La Guerra Freda: De la Crisi dels Míssils a la Coexistència Pacífica
- La Crisi dels Míssils de Cuba
El govern dictatorial de Fulgencio Batista, aliat dels EUA, va ser enderrocat per la guerrilla nacionalista de Fidel Castro (1959). La Badia de Cochinos va ser un intent de desembarcament de cubans exiliats i nord-americans amb suport de la CIA. Després, Cuba es va "aliar" amb l'URSS i va voler enviar míssils cap als EUA, però Kennedy es va assabentar i al 1962 va fer un bloqueig naval de Cuba.
Els Anys de la Coexistència Pacífica
- Els Primers Signes del Desglaç
El Congrés, que volia la pau, va aprovar noves directrius que proposaven la coexistència pacífica entre els blocs. Al 1960, John F. Kennedy (Partit Demòcrata) va presentar el seu programa de govern, la Nova Frontera, que lluitava contra el racisme, la pobresa (desenvolupament de programes socials) i per la tecnologia i la ciència.
- Cap a la Distensió Internacional
Al 1956, Khruixov va anunciar els principis de la coexistència pacífica, obrint un diàleg entre els blocs. Al 1968, es va signar el primer tractat que prohibia dur a terme unes determinades proves nuclears. Al 1972, Moscou i Washington van signar els acords SALT (Strategic Arms Limitation Talks), que limitaven l'augment de les armes nuclears. Al 1973, Nixon (EUA) i Breixnev (URSS) van signar un tractat sobre la prevenció nuclear.
- Torna la Tensió
A la dècada del 1970, van revifar les tensions de la Guerra Freda. Al 1973, la monarquia va ser enderrocada i es va establir una república a l'Afganistan. Després, al 1978, es va establir un govern comunista amb suport dels soviètics. Al 1979, el president nord-americà Jimmy Carter va posar sancions contra l'URSS (boicot als JJOO de Moscou, 1980). Per això, l'URSS va fer un boicot als JJOO de Los Angeles al 1984. Les intervencions militars van continuar a la dècada dels 80 durant la república de Ronald Reagan.
Problemes Interns dels Blocs
- Dissidències de Iugoslàvia i de la Xina
Al 1948, hi va haver una ruptura entre l'URSS i Iugoslàvia. Les mesures econòmiques, socials i polítiques de Tito van allunyar el comunisme iugoslau (socialisme autogestionari) de l'òrbita soviètica. Al 1959, la relació entre la Xina i l'URSS va començar a deteriorar-se perquè els xinesos van expressar la voluntat d'iniciar un camí de desenvolupament socialista propi i diferent del soviètic.
- Revoltes a Hongria i a Txecoslovàquia
Al 1956, a Hongria, un moviment sindicalista i universitari que reivindicava la millora de les condicions de vida, la llibertat de premsa i la retirada de les tropes soviètiques va ser atacat pels comunistes. Nagy (dirigent comunista però amb idees liberals) va ser deportat a Romania i executat al 1958.
Al 1968, a Txecoslovàquia, un procés semblant al d'Hongria va portar al secretari del partit comunista, Alexander Dubček, a iniciar un procés d'obertura i de democratització que fou anomenat la Primavera de Praga.
- Les Dissidències al Bloc Occidental
A la dècada del 1970, es va iniciar l'Ostpolitik (de Willy Brandt, canceller d'Alemanya Occidental), que van ser uns intents de conciliació amb l'Est. França va abandonar l'OTAN i els americans van abandonar les seves bases instal·lades a França. Al 1948, es va crear el Consell d'Europa i es va iniciar un apropament franco-alemany. Al 1957, es va signar el Tractat de Roma, amb la creació de la CEE (Comunitat Econòmica Europea).
La política a l'Amèrica Llatina creava crítiques, ja que l'Amèrica del Nord tenia por a una revolució de l'Amèrica del Sud perquè aquesta revolució podria posar en dubte el lideratge de l'Amèrica del Nord sobre l'Amèrica del Sud.