Guerra Civil Espanyola (1936): cop d'Estat i reformes
Guerra Civil i cop d'Estat (1936)
Guerra Civil: Melilla, Tetuán i Ceuta i a la Península un sector important de l'exèrcit (Franco, Mola, Queipo de Llano) varen protagonitzar un cop d'Estat. Es varen apoderar dels òrgans de govern, de diverses ciutats i varen constituir una junta d'alts càrrecs militars. En dos dies s'havien fet a les Canàries, al nord d'Àfrica, Pamplona, Sevilla, Castella i Lleó i una part d'Aragó.
Davant el clamor popular contra els rebels, José Giral es va decidir a donar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular per aturar el cop i defensar la legalitat republicana. Una part de l'exèrcit, les forces de seguretat republicanes i sectors amplis de les classes mitjanes compromeses amb la República es varen mantenir fidels al govern (Madrid, Catalunya, País Basc, Astúries, Santander, Castella, Extremadura i Andalusia). Espanya va quedar dividida en dues zones i així va suposar la Guerra Civil.
Reformes republicanes
El nou govern va emprendre durant dos anys la tasca de reformar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat amb l'objectiu de modernitzar l'economia i la societat espanyoles.
Reforma militar
Reforma militar: Manuel Azaña va escometre la reforma de l'exèrcit perquè el considerava endarrerit tècnicament i amb un excés de comandaments en relació a la tropa. El govern va elaborar una llei de retirades que va permetre la jubilació de quasi la meitat dels oficials.
Reforma religiosa i educativa
Reforma religiosa i educativa: Es va intentar disminuir el pes de l'Església Catòlica i la seva influència en l'educació. La nova Constitució va separar l'Església de l'Estat; va ser abolida la subvenció pressupostària per al culte i el clero, es va prohibir l'ensenyament en ordres religiosos i es va dissoldre la Companyia de Jesús. També es varen elaborar una llei del divorci i es van introduir el matrimoni i l'enterrament civils.
Reforma territorial
Reforma territorial: La Constitució va obrir el camí a la descentralització de l'Estat, oferint la possibilitat d'elaborar estatus d'autonomia i d'establir governs autònoms (Catalunya, País Basc, Galícia).
Reforma agrària
Reforma agrària: La República va abordar el problema del latifundisme. A Andalusia i Extremadura hi havia centenars de milers de jornalers sense terres i en una situació de misèria extrema, mentre que la propietat es concentrava a les mans d'uns quants centenars de propietaris. L'Institut de Reforma Agrària era l'encarregat d'indemnitzar els propietaris i de facilitar l'assentament a les famílies pageses.