Grans Cròniques, Ramon Llull i Lírica Trobadoresca Catalana

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les Quatre Grans Cròniques són quatre obres escrites en català (en prosa) durant els segles XIII i XIV.

Són les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Van deixar constància d'uns fets amb gran valor històric i literari.

Jaume I: Llibre dels Fets

• Primera obra: conquesta de Mallorca (1229).
• No l'escriu, la dicta. Mor el 1276.
• El manuscrit més antic data del 1343: el Llibre dels Fets.
• Narra la vida i les gestes més importants del rei.
• Està dividit en quatre parts.
• Té una intenció didàctica, amb un llenguatge ric i popular.
• Utilitza el plural majestàtic "vos" i "nos".

Bernat Desclot: Crònica

• Escriptor professional.
• Parla de grans fets i conquestes.
• Presenta una objectivitat general i informació rica.
• Estil acurat, llengua rica i ben redactada.
• Consta de 168 unitats narratives, dividides en tres seccions:
  • 1-10: Esdeveniments de la Corona d'Aragó.
  • 11-73: Part més àmplia.
  • 74-168: Successos entre 1276 i 1285.

Ramon Muntaner: Crònica

• Escriptor professional.
• Escrita a Xirivella (1325-1328), és la més llarga.
• Finalitat: mostrar l'home de sort que sobreviu als perills.
• Descriu les conquestes catalanes a la Mediterrània, les expedicions almogàvers i els mercenaris catalans.

Pere el Cerimoniós: Crònica

• Quarta crònica.
• Escrita en forma autobiogràfica.
• Consta de sis capítols.
• Té un caràcter propagandístic.
• És l'obra més ben escrita, però no tan viva com les altres.

Vida i Obra de Ramon Llull

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1315 (84 anys).

Als 30 anys, abandona la seva família per anar a predicar. Va ser filòsof, poeta, místic, entre d'altres.

Va proposar una nova croada: L'Art Magna. Als 30 anys, té diverses aparicions de Crist i ell canvia radicalment. Purificava els infidels amb la paraula, escrivia llibres i protestava per fer més monestirs. Els infidels eren els jueus i musulmans. El cristianisme era la millor religió per a ell.

És el primer escriptor que utilitza el català. La seva prosa és elegant i equilibrada. El 2016 es van complir 700 anys de la seva mort.

Les seves obres eren en català, llatí, hebreu i àrab (algunes cremades) amb la finalitat d'arribar a la major part dels infidels. Va escriure unes 250 obres. Les més importants són: Llibre d'Evast e Aloma e de son fill Blanquerna i el Llibre de meravelles.

Va fer molts viatges a les principals corts europees.

La Lírica Trobadoresca

La lírica trobadoresca neix a la primera meitat del segle XII al sud de Gàl·lia, conegut actualment com el sud de França. Està composta i cantada en llengua occitana.

Comprèn totes les composicions poètiques dels trobadors de la Baixa Edat Mitjana.

Característiques de la Lírica Trobadoresca

• Autors ben coneguts (nobles).
• Es cantava amb acompanyament musical.
• El tema era preferentment l’amor (amor cortès).
• Objectiu: expressió de sentiments i sensacions personals.

Tipus de Trobar

• Trobar lleu: Poesia senzilla i fàcil d’entendre.
• Trobar clus: Poesia hermètica i difícil d’entendre.
• Trobar ric, prim, car o sotil: Poesia culta en la forma i amb música en els versos.

Gèneres Trobadorescos

• Cançó: Gènere principal, tractava de l’amor cortès.
• Plany: Lament d’una mort, habitualment del seu protector.
• Alba o albada: Tristesa pel comiat dels enamorats a l'alba després d'haver passat la nit plegats.
• Pastorel·la: Conversa amorosa d'un trobador i una pastora ambientada al món rural.
• La tençó o joc partit: Debat literari entre trobadors.
• El sirventès: Poema de tema moral o polític que el trobador utilitzava per polemitzar amb un altre personatge o fer-ne la sàtira.
• La dansa i la balada: Gèneres de temàtica amorosa per a ser ballades, amb un refrany breu, cantat pel cor.

Autors destacats: Guillem de Berguedà (1138-1192) i Cerverí de Girona (Guillem de Cervera).