la concepció de la història com a espill del passat.
Continuïtat i Episodis Destacats
Relata un ampli període que va des del naixement de Jaume I (1207) fins a la coronació d'Alfons III el Benigne (1328).
Dos episodis destacats:
Les Vespres Sicilianes
Narració de la guerra contra el rei francès Carles d'Anjou.
La Conquesta de Constantinoble
Característiques de la Crònica de Muntaner
Llibre de memòries per a ser escoltat
Dóna la impressió de ser un llibre de memòries per a ser escoltat.
Monarquisme incondicional i patriotisme
Manifesta un monarquisme incondicional, relacionat amb el providencialisme i el patriotisme.
Reflexions didàctiques i moralitzadores
Representa una sèrie de reflexions didàctiques i moralitzadores.
Descripció d'escenes guerreres
Descriu escenes guerreres amb un detall violent i cru.
Estil senzill, directe i popular
Llenguatge senzill, directe, carregat de refranys. Recurs propi dels joglars: fórmules i apel·lacions com "què us diré?".
Ús de la primera i segona persona
Usa la primera persona en les memòries i la segona per a dirigir-se a l'auditori, creant una sensació de proximitat en el lector.
Prosa noble, rica i ben construïda
Prosa noble, popular, rica, cenyida, amb claredat i ben construïda, llenguatge viu i col·loquial, ple de refranys.
Context Històric de les Cròniques Catalanes
Les cròniques se situen en els segles XIII-XIV, permetent seguir i comprendre el desenvolupament de la societat catalana.
- La Corona Catalanoaragonesa es troba en un període d'expansió peninsular i mediterrània i s'estableix la constitució com a estat-unió.
- Incorporació dels regnes de València i Mallorca.
- Creació de l'aparell institucional format pels Consolat de Mar, municipis, corts i llengua.
- La tendència a registrar fidelment els fets de la vida de la nació és una necessitat.
Prehistòria de les Cròniques Catalanes
Naixement de la Història en Llatí
La història catalana neix en llengua llatina, en època romànica.
Prosificacions de les Cançons de Gesta
Obres més importants: prosificacions de les cançons de gesta. Eren poemes èpics, fets i divulgats oralment.
La Història com a Justificació Política
La història no és una disciplina ni una ciència, sinó una manera de justificar la política d'un monarca i difondre l'orgull nacional entre la població.
Historiografia: Elements i Subjectivitat
La historiografia compon elements religiosos, èpics, cavallerescos, redactats a l'estil d'unes memòries personals on l'autor abocava la seva subjectivitat.
Objectius de la Literatura Heroica
Durant els segles XIII i XIV destaquen les cròniques. Destaquen a la perfecció els objectius de la literatura de caràcter heroic: fonamentar el patriotisme, exaltar l'esperit nacional amb to heroic i justificar la política dels reis d'Aragó, donant una visió providencialista que mostra com Déu fa costat a les pretensions polítiques.