La Grècia Clàssica i el Naixement de la Sofística
Context històric de la Grècia clàssica
El segle V a.C. va ser l'època de la gran esplendor de la Grècia clàssica, tot i que també es va produir la caiguda de la ciutat d'Atenes. Hi va haver guerres entre grecs i perses. Esparta va ser la polis que va encapçalar la lluita per la terra i Atenes es va fer càrrec de la lluita marítima. L'any 460 a.C. es va iniciar el govern d'Efialtes i Pèricles. L'any 431 a.C. es va iniciar la Guerra del Peloponès, en què Atenes va ser sacsejada. Finalment, van instaurar la democràcia directa; és a dir, un règim en el qual la direcció política de la polis era exercida pels ciutadans.
La sofística: l'home i la societat
Amb els sofistes, la reflexió se centra en la societat i l'home. Es produeix el naixement de la filosofia política i de la reflexió ètica. L'ordre social, la polis, depenia dels déus i la justícia era divina. Ara, amb els sofistes, passarà a ser un ordre independent dels déus. Apareix en primer pla l'autonomia de la polis. La filosofia deixarà de fixar-se en la physis per fixar-se en l'ésser humà entès radicalment com a "politikon", com a ésser social (què és l'home?). La qüestió a aclarir és per què la filosofia passa de preguntar-se per la natura a preguntar-se per la cultura, el nomos (llei). Per què es produeix aquest trànsit?
La crisi de l'especulació sobre la naturalesa
- En primer lloc, ens trobem amb la crisi de l'especulació sobre la naturalesa i la metafísica. Hi ha la constatació que existeixen multitud d'explicacions, sense que cap d'elles sigui més convincent que l'altra.
- Aquesta diversitat de teories porta a l'escepticisme, el dubte sobre la possibilitat de coneixement real de la natura.
- En aquest punt, els sofistes es qüestionaran també sobre la possibilitat i els orígens del nostre coneixement. Seran els iniciadors de la teoria del coneixement.
El discurs metafísic i sobre la physis es movia en una sèrie d'antinòmies, contradiccions o apories insolubles: si l'ésser és estàtic o està en moviment, si és finit o infinit, etc. El grec del moviment podia elegir entre Parmènides i els atomistes, i acceptar que tot moviment és il·lusió, o acceptar —per tal de salvar les aparences— que tot són àtoms. Ambdues teories són paradoxals: estan fora del sentit comú i es contradiuen o refuten a si mateixes.
L'explicació sobre la physis era una teoria sobre el món. Pels grecs, que no tenien la versió pràctica de la física, podien desentendre's dels problemes de la physis i dubtar sobre la possibilitat de qualsevol coneixement real d'aquesta.