Primera Guerra Mundial 1915–1917: Batalles, Tractats i Revolució

Primera Guerra Mundial 1915–1917

Al 1915 es van incorporar Itàlia i Bulgària.

1916: Romania es va incorporar al conflicte.

Batalla de Verdun

Batalla de Verdun: els alemanys van llençar una nova ofensiva per trencar el front occidental. Els francesos van resistir durant mesos.

Batalla del Somme

Batalla del Somme (èxit escàs): el juliol de 1916 els britànics i els francesos van atacar les línies alemanyes.

Les trinxeres

Les trinxeres eren com a «túnels» subterranis: s’hi lluitava i s’hi feia vida durant els períodes de batalla.

El nou mapa d'Europa i els tractats

14 punts de Wilson: cada nació tenia dret a formar un estat independent.

Imperi Otomà: va desaparèixer com a tal; l'actual Turquia va quedar reduïda i territoris van passar a Grècia i al Pròxim Orient.

Imperi austrohongarès: es va desintegrar i es va transformar en diversos estats nous: Hongria va esdevenir un estat independent, va néixer Txecoslovàquia i altres entitats. Sèrbia va encapçalar la creació del nou estat que posteriorment es coneixeria com a Iugoslàvia.

Altres canvis: creació de la Gran Polònia i expansió de Romania.

Nous estats: Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània (alguns territoris cedits per Rússia en el Tractat de Brest-Litovsk).

URSS exclosa de la nova organització internacional en els primers temps.

Societat de Nacions (SDN)

Objectius:

• Assegurar la pau.
• Garantir la independència de tots els estats.
• Promoure una política de desarmament mundial.

Seu: Ginebra.

Tractat de Versalles

Al Tractat de Versalles se li exigia a Alemanya, com a país perdedor, el pagament de reparacions de guerra; estava obligada a desarmar-se i a desmantellar gran part del seu exèrcit, a cedir amplis territoris i a renunciar al seu imperi colonial.

Alemanya ho va considerar una imposició humiliant i això va afavorir el desig de revenja.

Itàlia, tot i haver estat del costat dels vencedors, va quedar insatisfeta amb el repartiment i també va manifestar descontentament.

Revolució russa

Estructura i economia tsarista

A principis del segle XX, a l'Imperi Rus el tsar tenia el poder absolut. Era un règim autoritari sense constitució ni parlament efectiu; hi havia una gran burocràcia i un exèrcit poderós.

Economia endarrerida:

• Agricultura: activitat principal en mans de grans terratinents.
• La majoria de la població eren pagesos (règim gairebé feudal).
• Procés tímid d'industrialització: construcció de ferrocarril, indústria pesant i concentració de grans empreses, sobretot a Sant Petersburg i Moscou i a la zona dels Urals.
• Augment del proletariat.

Revolució burgesa de febrer de 1917

La participació de Rússia a la Primera Guerra Mundial va crear molt de malestar i va afavorir l'esclat revolucionari.

A causa de tantes morts, les destruccions i la fam, es van produir protestes que exigien la retirada de la guerra, la provisió d'aliments i la fi del tsarisme.

El 23 de febrer de 1917 es va produir una gran manifestació a Petrograd; hi va haver vaga general i amotinament a les casernes.