La Guerra Civil Espanyola: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

1. El Cop d'Estat i la Consolidació dels Bàndols

1.1 Aixecament Militar

El cop d'estat es va iniciar el 17 de juliol de 1936 a les casernes de Melilla. El dia 18, Franco va arribar al Marroc des de Canàries i va prendre el comandament de l'exèrcit d'Àfrica, el més preparat i ben armat. El 19 de juliol es va autoritzar el lliurament d'armes als sindicats i partits del Front Popular.

1.2 La Consolidació dels Bàndols

L'enfrontament civil armat va originar dos bàndols:

• Insurrectes: Militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, etc. Tenien com a suport i inspiració el feixisme i es definien com a nacionals. La seva intenció era restablir l'ordre per mitjà d'una dictadura militar.
• Lleials a la República: Classes populars, defensaven la legimitat republicana i havien fet costat al Front Popular, però representaven interessos molt diversos.

2. El Bànol Republicà: Guerra i Revolució

2.1 Un Clima de Revolució Social

L'aixecament feixista va provocar una crisi profunda. L'Església, la burgesia, etc. van ser objecte de persecució. A finals de juliol de 1936, va sorgir una xarxa de poder popular al voltant dels sindicats i partits d'esquerres. Es van crear comitès locals que van substituir els ajuntaments. La col·lectivització de la propietat industrial i agrària va ser un element central de la revolució social. L'11 d'agost de 1936 es va crear el Consell d'Economia de Catalunya, que va dissenyar un pla socialista de reorganització de l'economia.

2.2 El Govern de Largo Caballero (1936-1937)

Largo Caballero va formar un govern amb republicans i socialistes, i posteriorment amb quatre ministres anarquistes. Pretenia crear una aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra. Els problemes que van afeblir el govern van esclatar a Barcelona els primers dies de maig de 1937 (Fets de Maig).

2.3 El Govern de Negrín. La Resistència a Ultrança

Es va constituir un nou govern presidit pel socialista Juan Negrín. La direcció de la guerra va quedar en mans del ministre de Defensa, Indalecio Prieto. El govern va deixar d'incloure els sindicats CNT i UGT, i es va constituir només amb partits polítics. Es va il·legalitzar el POUM. Al novembre de 1937, Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona. El govern de Negrín va proposar una política de resistència fins al final, tot i que mai no va deixar de buscar un acord amb l'enemic que salvaguardés la República i la democràcia.

3. La Zona Insurrecta: La Construcció d'un Estat Totalitari

3.1 Militarització i Comandament Únic

A la zona dominada pels insurrectes, anomenada "zona nacional", hi va haver un ordre mantingut per la disciplina militar i l'Estat de guerra. El 24 de juliol es va crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional, que va prohibir l'activitat dels partits polítics, va suspendre la Constitució i va decretar la paralització de la reforma agrària. El general Francisco Franco va anar guanyant partidaris per a la direcció de la guerra. La Junta de Defensa Nacional va desaparèixer i es va establir una Junta Tècnica del Estado.

3.2 La Creació del Partit Únic

Franco va aconseguir imposar-se a les diferents forces que feien costat a la insurrecció. L'abril de 1937, Franco va establir la creació d'un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que comportava la unificació de falangistes i carlins.

3.3 El Govern de Burgos

El procés d'institucionalització del nou Estat franquista va culminar el gener de 1938 amb la formació del primer govern de Franco. El nou Estat s'inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadurisme i el catolicisme. Es van suprimir les llibertats religiosa, política i sindical, i es va imposar la censura. Es van suprimir els estatuts d'autonomia i es va restablir la pena de mort.

4. Evolució del Conflicte Bèl·lic

4.1 La Batalla de Madrid

El primer objectiu dels insurrectes era la presa de Madrid. Al setembre, Franco va ocupar Toledo. El 29 d'octubre, el govern de la República va decretar la mobilització general per salvar Madrid. El 6 de novembre, el govern republicà es va traslladar a València i va deixar Madrid en mans d'una junta presidida pel general Miaja. Madrid va resistir de novembre a gener l'ofensiva de l'exèrcit rebel gràcies a les Brigades Internacionals i a la Columna Libertat.

