La Guerra Civil a Catalunya: de la insurrecció a la repressió
La Guerra Civil a Catalunya
La derrota de la insurrecció militar a Barcelona
Els militars pensaven que controlarien Barcelona amb relativa facilitat. La Generalitat estava assabentada del complot i els sindicats preparats, així que les tropes van sortir de les casernes el 19 de juliol. Van començar a sonar les sirenes de les fàbriques i es van organitzar els primers grups de civils armats. La Generalitat va situar diverses forces de Guàrdies d'Assalt en llocs clau i van comptar amb l'ajuda de les forces locals de la Guàrdia Civil. Els enfrontaments van ser molt durs. A mesura que les forces fidels a la República anaven dominant algunes casernes, van anar sorgint grups més nombrosos de civils armats i la situació va anar en contra dels insurrectes. El moment culminant va ser quan van assaltar l'edifici de la Comandància General i van fer presoners, entre d'altres, a Goded. El president Companys el va convèncer perquè es rendís per ràdio. Però tot i això, els combats van seguir fins al dia 20. El comunicat de rendició de Goded va capgirar la situació a la resta de Catalunya, on les forces rebels es van rendir. El 19 de juliol se celebrava l'Olimpíada Popular, una mena de Jocs Olímpics per protestar contra l'Alemanya nazi, però lògicament no es van celebrar.
La revolució i les col·lectivitzacions
Després d'aquests dies inicials, el poder real va quedar en mans dels milicians (CNT i POUM). Aquests van organitzar comitès i van discutir si els obrers havien d'assolir control directe a les empreses, ja que molts empresaris ja no van tornar per por als mateixos obrers. Finalment, es va decidir mantenir la Generalitat i crear un òrgan d'enllaç amb els cossos de milicians armats que havien de sortir cap al Front d'Aragó, anomenat Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que es va convertir en una mena de govern paral·lel. Aquest comitè va garantir l'ordre públic a través de patrulles de control. Però fins que no van poder controlar la situació, els carrers van estar sota el control de patrulles d'incontrolats que es prenien la justícia per la seva pròpia mà. Els anarquistes van intentar aplicar un model de comunisme llibertari. Per intentar regular tot això, la Generalitat va dictar el Decret de col·lectivitzacions i de control obrer per recuperar la producció catalana. Es va crear també el Comitè d'Indústries de Guerra per adaptar la indústria catalana a les exigències de la guerra.
L'obra de govern de la Generalitat
La Generalitat va intentar desenvolupar les funcions amb normalitat. El president Companys va encarregar el setembre del 36 a Josep Tarradellas la formació d'un govern que va integrar totes les forces obreres. Una de les feines més complicades va ser la conservació de l'ordre públic a la rereguarda i la recuperació del sistema judicial. El govern va ajudar moltes famílies a fugir i ben aviat van crear tribunals populars per ajustar la llei i la repressió. Una altra acció va ser la del salvament del patrimoni cultural català. Per salvar-lo, sota la coordinació de Ventura Gassol, es van portar molts tresors artístics fora de Barcelona i es van preservar esglésies, monestirs, etc., en una operació considerada modèlica. En el camp educatiu, es va crear el Consell de l'Escola Nova Unificada, que va gestionar edificis, material escolar i va mantenir un nivell educatiu bo. Va impulsar una reforma educativa modèlica i moderna obrint l'Institut Escola i no tancant algunes universitats. El seminari conciliar va ser convertit en Universitat Obrera. En un altre camp, l'obra duta pel Comissariat de Propaganda, que va treballar organitzant exposicions, fent cartells, etc., sobre els temes més variats. Un altre terreny va ser el sanitari. Des del 19 i 20 de juliol, els morts i els ferits van representar un problema greu. La Generalitat va crear un sistema hospitalari nou. I finalment, l'acció per donar refugi als refugiats que arribaven a Catalunya i que fugien de les tropes franquistes a la seva regió. El Comitè d'Ajut als Refugiats va dur a terme una gran tasca.
Els Fets de Maig del 37
Malgrat que el govern català fos d'unitat, entre les forces que l'integraven hi havia grans divergències i sovint animadversió. Anarquistes, socialistes, republicans i comunistes tenien pensaments diferents i reproduïen a Catalunya l'enfrontament que tenien a escala mundial. El gener del 37, la crisi política es va agreujar i l'ordre públic es va deteriorar. Es van crear dos bàndols: un, CNT-FAI i el POUM, partidaris de la revolució, i l'altre, ER, PSUC i UGT, partidaris de restablir l'ordre i crear un exèrcit regular per vèncer la guerra. La confrontació va arribar al límit el 3 de maig, quan la Generalitat va mirar d'ocupar Telefònica, en mans anarquistes. Aleshores va esclatar una lluita armada que es va estendre per Barcelona, que va durar 3 dies i va deixar 300 morts. El resultat va ser la derrota dels revolucionaris, que va portar a il·legalitzar el POUM i que la CNT s'enfonsés. La Generalitat també va perdre. Davant la gravetat, el partit central, influït pel Partido Comunista de España, va assumir les competències públiques i va reduir l'autonomia de Catalunya.