Grans Gèneres de la Literatura Llatina: Elegia, Comèdia, Lírica i Historiografia

Elegia Romana: Ovidi i els seus Precursors

Característiques del Gènere Elegíac

• Cant amb acompanyament de flauta.
• Temes tristos i amors desgraciats.
• Metre: dístic elegíac.

Orígens de l'Elegia

• Grècia: L'elegia era qualsevol composició en dístic elegíac.
• Roma, època d'August: Sorgeix la gran elegia romana, però amb tema amorós.
• Amb Ovidi naixerà l'elegia dolorosa.

Corneli Gal

Va escriure 4 llibres d'elegies que s'han perdut. Estaven dedicats a la seva estimada Licoris. Amic d'August, després va caure en desgràcia i es va suïcidar.

Tibul

Va formar part del cercle literari de Messala. Va escriure 4 llibres de poemes amb temes com:

• L'amor al camp.
• L'amor a Delia.
• Aversió a la guerra i les riqueses.
• Honor a la vellesa, la malaltia i l'amor.

El seu estil és senzill i delicat. És considerat el més humà.

Properci

Va pertànyer al cercle de Mecenes. Va escriure 4 llibres on la seva musa era Cíntia. Els 3 primers llibres reflecteixen el seu amor per Cíntia, fins a la mort de la seva estimada. El llibre 4 és d'elegies romanes i està inspirat en Mecenes. Té un estil fruit de la barreja de passió i erudició.

Ovidi

Vida

Nascut a Sulmona el 43 aC. Estudià dret i oratòria, però es dedicava a la poesia (et quod temptabam dicere, versus erat). Li encantaven els plaers de Roma. Va ser desterrat per August a Tomis i va morir el 17 dC. Els motius van ser Carmen et error.

Obra

• Elegia amorosa: Heroides, De medicamine faciei, Ars amandi, Amores, Remedia amoris.
• Elegia dolorosa: Tristia, Epistulae ex Ponto.
• Poesia didàctica: Fasti, Metamorfosis.

Metamorfosis

Obra escrita en hexàmetres dactílics de 15 llibres. Es tracta d'unes 250 llegendes mitològiques de transformacions d'herois en animals, vegetals, etc. Segueix un ordre cronològic en l'exposició dels mites (des de la formació de l'univers fins a la metamorfosi de Juli Cèsar). La influència d'aquesta obra en la cultura occidental ha estat enorme.

La Comèdia Romana: Plaute i els seus Orígens

Orígens de la Comèdia Romana

Són composicions literàries caracteritzades per la representació dialogada dels personatges. A Roma, trobem els orígens més remots en la fabula atellana (farsa popular) amb 4 personatges típics:

• Maccus
• Buccus
• Pappus
• Dossenus

Van rebre una enorme influència del teatre grec.

Classificació de les Obres Dramàtiques

• Tragèdia: Protagonistes són déus i herois, amb llenguatge elevat i to solemne.
• Comèdia: Protagonista és l'home del carrer i llenguatge col·loquial.

Tant la tragèdia com la comèdia sorgeixen a Roma com a traducció d'obres gregues. Més tard sorgeixen obres amb assumpte, lloc d'acció i personatges romans.

Temps i Lloc de Representació

Jocs Públics

El teatre i els dies de representació eren els Ludi:

• Ludi Megalenses (abril)
• Ludi Apollinares (juliol)
• Ludi Romani (setembre)
• Ludi Plebeii (novembre)

Local de Representació

Al principi, les representacions es feien en un terreny acotat, a l'aire lliure, amb espectadors drets o asseguts. Després es van construir teatres de fusta desmuntables. El 55 aC, Pompeu va fer construir un teatre de pedra. August va fer construir el Teatre de Marcel el 13 aC. A la península Ibèrica conservem teatres romans (Mèrida, Sagunt).

Organització dels Jocs

Els edils eren qui organitzaven els jocs i encarregaven a un director (dominus gregis) que muntés una obra apropiada. Els actors eren tots homes i feien servir perruques i màscares per caracteritzar-se. Les representacions es feien a les primeres hores de la tarda i eren gratuïtes. Els conquisitores vetllaven per l'ordre.

Plaute

Vida

Nascut a Sarsina el 251? - 184 aC. Va arribar jove a Roma i va guanyar diners amb el teatre. Després els va perdre en negocis. Arruïnat, es va veure obligat a fer feines d'esclau. Va escriure comèdies que el van fer popular i es va dedicar al teatre. Va ser un home que va saber arribar al poble com cap altre dramaturg romà.

Obra

Adaptacions d'obres gregues (fabulae palliatae). Consten de 5 actes. Va escriure unes 21 comèdies. Els seus personatges, com ara:

• Artotrogo (devorador de pa)
• Filocomasio (es deixa convidar als banquets)
• Pirgopolinices (assalta moltes ciutadelles)

No intenta crear caràcters psicològics, sinó posar els personatges en situacions que provoquin el riure. El seu llenguatge domina els diferents registres de la llengua i recull la llengua parlada. Comèdies més importants:

• Asinaria
• Captivi
• Aulularia

Altres obres destacades inclouen Casina, Pseudolus, Rudens.

