Guerra Freda (1945-1991): Gènesi, Blocs i Conflictes Clau

Guerra Freda (1945-1991)

La Guerra Freda va ser un enfrontament polític, econòmic, ideològic i militar entre els Estats Units i la Unió Soviètica que va marcar la segona meitat del segle XX. Va sorgir de la ruptura de les relacions de cooperació establertes durant la Segona Guerra Mundial i es va prolongar fins al 1991.

Gènesi del conflicte

Després de la Segona Guerra Mundial, el món es va organitzar en un sistema bipolar:

• Occident (EUA): sistema polític democràtic, economia capitalista i ideologia liberal.
• Orient (URSS): sistema polític totalitari, economia planificada i ideologia marxista-leninista, amb partit únic.

Tots dos blocs van dirigir els seus recursos a la lluita ideològica, la cursa d'armaments, la propaganda, la subversió, les pressions polítiques i econòmiques, i els conflictes locals. L'ONU va esdevenir un fòrum de debat on es feia visible l'enfrontament.

Primers desacords i desconfiança mútua

Les conferències de Ialta, Potsdam i els processos de Nuremberg (1945-1946) van mostrar els primers desacords. La URSS va trencar els acords de la Segona Guerra Mundial en establir control sobre l'Europa de l'Est, mentre que l'Occident reaccionava amb la doctrina Truman, davant la doctrina Jdanov i la creació del Kominform.

Guerra Civil Grega

Després de l'ocupació alemanya, Grècia va viure una guerra civil entre el govern monàrquic, sostingut per l'ajuda nord-americana, i la guerrilla comunista, recolzada per països del bloc soviètic. La intervenció dels EUA va marcar un punt de tensió màxima.

Màxima tensió (1948-1953)

Els dos blocs van establir sistemes de col·laboració econòmica a la seva zona d'influència:

• Pla Marshall: impulsat pel secretari d'Estat George Marshall i aprovat el 1948, va injectar 13.000 milions de dòlars a Europa Occidental per reconstruir-la, millorar el nivell de vida, allunyar el perill revolucionari i mantenir la demanda de productes nord-americans.
• COMECON: organització econòmica de l'Europa de l'Est, que coordinava la política econòmica i establia mecanismes d'assistència mútua entre Hongria, Txecoslovàquia, l'Alemanya de l'Est, Polònia, Bulgària i altres països.

Crisi de Berlín

Alemanya es va dividir en quatre zones d'ocupació, i Berlín també. Després de la conferència de Londres (1948), es va unificar la zona occidental, cosa que va provocar el bloqueig soviètic de Berlín (juny 1948 - maig 1949). Els EUA van respondre amb el pont aeri, abastint la ciutat per via aèria. Finalment, es van crear la República Federal d'Alemanya (occidental) i la República Democràtica Alemanya (oriental).

Creació de blocs militars

• Bloc capitalista: l'any 1949 es va crear l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord).
• Bloc comunista: el 1955 es va formar el Pacte de Varsòvia, en resposta a la integració de l'Alemanya Occidental a l'OTAN.

Expansió dels blocs

Xina: després de la guerra civil entre el Partit Comunista Xinès (PCX) i els nacionalistes, el PCX va guanyar. Mao Zedong va proclamar la República Popular de la Xina i va signar un tractat amb Stalin.

Guerra de Corea (1950-1953)

Després de la derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial, la península coreana es va dividir: el nord, sota influència soviètica, amb el líder Kim Il-sung, i el sud, sota influència nord-americana. El nord va envair el sud. L'ONU, sense la participació de la URSS, va autoritzar una intervenció militar liderada pels EUA sota el comandament del general MacArthur. Quan les forces de l'ONU van arribar a la frontera amb la Xina, els xinesos van intervenir en favor del nord. Després de la amenaça de bomba atòmica per part de MacArthur, la Xina es va retirar. El conflicte va causar uns 1,5 milions de morts.

Conseqüències

La guerra de Corea va consolidar la percepció de la inferioritat asiàtica dels EUA i va impulsar la signatura de nous tractats, com la SEATO (Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic) i el Pacte de Bagdad.

Caça de bruixes i espionatge

Als EUA, el macarthisme va desencadenar una forta persecució contra suposats espies i simpatitzants comunistes. Paral·lelament, la URSS també va perseguir els espies que consideraven al servei dels EUA.