Guerra Civil Espanyola: Causes i Aixecament Militar (1936)
La Guerra Civil a les Illes Balears
Mallorca i Eivissa van ser dominades ràpidament i amb contundència. Amb el suport del caciquisme i l'Església, però també amb l'importantíssim ajut financer de Joan March, un banquer, comerciant i contrabandista que havia estat jutjat per la República i va oferir tot el suport als revoltats. Menorca va quedar en poder de la República. El govern de la Generalitat va organitzar una expedició per mirar de recuperar l'arxipèlag, sota les ordres del capità Alberto Bayo. Aquestes tropes van assolir dominar Cabrera i desembarcar a la zona de Portocristo el 15 d'agost. La repressió dels militars insurrectes, que es va mantenir fins al principi del 1937, va ser duríssima. El 1937, Mallorca va ser dominada pels feixistes italians, que van establir una base aèria a Pollença (va ser utilitzada pels avions alemanys de la Legió Còndor). Van amenaçar el mar i la costa de Llevant, de Cartagena a Portbou.
Causes Profundes de la Guerra Civil
La Guerra Civil hauria estat el xoc definitiu entre dues tradicions enfrontades i conformades durant el segle XIX. La primera, del clericalisme i el tradicionalisme, representada per jerarquies eclesiàstiques i militars, per la gran propietat agrària i el seu gran aliat, la Corona; l'altra, representant la nova societat industrial i urbana, partidària de construir una societat laica i moderna, que comprendria des de la defensa dels interessos burgesos fins als del món popular i obrer. Les guerres civils havien representat el xoc entre aquests dos mons, els conflictes polítics i socials del nou segle.
Causes Immediates del Conflicte
La Guerra també s'ha d'entendre en funció d'unes causes més concretes i properes en el temps, que són les desencadenants del conflicte. Des del 1932 s'havia anat estructurant un complot contra la República en què participaven, especialment els afins a la feixista Falange Española: tots ells se sentien amenaçats per la política republicana i les grans lleis reformistes del primer bienni. La radicalització de l'enfrontament entre les forces polítiques i les formacions d'esquerres, especialment després del triomf del Front Popular a les eleccions del 1936, va acabar de precipitar les coses. Mai no es va perdre del tot el sentit polític nacional de col·laboració entre les dretes i les esquerres, fet que hauria fet possible l'apropament entre la Lliga Catalana i el govern de la Generalitat des de la primavera del 1936. El juliol del 1936, Catalunya es va veure implicada en un conflicte que li venia imposat des de fora.
L'Aixecament Militar del 1936
Mesos abans s'havia anat preparant un complot amb centre a Pamplona dirigit per Emilio Mola,"el Directo". El seu propòsit era fer un cop ràpid i violent, seguit d'una àmplia repressió que decapitessin els partits d'esquerra. Al costat de la trama militar es va anar configurant una trama civil. De mica en mica, també s'hi van adherir persones pertanyents a l'ala més dretana de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), desenganyades de la participació política després dels resultats frustrants aconseguits en les eleccions del febrer del 1936. El govern republicà del Front Popular coneixia les maquinacions dels militars, però fins al darrer moment va pensar que es tractava d'una nova edició de la rebel·lió del general Sanjurjo, pensaven que controlant una mica les casernes principals podrien dominar la situació. El complot es va precipitar per l'assassinat del cap de l'extrema dreta José Calvo Sotelo. El focus inicial es va produir a les Canàries amb l'aixecament de les tropes que manava Francisco Franco. Aquest va assolir de seguida un gran protagonisme a causa de la seva acció decidida. Franco va passar al Marroc, on se li va sumar bona part de l'exèrcit colonial. Posteriorment es va produir el pas de les tropes cap a la Península i l'aixecament de les guarnicions peninsulars.