Segona Guerra Mundial: Aliances, Ofensives Clau i Conseqüències (1933-1946)
L'Ascens de Hitler i les Aliances Estratègiques
Amb l'arribada de Hitler al poder a Alemanya, es va iniciar una política estratègica d’aliances i pactes de cara a la futura ordenació d'Europa ideada pels nazis.
Pactes de l'Eix i Aliances Militars
- Eix Roma – Berlín (Octubre 1936): Signat entre Hitler i Mussolini com a aliança militar.
- Pacte d’Acer (Maig 1939): Va consolidar l'aliança militar entre Itàlia i Alemanya, al qual es va afegir el Japó el 1940. S'hi van adherir posteriorment Hongria, Romania, Bulgària i Eslovàquia.
- Pacte AntiKomintern (Novembre 1936): Signat per Alemanya i el Japó com a aliança anticomunista, especialment contra la Unió Soviètica. Itàlia, Espanya i Hongria s'hi van afegir més tard.
Estratègia de Provocació i el Pacte amb l'URSS
Aquesta estratègia es va complementar amb un desafiament obert a les democràcies occidentals i, sorprenentment, amb el Pacte de No Agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica (1939), que incloïa pactes per al repartiment de l'estat polonès i de les àrees d'influència a l'est europeu.
Inici de la Segona Guerra Mundial
L'1 de setembre de 1939, amb la Fall WeiB, les tropes alemanyes van creuar la frontera polonesa iniciant una ràpida invasió seguint els principis de la blitzkrieg (guerra llampec).
Reacció Internacional i Ocupació de Polònia
El 3 de setembre, França i la Gran Bretanya van declarar la guerra a Alemanya. INICI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.
En menys d’un mes, els alemanys van vèncer la resistència i van ocupar Varsòvia, establint una Administració General sota tutela nazi. Els exèrcits aliats (França i la Gran Bretanya) no van reaccionar adequadament: França preparava la línia Maginot, mentre els britànics desplegaven la seva flota per dificultar els subministraments de ferro suec a Alemanya.
La Iniciativa Nazi: De la Guerra Llampec a la Invasió de l'URSS
Fase d'Ofensives Alemanyes (1939-1940)
Setembre a octubre de 1939 va suposar la culminació de la invasió de Polònia i l'inici de la fase d'iniciativa militar alemanya.
- Abril 1940: Invasió de Dinamarca i Noruega. Es va establir un règim col·laboracionista a Noruega.
- Maig 1940: Invasió d'Holanda, Bèlgica i Luxemburg, i inici de la invasió de França. Itàlia va declarar la guerra a França al juny. París va ser ocupada el 14 de juny. El nord i la franja atlàntica francesa van quedar sota administració alemanya.
- Estiu 1940: Començament de l'Operació Lleó Marí i la Batalla d'Anglaterra. Els plans d'invasió britànica depenien de l'eliminació de la RAF per part de la Luftwaffe.
Suport dels EUA i Front Mediterrani
El manteniment de la guerra pels Aliats va ser possible gràcies al suport econòmic dels Estats Units, amb el president Roosevelt aconseguint grans ajuts i préstecs al Congrés per als britànics.
Intervenció als Balcans i Nord d'Àfrica
L'octubre de 1940, la invasió italiana de Grècia va ser frustrada, forçant la intervenció alemanya als Balcans (ocupació de Iugoslàvia i Grècia). La Gran Bretanya tenia un gran interès estratègic pel Canal de Suez. El fracàs italià i el domini naval britànic van obligar els alemanys a obrir el front nord-africà (Afrika Korps). Els alemanys van ser detinguts pels britànics a Al-Alamein (novembre de 1942), salvaguardant el control britànic sobre Egipte i el Canal de Suez.
La Invasió de l'URSS: Operació Barbarroja
Es va iniciar el 22 de juny de 1941 amb uns tres milions i mig de soldats alemanys i aliats, estructurada en tres eixos:
- Nord: Ocupació del Bàltic i Leningrad.
- Centre: Objectiu Moscou.
- Sud: Assegurar el control del Caucas i els seus recursos energètics.
La Derrota dels Alemanys i el Final de la Guerra
El Punt d'Inflexió
L'any 1943 va marcar el canvi d'iniciativa cap als Aliats i les primeres derrotes importants d'Alemanya.
La Campanya de Rússia
La impossibilitat de trencar la resistència a Leningrad i la derrota a la batalla d’Stalingrad van significar el final de l'ofensiva alemanya a l'Est i l'inici del seu declivi.
La Campanya d'Itàlia
Després de la derrota de Rommel a Àfrica, els aliats van desembarcar a Sicília. L'ocupació de Sicília i el salt a Calàbria van provocar la caiguda de Mussolini (i el seu empresonament). Mussolini fou executat pels partisans italians el 28 d’abril de 1945.
Les Conseqüències de la Guerra: Les Conferències de Pau
Entre 1943 i 1946, els Aliats es van reunir en diverses Conferències de Pau per organitzar el món posterior a la Guerra.
Decisions Clau de les Conferències
- Conferència de Teheran: Es va decidir que Alemanya seria partida en més d'un Estat.
- Conferència de Ialta: Es va acordar que una comissió estudiaria les reparacions de guerra que Alemanya havia de pagar.
- Conferència de San Francisco (1945): S'aprova la Carta de les Nacions Unides, creant l'ONU amb 46 estats fundadors.
- Conferència de Potsdam: Es va decidir la persecució dels criminals de guerra nazis, la partició definitiva d'Alemanya, Berlín i Viena, i l'estimació de les pèrdues econòmiques dels països aliats que Alemanya havia d'assumir.