Guerra Civil a Catalunya: Fets de Maig, Generalitat i Bàndol Franquista

Els Fets de Maig de 1937

Anarquistes, comunistes del POUM, comunistes del PSUC, socialistes i republicans tenien doctrines i estratègies diferents i reproduïen a Catalunya l’enfrontament que tenien a escala mundial. La crisi política es va agreujar i l’ordre públic es va deteriorar moltíssim, i es va arribar a produir algun assassinat polític. Es van crear dos bàndols:

• D’una banda, la CNT-FAI i el POUM, partidaris de promoure la revolució excloent-ne els partits burgesos.
• De l’altra, ERC, el PSUC i la UGT, partidaris de restablir l’ordre i crear un exèrcit regular per mirar de vèncer la guerra.

La confrontació arribà al límit el 3 de maig, quan la Generalitat va mirar d’ocupar la Telefònica, que estava en poder dels anarquistes. Va esclatar una lluita armada que es va estendre per Barcelona, va durar tres dies i va deixar uns 300 morts i gairebé mil ferits. El resultat final va ser la derrota dels revolucionaris. La Generalitat també hi va perdre; el govern central, ara ja influït pel Partit Comunista d’Espanya, va assumir les competències d’ordre públic i va començar una política centralitzadora que va reduir moltíssim l’autonomia de Catalunya. Aquesta tendència es va agreujar encara més quan el govern central es va traslladar de València a Barcelona.

L'Obra de Govern de la Generalitat de Catalunya

El govern va ajudar molta gent a fugir, davant del perill que fossin assassinats, i ben aviat va crear els Tribunals Populars. El control de l’ordre públic va ser un dels problemes inicials més complicats a què es va enfrontar la Generalitat; el desarmament de la població civil i el desmantellament de les barricades van ser objectius prioritaris.

Una altra acció va ser la del salvament del patrimoni cultural català. D’aquesta manera, sota la coordinació del conseller de Cultura, Ventura Gassol, es van portar molts tresors artístics fora de Barcelona, i es van salvar esglésies, monestirs, museus i biblioteques.

En el camp educatiu, es va crear el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), que va gestionar els edificis, el material escolar i els equips de mestres, i va permetre mantenir un bon nivell educatiu. En l’ensenyament secundari es va crear un organisme pilot, l’Institut-Escola, que va impulsar una reforma educativa modèlica i moderna. Fins i tot va mantenir les portes obertes la Universitat Autònoma. El Seminari Conciliar va ser convertit en Universitat Obrera i molts convents barcelonins van ser destinats a fer d’escoles.

Un altre camp destacat va ser l’obra duta a terme pel Comissariat de Propaganda, que va dirigir Jaume Miravitlles. Va treballar organitzant exposicions, campanyes radiofòniques, producció de pel·lícules i reportatges, cartells de propaganda sobre els temes més variats, publicant llibres i organitzant cursos i biblioteques per als soldats del front. Un dels productes de ressò més gran va ser “El més petit de tots”, que es va convertir en una icona de la Catalunya republicana.

Un altre terreny destacat d’actuació va ser el sanitari i assistencial. Els morts i els ferits van representar un problema greu i creixent, que es va incrementar molt amb els bombardejos. La major part dels metges es van posar al servei de la Generalitat, i es va organitzar tot un sistema hospitalari i sanitari nou. També es va crear una xarxa de llars d’infants, sobretot per donar acollida al nombre creixent d’orfes de milicians morts en acció de guerra.

Finalment, cal esmentar l’acció de la Generalitat per donar acollida als milers de refugiats que s’instal·laven a Catalunya fugint dels territoris espanyols que anaven conquerint les tropes franquistes. Per entendre la gravetat del problema s’ha de tenir present que Catalunya, el juliol del 1936, no arribava als 3 milions d’habitants. El Comitè d’Ajut als Refugiats va dur a terme una gran tasca per allotjar, alimentar, educar els infants i donar suport sanitari a aquesta massa de gent.

La Política del Bàndol Franquista

Per decret del 29 de setembre de 1936, Franco va ser nomenat Cap del Govern i Generalísimo de los Ejércitos de Tierra, Mar y Aire. L’objectiu era centralitzar la direcció de les operacions militars i evitar les divisions polítiques internes. L’abril del 1937 es va fundar el partit únic del nou règim, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS). El 31 de gener de 1938 es va constituir a Burgos el primer govern presidit per Franco. La missió d’aquest govern era donar aparença de legalitat.

Franco va comptar de seguida amb ajuts internacionals. Va destacar Alemanya. A Franco també el va ajudar el banquer mallorquí Joan March, que operava des de Londres. Els símbols, les salutacions i els crits feixistes, i el protagonisme constant de l’Exèrcit i l’Església en l’espai públic van qualificar el règim de nacionalcatòlic.