La Guerra Civil Espanyola: Anàlisi Completa del Conflicte
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Causes de la Guerra Civil
Causes profundes
La Revolució Liberal va ser deficient, cosa que va significar que encara es mantinguessin les figures dels jornalers. Les reformes agràries liberals i un exèrcit sempre pendent de la seva intervenció política no van aconseguir destruir l'Antic Règim a Espanya durant el segle XIX. Isabelins i carlins també s'enfronten a la Guerra Civil. En resum, ens trobem amb un manteniment dels latifundistes, un manteniment de l'intervencionisme militar i una Espanya dividida entre valors tradicionals i valors progressistes.
Causes recents
Europa estava submergida en la Gran Depressió. El context espanyol en desenvolupament durant la Segona República volia modernitzar l'estat, i això va provocar grans tensions i pors. Aquesta radicalització es pot observar clarament en el panorama polític. L'atracció de la societat pels models autoritaris va significar una pèrdua de confiança en la democràcia.
Cop d'estat del juliol del 1936 i esclat de la guerra
La Guerra Civil Espanyola neix d'un cop d'estat que ni fracassa ni té èxit, ja que això depèn de la província. La conspiració militar va ser coordinada per Emilio Mola. Els militars pensaven que en aquest ambient radicalitzat els seria fàcil controlar la situació. D'altra banda, el govern pensava que el cop no tindria massa força ni efectius. El cop d'estat a les zones contràries al cop no va ser frenat per la bona acció del govern, sinó que van ser els mateixos ciutadans els que van lluitar contra els colpistes. El govern va cedir armes a la població que volia lluitar, com ara la FAI, i una vegada el cop va ser controlat, no van tornar les armes i el poder al govern, sinó que van voler seguir amb els seus plans de revolució.
Internacionalització del conflicte
Cada bàndol va ser ajudat per la seva tendència política estrangera:
- Les Brigades Internacionals: Cossos de voluntaris vinguts principalment d'Europa, portats per una solidaritat antifeixista. Aquests homes lluitaven contra el feixisme a Espanya.
- El Comitè de No-Intervenció i la neutralitat dels països democràtics: Molts països no van intervenir i van signar un pacte de no-intervenció. França i Gran Bretanya van complir per por a Hitler, però Alemanya i Itàlia no, i van donar armes al bàndol nacional.
- Intervencionisme alemany i italià: Hitler va enviar la Legió Còndor, integrada per uns 17.000 instructors militars. L'interès d'Alemanya i Itàlia tenia l'objectiu d'ampliar el feixisme. En definitiva, la Guerra Civil va significar un entrenament per a Itàlia i Alemanya.
- Paper de la URSS: Mèxic va ajudar el bàndol republicà mitjançant la cessió d'armes, però eren antiquades. A partir del 1937, Stalin va decidir vendre armes al bàndol republicà, però ell les venia, mentre que Hitler les donava.
Fases militars de la guerra
La conformació dels principals fronts (estiu del 1936)
Tres grans fronts:
- El front d'Aragó, que va dividir Aragó en dos. En aquesta divisió, els nacionals van controlar les ciutats més importants d'Aragó.
- El front de Madrid va significar portar la guerra a les mateixes portes de la capital. En un inici, Madrid va restar sota control republicà.
- El front del Nord. Aquest front se situava a les zones del nord com ara el País Basc i Navarra.
La guerra de Madrid
La tàctica inicial era una ofensiva ràpida de les forces d'elit sobre Madrid. L'objectiu era rodejar Madrid. Aquesta ofensiva va ser duta a terme per la Legió Còndor. L'objectiu era trencar l'esperit de la resistència. Madrid va rebre el suport de tropes vingudes de les zones republicanes espanyoles. D'aquesta manera, Madrid va resistir i s'hi va estabilitzar un front que va durar pràcticament com la mateixa guerra.
El front del nord i la reacció republicana (febrer del 1937 a febrer del 1938)
Caiguda de Bilbao
Un cop Madrid resisteix, l'atenció es va centrar en el front nord. L'ofensiva va ser duta a terme per via aèria i terrestre. Destacava Guernica, el 26 d'abril del 1937, amb la intenció de destruir l'orgull basc. La resistència va anar disminuint al nord a conseqüència dels bombardejos. Tots aquests factors van desembocar en la caiguda de Bilbao a l'octubre del 1937 i, amb ella, la zona nord.
