Guerra Civil Espanyola (1936-1939): causes, desenvolupament i conseqüències
Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
La Guerra Civil Espanyola va tenir lloc entre el 17-19 de juliol de 1936 i l'1 d'agost de 1939. L'exèrcit espanyol es va rebel·lar contra la República. Des del triomf del Front Popular, l'exèrcit volia fer un cop d'estat que acabés amb la República i establís una dictadura feixista. També s'hi van unir els carlins, els falangistes, l'Església, l'aristocràcia, la gran burgesia i els feixistes europeus.
El 17 de juliol, els militars de Canàries i Marroc es van revoltar sota el comandament de Franco. Entre el 18 i el 19 de juliol es van alçar contra la República les províncies d'Espanya, però no van aconseguir el triomf absolut.
Allà on van triomfar, els militars van empresonar i afusellar molts militants d'esquerres, republicans, demòcrates i sindicalistes. A Barcelona, els militars rebels es van alçar el 19 de juliol, però van topar amb la Generalitat i els obrers armats (anarquistes de la CNT i la FAI), dirigits per Buenaventura Durruti i Joan García Oliver, que van lluitar contra els militars. La batalla va ser molt intensa. La Guàrdia Civil va intervenir a favor de la República, igual que el general Goded, que es va rendir per ràdio. A Madrid, el president José Giral va donar armes a la població, i van guanyar als rebels. Ni les centres econòmics ni la capital no van quedar en mans dels rebels. El cop d'estat va fracassar i la guerra va esdevenir inevitable entre la República i els insurrectes.
La revolució social a la zona republicana
La resistència obrera va deixar sense poder el país. A Catalunya, el poder va recaure en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, controlat per la CNT-FAI. Els obrers armats (milícies) també volien lluitar contra els militars insurrectes. Després del fracàs, molts empresaris van abandonar les empreses per por de les represàlies, i els obrers se'n van fer càrrec. Per regularitzar-ho, la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, que confirmava la desaparició de la gran propietat i mantenia el control obrer en totes les empreses. Les col·lectivitzacions també es van fer a Andalusia, Aragó i Castella, on es tractava de treball i gestió de les propietats agràries.
Els anarquistes i el POUM defensaven aquestes col·lectivitzacions i que el poder estigués en mans dels sindicats. El PCE-PSUC, ERC, la Generalitat i la República volien unes institucions polítiques que permetessin vèncer els rebels. Aquestes dues posicions es van enfrontar violentament arran dels fets de maig de 1937 a Barcelona, amb més de 300 morts, l'afebliment del poder de la CNT, la substitució de milícies per un exèrcit regular i un fre al procés de col·lectivitzacions.
El franquisme
L'1 d'octubre de 1936, Franco va ser nomenat generalíssim del nou Estat espanyol. Va prohibir tots els partits polítics i va crear un partit únic, Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS (FET y de las JONS), en el qual van quedar integrats tots els partits que defensaven l'alçament militar.
Intervenció internacional
Les democràcies europees no van ajudar la República. França i el Regne Unit van signar un pacte de no intervenció, mentre que Alemanya i Itàlia van ajudar Franco. L'únic país que va col·laborar amb la República va ser la Unió Soviètica. Durant tota la guerra, la República va comptar amb les Brigades Internacionals, formades per voluntaris antifeixistes de tot el món, però la seva força real era molt inferior a la d'Alemanya i Itàlia.
Desenvolupament i final de la guerra
L'objectiu dels militars insurrectes era Madrid, però eren massa forts i van ocupar Cantàbria, i volien atacar Catalunya. Quan els nacionals van trepitjar Catalunya, Franco va derogar l'Estatut d'Autonomia. La derrota republicana a la batalla de l'Ebre facilità la ocupació franquista de Catalunya. Barcelona va caure el 26 de gener de 1939 i Madrid el 28 de març. L'1 d'abril de 1939, Franco va signar l'últim comunicat de guerra.
Conseqüències
La guerra civil, de tres anys, va deixar el país desfet i amb un milió de víctimes, gairebé a totes les famílies n'hi havia. Hi va haver 300.000 morts en batalla i 300.000 morts a la reraguarda. La victòria franquista va fer que 300.000 republicans s'exiliessin, entre ells el govern de la Generalitat. Uns 300.000 republicans van ser internats en camps de concentració. La guerra va fer desaparèixer l'Espanya democràtica i l'autonomia de Catalunya, i va establir la dictadura.
Glossari
Falangista: militant de Falange Espanyola, partit d'inspiració feixista.
FAI: Federació Anarquista Ibèrica, que volia reunir tots els grups anarquistes de la península.
Comitè Central de Milícies Antifeixistes: organisme creat el 21 de juliol de 1936, que agrupava les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular.
Milícies: forces republicanes de civils armats.
POUM: Partit Obrer d'Unificació Marxista.
PSUC: Partit Socialista Unificat de Catalunya, partit comunista fundat el 1936 que es va associar al Partit Comunista d'Espanya.