La Guerra Civil Espanyola: Fases i Batalles Clau (1936-1939)
Fases de la Guerra Civil Espanyola
1a fase (juliol de 1936 a març de 1937)
L'objectiu dels militars revoltats va ser ocupar Madrid. Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del sistema Central. Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud i es va desviar cap a Toledo per tal d'alliberar els insurrectes que estaven assetjats a l'Alcàsser d'aquesta ciutat. A partir del mes d'octubre de 1936, les tropes van arribar als afores de la capital, però es van trobar amb una resistència ben organitzada i no van poder prendre la ciutat. Les forces franquistes van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir ocupar la capital. Al març, els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, que també va fracassar. Els franquistes van ocupar la costa del Mediterrani. La utilització d'avions i de la flota va ser molt important en les seves ofensives, ja que els vaixells bombardejaven les ciutats costaneres i bloquejaven els ports republicans. Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana.
2a fase (abril a novembre de 1937)
Les accions militars es van concentrar en la franja cantàbrica. Els nacionals van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc. Durant la qual es va produir el bombardeig de Guernica, que va quedar totalment destruïda; el bombardeig va ser en realitat una operació de càstig contra la població. Els republicans van haver de cedir i al juny de 1937 els nacionals van ocupar Bilbao; a l'agost va caure Santander i a l'octubre, Astúries. Els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular i al front d'Aragó. Aquestes dues ofensives no van aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular, amb la conseqüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica. Aquest fet va significar un cop molt dur per a la República.
3a fase (desembre de 1937 a novembre de 1938)
Va començar una important ofensiva republicana sobre Terol, que va ser ocupada i reconquerida pels franquistes. El desgast de l'exèrcit republicà en aquesta campanya va possibilitar l'avanç dels nacionals, que van atacar el front d'Aragó. A l'agost, els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre, i els nacionals van ocupar la ciutat de Lleida. El riu Segre es va convertir en límit fronterer entre nacionals i republicans, i les tropes franquistes van arribar al Mediterrani per Vinaròs; aquest fet resultava decisiu, ja que separava Catalunya de la resta de la zona republicana. Finalment, les forces republicanes van ser vençudes a la decisiva batalla de l'Ebre. La iniciativa la van prendre els republicans (juliol). La superioritat militar de l'exèrcit franquista va decantar la batalla a favor seu. L'exèrcit republicà quedava desorganitzat i molt debilitat.
4a fase (desembre de 1938 a abril de 1939)
Després de la derrota a la batalla de l'Ebre, els republicans no podien oferir resistència. Va ser durant aquesta fase que es va produir la campanya d'ocupació de Catalunya. Azaña va renunciar al seu càrrec de president de la República.