4.2 Les Batalles del Jarama i Guadalajara

Amb el fracàs d'entrar a la capital, es van iniciar dues maniobres per aïllar Madrid. La primera maniobra va provocar la batalla del Jarama, en la qual els insurrectes van travessar el riu, però van ser detinguts pels republicans. En la batalla de Guadalajara, les tropes feixistes italianes van ser derrotades davant l'Exèrcit Popular de la República.

4.3 La Batalla del Nord

Franco va decidir canviar d'estratègia i anar al nord. Els principals combats es van donar entre abril i octubre de 1937. Els insurrectes van atacar Biscaia a finals de març. L'abril es va produir el primer bombardeig aeri del món sobre una població civil, realitzat per l'aviació alemanya i italiana. Bilbao va ser ocupada el juny de 1937.

4.4 La Fractura del Territori Republicà

El desembre de 1937, l'exèrcit republicà havia estat reorganitzat amb la creació de les Brigades Mixtes. La batalla de Terol va portar a l'ocupació republicana de la ciutat, que es va mantenir fins al febrer. L'exèrcit de Franco va endegar la campanya d'Aragó i va arribar fins al Mediterrani. El territori republicà va quedar dividit en dues zones. Franco va preferir continuar l'atac cap al sud.

4.5 La Batalla de l'Ebre. L'Ocupació de Catalunya

La batalla de l'Ebre va començar el 25 de juliol de 1938 amb l'atac republicà entre Mequinensa i Amposta. Franco va enviar grans reforços i va aconseguir aturar l'atac. A principis de novembre, l'exèrcit republicà es va haver de replegar, mentre l'exèrcit de Franco avançava. La caiguda de Girona (4 de febrer de 1939) va significar la fugida cap a França de milers de refugiats.

4.6 La Fi de la Guerra

El febrer de 1939, la República només disposava de la "zona centre". El Regne Unit i França van reconèixer el govern de Franco. A principis de març, Manuel Azaña va dimitir com a president de la República. A principis de març es va produir a Madrid una insurrecció contra el govern de la República dirigida pel coronel Casado.

4.7 Les Conseqüències del Conflicte

La guerra va deixar un saldo de víctimes enorme. Va arruinar el país: les infraestructures van ser destruïdes, l'activitat econòmica es va paralitzar i el país es va endeutar. La guerra va destruir la convivència i el sistema democràtic, que va ser substituït per una dictadura militar que es va prolongar durant 40 anys.

5. El Caràcter del Règim Franquista

5.1 Un Règim Dictatorial

El 1939, Franco pretenia construir un nou ordre polític. El nou Estat franquista presentava aquestes característiques:

• Concentració de poders en Franco.
• Totalitarisme inspirat en el feixisme italià i el nacionalsocialisme alemany.
• Caràcter unitari i centralista de l'Estat.
• Repressió constant dels vençuts i de l'oposició.
• Control dels mitjans de comunicació.

5.2 El Suport de l'Exèrcit, del Partit i de l'Església

L'exèrcit va ser el suport més destacat del règim. Es va configurar com a instrument de repressió política. L'Església catòlica va tenir un paper destacat en la justificació i defensa del règim franquista.

5.3 Les Actituds Socials

Les diferents actituds socials es poden classificar en suport, passivitat i rebuig. Les classes mitjanes van ser un sector desoncertat. La major part dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil i van ser sotmesos a una vigilància i repressió extremes.

6. El Franquisme a Catalunya

6.1 El Franquisme i els Franquistes Catalans

L'establiment del règim franquista va tenir unes característiques especials a Catalunya. Franco va signar el decret d'abolició de l'Estatut de Catalunya. El franquisme va comptar amb el suport d'una part de la població catalana, principalment industrials, propietaris agraris, comerciants i financers.

6.2 La Repressió de la Identitat Catalana

La política franquista a Catalunya va voler esborrar la identitat catalana. La llengua castellana es va imposar com a única llengua oficial. Hi va haver una persecució de les manifestacions culturals catalanes i una prohibició dels símbols de catalanitat.