Guerra Civil Espanyola: Barcelona, Exili i Figures Clau (1936-1939)

Comitè de Milícies Antifeixistes (Barcelona, 1936)

Mentrestant, a Barcelona té lloc una reunió entre els anarquistes i companys. També hi participen:

• ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)
• POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista)
• PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)
• CNT (Confederació Nacional del Treball)
• UGT (Unió General de Treballadors)

Aquesta reunió servirà per decidir com es gestiona l'ordre públic. El poder el té la CNT, que hauria de manar, però que està molt controlada dins del govern. Encara que ho intenten, el govern català no podrà controlar la violència contra l'Església.

Durant la República, especialment a Catalunya, es duu a terme una persecució sistemàtica als membres de l'Església (capellans, bisbes, monges...). La mortalitat serà molt alta, tant d'eclesiàstics com d'altres col·lectius:

• Membres d'ERC
• Burgesos
• Membres de la Lliga Regionalista

Molts d'aquests moriran assassinats a la carretera de les Aigües.

El Final de la Guerra Civil Espanyola

La Batalla de l'Ebre i la Caiguda de Barcelona

1. Elaboren una estratègia per atacar la República, entrant per la Vall de l'Ebre. Entren i es dona la Batalla de l'Ebre (1938), amb una mortalitat extremadament alta. La batalla la comença l'Exèrcit de la República creuant l'Ebre; després, les tropes franquistes saltaran el riu i derrotaran l'exèrcit republicà. Aquesta derrota significa que Barcelona es quedi sense defensa (sense un exèrcit que la protegeixi).
2. 26 de gener de 1939. És un dia fred i trist a Barcelona. Les tropes franquistes entren a la ciutat i cau.
3. Clausuren el Camp de les Corts (antic Camp Nou), símbol catalanista.
4. El president Companys i altres membres d'ERC són afusellats.

L'Exili Massiu a França

1. Mig milió de persones s'aniran d'exili a França, gairebé tots a peu. Entre aquesta gent, hi trobarem famílies senceres. Un cas especial és el de Carla Raola, que havia escrit un tractat de pacifisme, però decideix quedar-se a Girona, per la qual cosa és afusellada. Els exiliats pateixen:

   Les Dificultats dels Exiliats

   • Un gran greuge mental, ja que han de marxar del seu propi país, deixant-ho tot, com si se'ls fes fora, només per poder sobreviure.
   • Bombardejos a la Nacional II. Aprofiten les multituds que es formen a la carretera per castigar el vençut (matar-los tots de cop).
   • Han d'abandonar avis i nadons desnodrits, ja que es passaran setmanes caminant durant l'hivern més fred del segle.
   • Es pensaven que els francesos els acollirien, però no ho fan. Separen homes de dones i nens, i moltes famílies seran separades, de manera que serà l'últim cop que es veuran, ja que molts pares seran deportats per combatre a la Segona Guerra Mundial o deportats pels nazis. Altres es veuran obligats a instal·lar-se en camps de concentració a la platja d'Argelers (al sud del Cap de Creus, a la Catalunya Nord). Allà, més de 40.000 persones viuran durant mesos, inclús anys, patint el fred i els vents gelats de tramuntana. De fet, molts moriran gelats.

Els francesos mantenen els catalans presoners, mentre que acullen un milió de belgues refugiats. La situació, per tant, és molt diferent. Tot i això, la població del Rosselló serà molt amable amb els catalans, però no serà suficient per a tothom.

1. Entre els exiliats hi haurà anarquistes, comunistes i nacionalistes, gairebé tots catalans, però també molts espanyols que s'han anat agrupant, ja que sabien que no podrien sobreviure a Espanya. Alguns s'exiliaran a Mèxic, per temes lingüístics.
2. Entre els exiliats hi ha molts intel·lectuals:

   Figures Clau de l'Exili Català

   • Mercè Rodoreda, Joan Sales, Pere Quart... Tots faran una literatura impressionant, ja que està feta en un moment fatal (guerra, exili, camps de concentració...).
   • Pompeu Fabra: S'exilia a Prada de Conflent (nord del Pirineu) amb 76 anys, ja que sap que si no morirà. Morirà amb 78. És significatiu el fet que el pare de la llengua sigui empès a marxar perquè la seva llengua està depravada al país on viu.
   • Pau Casals: Millor violoncel·lista del món, s'exilia amb 30 anys. Promet que no tocarà mai més en públic fins que Franco no deixi el govern a Espanya, fet que és un gran compromís per a un músic de la seva talla. Només farà una excepció en un concert a l'ONU el 1971, on toca El cant dels ocells (cançó popular catalana), actual himne de l'ONU.
   • Doctor Trueta: Metge molt important durant la Guerra Civil. Aconsella que totes les ferides s'han de netejar primer amb aigua i sabó. Revoluciona així les urgències in situ al camp de batalla. Durant la Segona Guerra Mundial, molta gent sobreviurà per complir les seves directrius.

Els Darrers Dies de la Guerra Civil

7. Març del 1939: Cau Madrid, la penúltima ciutat en caure.
8. Març del 1939: Cau València. En ser l'última ciutat en caure, s'acaba convertint en una ratonera, ja que molta gent passarà per allà, escapant de les seves ciutats, per marxar amb vaixell. Més de 20.000 persones, però, no aconseguiran marxar i seran afusellades directament i enterrades en una fossa comuna a la paret del cementiri (la fossa comuna més gran d'Europa).
9. 1 d'abril de 1939: Finalitza la Guerra. El president de la República, Negrín, volia allargar-la per aconseguir l'ajuda dels americans. Europa, de fet, bullia, ja que l'1 de setembre de 1939 s'inicia ja la Segona Guerra Mundial.