Guerra del Francès i Corts de Cadis: Història d'Espanya (1808-1814)

Carles IV i l'Impacte de la Revolució Francesa

El seu regnat va coincidir amb l'esclat de la Revolució Francesa. La monarquia espanyola va declarar la guerra contra França (1793-1795) per por a l'expansió de les idees liberals. Espanya va perdre i va ser obligada a signar la pau. Manuel Godoy, un ministre, es va aliar amb Napoleó (emperador de França) per enfrontar-se a la Gran Bretanya. El Tractat de Fontainebleau (1807) els va permetre envair Portugal, aliat de la Gran Bretanya.

La població no estava contenta amb Godoy, i l'entrada de les tropes franceses va provocar el Motí d'Aranjuez (1808). Aquest va comportar la dimissió del ministre i l'abdicació del rei en el seu fill, Ferran VII. Napoleó es va oferir com a mediador i va fer que el seu germà, Josep Bonaparte, esdevingués rei d'Espanya.

Josep I Bonaparte i el Govern Liberal

Va imposar un govern basat en els principis liberals de la Revolució Francesa. Els espanyols que defensaven les idees liberals i donaven suport al nou règim imposat pels francesos eren anomenats afrancesats.

La Guerra del Francès (1808-1814)

L'ocupació francesa va provocar la rebel·lió popular, i el 2 de maig de 1808 hi va haver un aixecament contra les tropes franceses.

Fases de la Guerra:

• Resistència popular: Es van crear juntes locals. Els patriotes van organitzar guerrilles. Al juny de 1808 es va crear la Junta Suprema de Catalunya, que coordinava la formació de sometents (els quals van derrotar els francesos a la Batalla del Bruc).
• Ofensiva Francesa (1808-1812): Napoleó va decidir intervenir a Espanya, i les tropes franceses van ocupar la major part del territori espanyol. Les ciutats es negaven a rendir-se, la qual cosa va comportar llargs setges.
• Victòries Angloespanyoles (1812-1814): Rússia va obligar Napoleó a traslladar part del seu exèrcit. Les forces angloespanyoles, liderades pel mariscal Wellington, van obtenir victòries clau, com la de Los Arapiles (1812). Finalment, el Tractat de Valençay va permetre a Ferran VII recuperar la corona.

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Les Corts de Cadis (1810-1814) es van convocar a Cadis (l'única ciutat no ocupada pels francesos). Es van convocar per coordinar les diferents juntes d'arreu d'Espanya i per organitzar un govern representatiu. Així, es va crear la Junta Suprema Central.

Es va redactar una constitució amb principis bàsics del liberalisme polític: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi universal masculí, etc. Les Corts de Cadis també van aprovar unes lleis per abolir l'Antic Règim. Van suprimir la tortura i la Inquisició, i es va reconèixer la igualtat de tots els espanyols davant la llei i els impostos. El retorn de Ferran VII va significar la tornada a la situació anterior a l'any 1808.