Grans Obres i Autors Clau de la Literatura Catalana Medieval

Tirant lo Blanc: La Novel·la Total Catalana

És considerada possiblement la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu. L’autor de l’obra és Joanot Martorell, que no arribaria a veure publicada l’obra. Aquesta va ser publicada el 1490 per Martí Joan de Galba, amic seu. La importància de l’obra radica sobretot en:

1. El fet que es consideri una novel·la total.
2. La modernitat (ironia, erotisme, ús de diferents tipus de llenguatge segons els personatges i les situacions), deguda al seu realisme.

Curial i Güelfa: Aventura i Amor al Segle XV

D'autor anònim i escrita al segle XV, fou descoberta al segle XIX. Es caracteritza també pel realisme i la versemblança, tot i contenir algun episodi mitològic. A la novel·la es conjuguen les aventures cavalleresques amb la intriga amorosa. L’obra narra l’ascensió social d’un jove de condició humil gràcies a la cavalleria, i del qual es coneixen diverses aventures amoroses. Es divideix en tres llibres:

1. Narra la joventut de Curial i com es forma com a cavaller.
2. Es dedica a fer de cavaller errant (torneig de Melú, Laquesis...).
3. Explica el viatge de Curial a Terra Santa i Grècia i el retorn a Montferrat.

Joanot Martorell: Vida i Llegat de l'Autor de Tirant

Joanot Martorell va néixer a València (c. 1405) i va morir el 1465. Era noble i fou armat cavaller. Provenia d’una família de gran prestigi social i econòmic, però que es va arruïnar. De tarannà lluitador i amb l'objectiu de redreçar la situació familiar, són conegudes les seves lletres de batalla adreçades a cavallers amb qui estava enemistat (com Ausiàs March i Joan de Montpalau). Martorell va començar a escriure l’obra als 50 anys, després d'haver viatjat molt i d'haver tingut una vida plena d’aventures.

Aquesta història s'explica en diferents parts:

• Tirant a Anglaterra (cap. 2-97)
• Tirant a Sicília i Rodes (98-114)
• Tirant a l'Imperi Grec (115-296)
• Tirant al Nord d'Àfrica (297-407)
• Tirant torna a l’Imperi Grec (408-478)
• Després de la mort de Tirant (479-487)

Ausiàs March: El Poeta Fundacional de la Lírica Catalana

Ausiàs March és considerat el primer autor que escriu poesia culta en català.

Va néixer a Gandia (País Valencià) cap al 1400 (possiblement el 1397).

• Ambient familiar: cavalleresc i poètic (el seu pare, Pere March, era poeta).
• Entre els anys 1420-1421 va participar al servei d’Alfons el Magnànim a la campanya de Sardenya i Còrsega. També va participar en guerres a Nàpols, Sicília i el nord d’Àfrica.
• El 1425 es retira a les seves possessions de Gandia, on porta la vida típica d’un senyor feudal i on inicia la seva producció poètica.
• Es va casar dues vegades: amb Isabel Martorell el 1437 i amb Joana Escorna el 1443. No va tenir fills d'aquests matrimonis, però sí cinc d'il·legítims. Va morir el 1459 a València.

L'Obra Poètica d'Ausiàs March: Anàlisi i Classificació

Han arribat fins als nostres dies 128 poemes atribuïts a Ausiàs March.

La majoria de les composicions mantenen l'estructura de la cançó trobadoresca: estrofes de vuit versos decasíl·labs (cobles) i una tornada de quatre versos al final, on es troba el senyal per anomenar la dama a la qual s'adreça la composició.

És considerat un renovador de la lírica catalana perquè marca un punt de ruptura:

• Desapareixen els termes de la senyora feudal i el vassallatge del trobador.
• Tot l’èmfasi es desplaça sobre un jo poderós en els seus estats sentimentals, psicològics i morals.

Classificació de la Poesia de March

• Cants espirituals: És un extens poema (224 versos) en estramps (versos sense rima).
• Cants d’amor (91): El nom de la dama està amagat sota un senyal.
• Cants de mort (6): Ausiàs March mostra un dolor sincer i humà, i una preocupació pel destí de l'ànima de l'estimada a l'altre món.
• Cants morals: Reflexiona sobre els sentiments humans: l’amor, el dolor, el bé, la virtut, el plaer... (poeta filosòfic o poeta filòsof).
• Poemes de circumstàncies (11): Són poemes de temàtica variada.

Trets Estilístics de l'Obra d'Ausiàs March

És el primer poeta que escriu en català i no en occità (provençal).

March és un poeta original que reflexiona sobre la naturalesa humana: l'home i les seves passions, l'amor i la mort, i sobre Déu i el més enllà.

Un dels trets més característics són les metàfores i les comparacions, basades sovint en experiències personals.

L'estil popular hi és ben marcat: primer, per la presència constant d'objectes de la vida quotidiana convertits en símbols; segon, pels paisatges on situa les accions; i tercer, pels personatges que passen pels seus poemes.