Primera Guerra Carlina i Regència d'Espartero (1833-1843)
Primera Guerra Carlina (1833-1840)
S'inicia en morir Ferran VII i al principi és favorable als carlistes, que van derrotar en diverses ocasions les tropes del govern. A Catalunya i al Maestrat van utilitzar la tàctica de guerrilla liderades per Cabrera, el Tigre del Maestrat. A la zona basca cal destacar el Setge de Bilbao, que va ser un fracàs i va morir el general Zumalacárregui, el seu millor estratega. També cal destacar l'Expedició Reial, en la qual els carlistes intenten sense èxit prendre Madrid. El resultat de la guerra no va quedar clar fins a 1837, en què es va veure que la balança s'inclinava cap al bàndol isabelí degut, entre altres coses, al suport de França i Anglaterra. La victòria liberal en la batalla del Pont de Luchana a Bilbao va accelerar el final amb el Conveni de Vergara, pactat per Espartero i Maroto. Els militars carlistes, a canvi de l'acceptació d'Isabel, obtenien l'amnistia i la integració a l'exèrcit amb la seva graduació militar. La guerra va ser molt cruenta i va comptar amb milers de morts, tant militars com civils. La derrota dels carlistes no va suposar l'extinció de les seves idees ni les seves reivindicacions.
Regència d'Espartero (1841-1843)
Espartero era un general liberal popular, general de l'exèrcit isabelí. Després de la dimissió de Maria Cristina, Espartero comença a governar d'una manera molt autoritària. El 1842, anuncia un Aranzel lliurecanvista; per exemple, els teixits de cotó anglesos podran entrar lliurement al mercat espanyol, fet que posarà en perill la indústria tèxtil catalana. Això facilitarà la competència i farà que els empresaris pensin i s'espavilin. Van començar a haver-hi protestes de la burgesia i les classes populars que acabaran provocant un aixecament a la ciutat de Barcelona. Espartero ordena bombardejar la ciutat de Barcelona.
El 1843 s'iniciarà a Reus un pronunciament contra Espartero que tindrà com a conseqüència la creació d'una junta provisional de la província de Barcelona. Els liberals moderats conspiraran contra Espartero. Aquest acaba dimitint i marxa a Anglaterra. Es formarà un nou govern progressista que no va aconseguir aturar les revoltes a Catalunya. La junta cada vegada era més radical, els grans empresaris es van espantar i van intentar aturar la revolta. Això va fer que l'alta burgesia se n'anés a Barcelona mentre aquesta va tornar a ser bombardejada pel general Prim.
El 1843, per no haver de tornar a nomenar un altre regent, les Corts van decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la van proclamar reina als 13 anys.