La Guerra del Francès, Constitució de 1812 i la Restauració de Ferran VII
La Guerra del Francès (1808-1814)
Fase de Domini Francès (Novembre 1808 - 1810)
Napoleó aconsegueix fer-se amb tota la península i Lisboa, resultant en una victòria dels francesos. Tot i així, el medi rural segueix controlat per guerrilles.
El Canvi de Rumb (1810 - 1814)
1810 - Campanya de Rússia: La retirada de tropes (600.000 soldats, dels quals 100.000/150.000 són d'Espanya i Portugal) fa que els espanyols recuperin terreny.
La retirada de França va ser un desastre: només tornen 50.000 soldats; la majoria van morir de fred o de gana.
Fi de la Guerra: El Tractat de Valençay (Desembre 1813)
Entre 1811 i 1813, Napoleó va arribar a un acord amb Ferran VII (Tractat de Valençay) i van posar fi a la guerra.
Espanya no demana indemnitzacions econòmiques i ha de pagar a Portugal i Gran Bretanya (GB).
La Constitució de Cadis (1812)
El Context Polític
Durant la guerra, es van crear les *Juntes*, la *Junta Suprema Central* i un govern permanent. Aquestes juntes eren molt heterogènies.
Elaboració i Influències
El 1810 van decidir elaborar un text que es pogués utilitzar com a model d'actuació: la Constitució (van trigar dos anys a escriure-la).
Les referències principals van ser:
- Constitució dels EUA.
- Declaració de Drets dels EUA.
- Constitució francesa.
Promulgació
El 19 de març de 1812 va ser ratificada. La llei deia que cridar «Visca la Pepa» (en referència a la Constitució) podia ser causa de mort.
Conseqüències de la Guerra
Demografia
La guerra no només va afectar els soldats, sinó també la població civil.
Pèrdues humanes estimades:
- França: 200.000 morts.
- Aliats (Britànics i Portuguesos): 50.000 morts.
- Espanya: 300.000 morts.
Exemple: Saragossa el 1807 tenia 60.000 habitants; després de la guerra, només 20.000 habitants.
Economia
Destruccions de ciutats, infraestructures i terres. Hi va haver una pèrdua de mercats i un fort endeutament amb Gran Bretanya per la compra d'armes.
Política
La Guerra d'Independència va fomentar el liberalisme.
La Independència de les Colònies Americanes
Causes de la Llibertat
Causes a llarg termini: Vinculades amb el creixement de la burgesia, anomenada *criolla*. Aquests, sense tenir sang noble, havien aconseguit un nivell econòmic elevat. La població estava enriquida gràcies al comerç i a les manufactures.
Causes a curt termini: La Guerra d'Espanya. Les juntes americanes neguen obediència a Josep I. La llunyania va fer que moltes vegades prenguessin decisions pròpies, formant el nucli independentista.
Cronologia i Protagonistes
Els primers territoris a independitzar-se van ser: Argentina (1809), Xile (1810), Uruguai, Veneçuela (1812), Panamà i Colòmbia.
El 1814, retorna Ferran VII, que restaura l'absolutisme, i moltes juntes s'hi neguen. Ferran VII intenta recuperar Veneçuela, Panamà i Colòmbia.
Durant la dècada dels 20, s'independitza tota l'Amèrica continental, excepte les illes:
- Perú (1821)
- Mèxic (1821)
- Bolívia (1825)
- Uruguai (1828)
Líders de la Independència
- José de San Martín: Proclama Buenos Aires independent el 1810.
- Simón Bolívar: Lidera Nova Granada i Veneçuela.
- Hidalgo i Morelos: Lideren Mèxic.
Les noves repúbliques tenen com a referència la Constitució de Cadis.
La Monarquia de Ferran VII i la Restauració Absolutista
El Retorn i el Manifest dels Perses
Després del Tractat de Valençay (Desembre 1813), Ferran VII retorna el març de 1814.
Se li presenta el *Manifest dels Perses*, que demana que torni a l'Antic Règim. Ferran restaura l'absolutisme, amb el suport de tota Europa.
El Congrés de Viena i la Santa Aliança
Les potències europees van signar l'acord del Congrés de Viena, creant la *Santa Aliança*.
Objectius principals:
- Restauració de l'Antic Règim a tota Europa.
- Lliure comerç.
La Santa Aliança (Prússia, Rússia, Àustria, GB) estava unida per evitar revoltes i acabar amb l'Antic Règim.
Aquesta situació va ser perfecta per a Ferran VII, ja que ell volia eliminar la Constitució, dissoldre les Corts i restaurar l'absolutisme.