Guerra Civil Espanyola (1936–1939): Front Popular, cop i internacionalització

El Front Popular (1936)

Desavinences i corrupció entre els partits de la coalició de govern varen provocar unes noves eleccions. D'una banda es varen presentar el Front Popular (partits de centre-esquerra) i, d'altra, la dreta, dividida entre el Bloc Nacional, la CEDA i la Falange Española. La victòria va ser per al Front Popular, que va continuar amb les reformes aturades. Manuel Azaña fou nomenat president de la República i Santiago Casares Quiroga cap de govern. La Generalitat de Catalunya fou restablerta.

Preparació del cop d'estat

L'escàs marge que donava la victòria al Bloc Nacional i la divisió entre dretes i esquerres es va notar al carrer. Mentrestant, uns sectors volien enderrocar el govern i altres propugnaven una revolució social; això es va traslladar al carrer en forma de violència social que va culminar amb l'assassinat del diputat de dretes José Calvo Sotelo, motiu pel qual les forces d'extrema dreta van aprofitar per interrompre el procés reformista de la República amb l'ús d'armes.

6 L'esclat de la Guerra Civil (1936–1939)

El cop d'Estat (16–18 de juliol de 1936)

El 16 de juliol de 1936 l'exèrcit (entre altres, Franco i Mola) es va alçar a Melilla, Tetuán i Ceuta i el 18 va començar l'aixecament a la Península; conjuntament amb falangistes i tradicionalistes protagonitzaren un cop d'estat per tal d'enderrocar el govern del Front Popular i restablir l'ordre social. Davant la rapidesa de l'extensió del cop, el govern va dotar d'armes les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular per defensar la legalitat republicana, que a més comptava amb el suport d'una part de l'exèrcit i d'amplis sectors de la classe mitjana. A Madrid, a Catalunya, a les zones industrials del País Basc i en altres punts es va sufocar l'aixecament, però el país va quedar dividit en dues zones, fet que va desencadenar la Guerra Civil.

La internacionalització del conflicte

Degut al panorama europeu, amb les noves forces feixistes dominants (els nazis i Mussolini a Itàlia), el conflicte espanyol es va percebre com una confrontació entre forces democràtiques i rebels feixistes. Alemanya va aportar artilleria i equipament; Itàlia i Portugal van donar suport als rebels amb materials i voluntaris; mentre que França i el Regne Unit van adoptar una política de neutralitat, juntament amb altres països europeus, la qual va perjudicar la República. La República només va comptar amb el suport de la URSS i amb voluntaris internacionals que, procedents de diversos països europeus, van arribar per defensar la legalitat del govern i la defensa de Madrid.

• Suport als rebels: Alemanya, Itàlia, Portugal (materials i voluntaris).
• Suport a la República: URSS i brigades internacionals (voluntaris).
• Neutralitat: França i Regne Unit.