Formació de l'Exèrcit Popular i dissolució de les milícies. Fets de Maig del 1937
La caiguda de Bilbao el 1937 va suposar el trencament del front del nord, la dissolució de les milícies i la formació d'un exèrcit regular i estàndard. Les milícies eren molt poc eficaces i operatives militarment, però el govern volia un exèrcit clàssic. El maig del 1937, els partidaris de l'exèrcit regular i els partidaris de les milícies es van enfrontar a Barcelona. Les accions del govern van molestar aquells sectors que interpretaven la Guerra Civil com una guerra revolucionària. Els fets de Maig són uns episodis d'enfrontament entre aquestes dues tendències, els partidaris de l'exèrcit regular i els partidaris de les milícies. Aquests incidents van tenir lloc a Barcelona. Els fets de Maig són com una petita guerra civil dins la zona republicana, on s'acaba imposant la tendència menys revolucionària i la desaparició del POUM.
La batalla de l'Ebre i fi del conflicte
Ofensiva franquista sobre Aragó i Catalunya
A Aragó, l'ofensiva republicana no va tenir massa èxit, i Franco va decidir fer una important ofensiva sobre el pilar bàsic de la República, la zona catalana. El març del 1938, els nacionals van fer una gran ofensiva al front d'Aragó i van trencar el front en dos.
La decisiva Batalla de l'Ebre (juliol-novembre del 1938)
La Batalla de l'Ebre ja té una visió molt diferent respecte a la Guerra Civil en general, té una imatge molt més semblant a la que tindran les batalles de la Segona Guerra Mundial. Això és produït perquè la URSS va enviar una gran quantitat d'armes a la República. Aquesta batalla, la Batalla de l'Ebre, la van guanyar els nacionals, i això va suposar el cop definitiu a la República.
Govern de Negrín i els seus tretze punts
El govern de Largo Caballero cau amb la dimissió del seu president, i anomenen president a Negrín. El govern de Negrín és la solució a la situació crítica de la República. Negrín ordena la retirada de les Brigades Internacionals perquè els estats estrangers no poguessin dir que donaven suport a la República. L'objectiu de Negrín és resistir amb l'objectiu que Alemanya s'impacienti i que aquesta iniciï un conflicte internacional i, així, aconseguir que la República tingui més suport. El dia 1 de maig del 1938, Negrín va enviar a Franco els famosos tretze punts, tretze objeccions amb les quals vol acordar amb el Generalíssim el final de la guerra. Franco no voldrà ni sentir a parlar d'un acord que suposi el final de la guerra.
Fi del conflicte
La guerra està perduda totalment. Molta gent decideix iniciar l'ofensiva definitiva sobre Catalunya i acabar d'ocupar el territori català. Finalment, l'1 d'abril del 1939, Franco fa l'últim informe de la guerra en el qual es declara la finalització del conflicte.
Reacció i revolució a les rereguardes
Bàndol nacional
Composició del bàndol insurrecte
Els grups que van formar el bàndol nacional van ser els militars, els monàrquics, els tradicionalistes i els falangistes. Els militars sempre es van mantenir fidels al cop d'estat. Els monàrquics inicialment van donar suport a Franco, ja que pensaven que aquest potser, en acabar la guerra, restauraria la monarquia. Els tradicionalistes van recolzar el cop. Els falangistes eren un moviment de nova creació i, en certa manera, plantejaven la reforma agrària. Franco, l'abril del 1937, va tirar endavant el decret de partit únic on s'uneix el moviment falangista i el tradicionalista, que s'hi van oposar molt.
Ascens de Franco al poder: el Caudillo
La Junta de Defensa va haver de decidir qui seria el nou cap de govern. L'1 d'octubre del 1936, Franco va ser anomenat general en cap de l'exèrcit i cap d'estat. A Franco se l'anomena com el Caudillo, on ja s'intueix la seva presència dictatorial. L'Església donava suport a Franco.
Rereguarda republicana
L'esclat revolucionari popular i la violència incontrolada (juliol-agost del 1936)
El protagonisme bàsic de la resistència dins la zona republicana va ser sobretot popular. Es creen patrulles de control i tribunals il·legals que jutjaven i atacaven les persones menys pròximes a les seves ideologies, accions que no van poder ser frenades pel govern imposant l'ordre amb la Guàrdia d'Assalt Republicana, ja que aquestes tendències revolucionàries, atacar-los hagués sigut un conflicte dins la zona republicana.
Govern de Largo Caballero
Es traslladen tots els aparells de l'estat a València. El govern, que no va poder controlar el cop d'estat, dimiteix. El setembre del 1936 es crea un govern, i el cap d'estat serà Largo Caballero, que aconsegueix un govern integrat per un gran nombre de forces d'esquerres on hi trobem forces com els comunistes i, fins i tot, anarquistes.