La Guerra Civil Espanyola: Context i Conseqüències
Al febrer de 1936, la convocatòria d’eleccions no va aconseguir **asserenar** la situació. Hi havia una forta tensió entre les forces socials i polítiques; el clima polític es va crispar encara més amb l'assassinat del tinent del Castillo.
El pla de cop d'estat va ser dissenyat per un sector de l’exèrcit, principalment els que estaven a les colònies de l’Àfrica, després del triomf del front popular.
El general Sanjurjo, exiliat a Lisboa, actuava com a director de la conspiració i de seguida va trobar suport entre els sectors militars conservadors i monàrquics, i el cap era el general Mola.
Del 17 al 19 de juliol, la missió dels golpistes era desmantellar l’estat republicà i, al final de la guerra, crear un nou estat: el franquisme.
El govern republicà volia guanyar la guerra i fer la revolució. Manuel Azaña, president republicà, Santiago Casares, president del govern, i Diego Martínez Barrio seran els qui els hi faran el cop.
A partir de juliol, la guerra es va internacionalitzar.
NACIONALS: Al juliol i agost, l’objectiu nacionalista era guanyar la guerra amb ordre i disciplina, amb una forta repressió i violència, i la persecució dels republicans, així com fer judicis sumaríssims.
Mola ho va intentar pel nord, però va ser frenat al Sistema Central. Franco va iniciar l’avanç des del sud i van demanar ajuda a Alemanya, Itàlia i Portugal. Després de la mort accidental de Sanjurjo, es crea la Junta de Defensa Nacional a Burgos, amb bandera roja i gualda, i es suspèn la reforma agrària.
La JDN nomena a Franco comandament militar únic i prohibeix els partits del Front Popular i els sindicats d’esquerres, suspens els drets civils en els seus territoris i inicia la desmantellació de l’estat.
1 d'Octubre a Burgos: Franco és cap de l’estat de govern, el generalíssim dels tres exèrcits. Crea la junta tècnica de l'estat, l'embrió del futur poder. Alemanya i Itàlia reconeixen a Franco i més tard militaritzen les milícies falangistes i requetès que ataquen a Madrid i fracassen.
Al 1937, creació de Radio Nacional. Els governadors militars assumeixen el govern a les províncies ocupades. Franco renuncia a l’ocupació de Madrid, i Alemanya i Itàlia ocupen el sud mediterrani; els italians fracassen a Guadalajara.
REPU-: Pereira organitza les milícies de voluntaris (sindicat i front armat per govern) i demana ajuda al Regne Unit i França, però neguen. No intervenen perquè sinó començaria la 2a guerra mundial. Al 27 d'agost, els estats europeus decideixen no intervenir.
Caballero, cap de govern, el 4 de setembre, reorganitza l’estat militaritzat, donant categoria a les milícies. El 1 d'octubre, les Corts aproven l'estatut basc i el decret d’expropiació de terres i nacionalització de finques.
L’or del Banco de España a Cartagena, ja que compren armes a Rússia, i Manuel Azaña es trasllada a Barcelona, mentre el govern es trasllada a València. A Madrid queden la Junta de Defensa amb el general Miaja i Rojo, i arriben les brigades internacionals (joves demòcrates).
L’URSS decideix ajudar; arriben els avions soviètics. França no intervé i hi ha una resistència als consells d'Aragó, Astúries i Santander, i la resistència impedeix que Madrid sigui aïllat. TRIOMF i s’inicien a crear l’exèrcit popular i dissolen la Junta de Defensa.