Influència Posterior

La seva obra va influir en autors com:

• Shakespeare (Comedy of Errors)
• Molière (L'Avare)
• Giraudoux (Amphitryon 38)
• Juan de la Cueva (El viejo enamorado)

La Lírica Romana: Horaci i els Poetes Nous

L'únic que pot considerar-se a Roma com a precedent de la lírica són les pregàries als déus.

Naixement de la Lírica Romana

A mitjans del segle II aC sorgeixen els primers poetes lírics al voltant del general Lutaci Càtul (orador, historiador, poeta i home de gran cultura). El gènere líric que conreen aquests poetes és l'epigrama eròtic, imitant els poetes alexandrins.

Neoteroi o Poetae Novi

Terme descriptiu emprat per Ciceró per designar certs poetes de la seva època amb les següents característiques:

• Volien innovar i van fer una revolució literària.
• Els agradava el grec.
• Els seus poemes estan plens de sentiments.
• S'inspiren en els poetes alexandrins.

Catul

Va escriure 116 poemes, classificats en:

• 1-60 (Nugae): Vida quotidiana.
• 61-68: Poemes doctes o erudits.
• 69-116: Epigrames en dístic elegíac, sobre la vida quotidiana.

Té molts poemes amorosos dedicats a Lèsbia. En el seu estil, hi ha abundants diminutius i busca la perfecció.

Virgili: Les Bucòliques

Primera lírica de la poesia augustea. Són 10 composicions de tema pastoril i prenen com a model a Teòcrit.

Horaci

Vida

Nascut a Venúsia el 65-8 aC. Va rebre una educació a Roma i Atenes. Torna derrotat i arruïnat a Roma per la batalla de Filipos. Va ser presentat per Virgili a Mecenes. Demanava exigència en la perfecció de la seva poesia.

Obra No Lírica

• Sàtires: 2 llibres en hexàmetres dactílics, amb crítica social.
• Epístoles: 2 llibres que recullen consells morals, normes de conducta i temes de caràcter personal.

Obra Lírica

• Èpodes: 17 poemes breus, amb el tòpic del beatus ille. Metre: dístics iàmbics, amb crítica i sàtira de personatges sense importància.
• Odes: 4 llibres amb 104 odes, són poemes de temes diversos.
• Carmen Saeculare: Encarregat per August per als Ludi Saeculares del 17 aC.

Tòpics Horacians

• Carpe diem
• Beatus ille
• Exegi monumentum aere perennius
• Aurea mediocritas
• Delectare docendo

Lírica Després d'Horaci

La lírica entra en decadència. Autors destacats són:

• Papini Estaci (Silvae)
• Poetae Novelli (tracten de tornar al model dels neotèrics)

La Historiografia Romana: De Cató a Tàcit

Cató i la Reacció Antihel·lènica

És el primer que escriu la seva obra en llatí. És profundament nacionalista i adversari de tot allò grec. La seva obra es diu Origenes (7 llibres) i no només és història de Roma, sinó també d'Itàlia.

Historiografia Republicana

Corneli Nepot

La seva obra (De viris illustribus, 16 llibres) compara la vida de grecs i romans. Només conservem el llibre III amb 23 biografies. L'estil és monòton i repetitiu.

Juli Cèsar

El valor literari de la seva obra és indiscutible i, juntament amb Ciceró, és un model de prosa clàssica. Obres principals:

• De Bello Gallico: 8 llibres que narren la conquesta de la Gàl·lia. L'últim llibre no el va escriure ell, sinó Aulus Hirti.
• De Bello Civili: 3 llibres on intenta justificar la guerra civil contra Pompeu.

Sal·lusti

Primer gran historiador polític a Roma. La seva llengua és arcaïtzant i els períodes asimètrics. Obres destacades:

• Historiae
• Conjuració de Catilina
• Guerra de Jugurta

Historiografia de l'Època d'August

Titus Livi

Va escriure Ab Urbe Condita, de 142 llibres, dels quals conservem els 10 primers i del 21 al 45. Explicava la història de Roma des de la fundació de la ciutat fins als seus dies. La seva obra exalta Roma amb una concepció moralista de la història.

Historiografia Imperial

Corneli Tàcit

El millor historiador romà i de la història universal. El seu estil es caracteritza per la brevitas i les variationes. Obres:

• Majors: Historiae (14 llibres) i Annales (16 llibres).
• Menors: Agricola, Germania, Dialogus de oratoribus.

Suetoni Tranquil

El seu estil és monòton i la seva obra és molt extensa. Conservem:

• De viris illustribus: Biografies que es divideixen en 5 parts per gèneres.
• Vida dels dotze Cèsars: Biografia dels cèsars des de Cèsar fins a Domicià.